Malví

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Malví
Althaea officinalis - Köhler–s Medizinal-Pflanzen-008.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Malvales
Família: Malvaceae
Gènere: Althaea
Espècie: A. officinalis
Nom binomial
Althaea officinalis
L.
Sinònims

[1] Althaea taurinensis DC.

El malví, altea, fregador, malva (Althaea officinalis del grec althaia, curació) és una espècie de planta de la família malvàcia present en la major part del litoral d'Europa (exceptuant la zona més septentrional), al Nord-Oest d'Àfrica i al Sud d'Àsia sobretot en zones humides a la vora del mar. A Catalunya és habitual trobar-lo a les valls prepirinenques fins a arribar a Andorra, al territori auso-segàrric i a la major part de comarques marítimes.

Descripció[modifica | modifica el codi]

Malví florint a Castelltallat

Port i dimensions[modifica | modifica el codi]

És una planta herbàcia, perenne, prostrada o ascendent, lleugerament pubescent i amb una alçada màxima d'1,5 metres.

Òrgans vegetatius[modifica | modifica el codi]

  • Les fulles tenen una mida compresa entre els 1.5-10 cm d'alçada per 1.5-7 cm d'ample i són pubescents per les dos cares. Les que es situen a la part inferior de la planta són lleugerament peciolades, i gairebé orbiculars o reniformes, senceres o lleugerament 2-3 lobades. Per altra banda, les fulles superiors presenten un pecíol de mida més petita, amb una forma romboidal o triangular i lobades entres 3 i 5 vegades.
  • L'arrel és llenyosa, gruixuda i rica en mucílags i midó. A més a més, conté pectines i diversos flavonoides. Les seves arrels secundàries poden arribar als 30 cm de longitud i tenen un color blanc-groguenc.
  • La tija té una consistencia herbàcia, una ramificació escassa i està dotada d'una coloració blanc-grisosa.

Òrgans reproductors[modifica | modifica el codi]

  • Les flors, hermafrodites i de color blanc-rosat, es poden presentar en solitari o en fascicles curtament pedicelats (2-10 mm), axilars i amb uns peduncles tan o més llargs que els pedicels, estrellat-tomentosos.
  • L' epicalze està compost per 6-12 peçes linears o linear-lanceolades de 8 a 12 mm de longitud i soldades a la base.
  • El calze està format per 5 sèpals soldats a la base, triangular-ovats o ovat-acuminats, estrellat-pubescents amb una longitud d'entre 8 i 12 mm.
  • La corol·la consta de 5 pètals d'una amplada màxima de 2 mm, ovats o oblongo-ovats, d'ungla ciliada i d'un color rosat, a vegades blanquinós.
  • L' androceu té nombrosos estams ramificats, soldats a un tub estaminal i molt vistosos, ja que presenten unes anteres de color violat o porpra.
  • El gineceu està format per 3-5 carpels soldats i es troba recolzat sobre un anell.
  • El fruit és un esquizocarp en forma de disc, amb una mida de 5-8 mm. Està constituït per 15-25 mericarps amb la paret interior llisa i l'exterior corbada. Les llavors són de color marró fosc i amb forma de ronyó.

Farmacologia[modifica | modifica el codi]

Part utilitzada[modifica | modifica el codi]

Arrels de malví cultivat en un contenidor

El més aprofitat del malví per les seves propietats és l'arrel, tot i que les fulles i les flors també s'empren.

Composició química[modifica | modifica el codi]

  • Glúcids. Presenta quantitats importants de polisacàrids. Poden ser homogenis, com el midó (25-30%), o heterogenis, com pectines i mucílags (6-25%). Aquests mucílags acostumen a ser arabinogalactans, arabans, glucans o galacturonoramnans.
  • Flavonoides. Per exemple el 8-hidroxi-luteolina o 8-beta-gentiobiòsid.
  • Àcids fenòlics derivats de l'àcid benzoic, com l'àcid siríngic.
  • Àcids fenòlics derivats de l'àcid cinàmic, com els àcids cafeic i ferúlic.
  • Cumarines. En trobem hidroxicumarines, com l'escopoletol.
  • Tanins
  • Sals minerals (5-7%)
  • Olis essencials (traces)

Usos medicinals[modifica | modifica el codi]

Usos aprovats:

  • Afeccions del tracte respiratori superior i inferior, com tos i bronquitis.

Usos tradicionals:

  • Gastritis i úlcera pèptica: Prevenció o tractament d'irritacions de la mucosa gàstrica.
  • Restrenyiment crònic o diarrea aguda: La presència de mucílags fa que es reguli el trànsit gastrointestinal, útil tant en casos de restrenyiment com en casos de diarrea.
  • Estomatitis i faringitis: En forma de gargarismes, degut als efectes demulcents del malví.
  • Dermatitis, lesions cutànies i úlcera cutània: Per vía tòpica com a emol·lient de la pell.

Accions farmacològiques[modifica | modifica el codi]

  • Antitussigen i demulcent: Els mucílags de l'altea exerceixen un efecte calmant i hidratant sobre la mucosa respiratòria, inhibint el reflex de la tos.
  • Laxant: L'efecte laxant es manifesta 24 hores després de la seva administració. En contacte amb l'aigua, els mucílags formen un gel viscós i voluminós que incrementa el volum fecal, promovent el peristaltisme.
  • Antidiarreic: A més a més de l'efecte laxant, els mucílags tenen la capacitat d'absorbir l'excès d'aigua a l'intestí, actuant com a antidiarreic, regulant així el trànsit intestinal.
  • Protector de la mucosa gàstrica: Els mucílags poden formar una capa protectora sobre la mucosa gàstrica, evitant l'atac de la gastrina i de l'àcid clorhídric.
  • Emol·lient dormatològic: L'altea té un efecte hidratant sobre la pell degut a la captació d'aigua per part dels mucílags.

Interaccions medicamentoses i contraindicacions[modifica | modifica el codi]

L'altera pot potenciar els efectes dels antidiabètics orals i de la insulina, arribant a produir una hipoglucèmia. A més a més, la presència de mucílags es relaciona amb una disminuciío en l'absorció oral d'altres principis actius.

Per altra banda, el malví presenta les següents contraindicacions:

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Notes i referències[modifica | modifica el codi]

  1. «espècie Althaea officinalis» (en anglès). Germplasm Resources Information Network (GRIN). Agricultural Research Service, Department of Agriculture of United States.