Malví

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 14:54, 3 ago 2016 amb l'última edició de EVA2.0 (bot) (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.
Infotaula d'ésser viuMalví
Althaea officinalis Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font dearrel de malví i extracte de malví Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitaqueni Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreMalvales
FamíliaMalvaceae
TribuMalveae
GènereAlthaea
EspècieAlthaea officinalis Modifica el valor a Wikidata
L., 1753

El malví, altea, fregador, malva (Althaea officinalis del grec althaia, curació) és una espècie de planta de la família malvàcia present en la major part del litoral d'Europa (exceptuant la zona més septentrional), al nord-oest d'Àfrica i al Sud d'Àsia sobretot en zones humides a la vora del mar. A Catalunya és habitual trobar-lo a les valls prepirinenques fins a arribar a Andorra, al territori auso-segàrric i a la major part de comarques marítimes.

Descripció

Malví florint a Castelltallat

Port i dimensions

És una planta herbàcia, perenne, prostrada o ascendent, lleugerament pubescent i amb una alçada màxima d'1,5 metres.

Òrgans vegetatius

  • Les fulles tenen una mida compresa entre els 1.5-10 cm d'alçada per 1.5-7 cm d'ample i són pubescents per les dos cares. Les que es situen a la part inferior de la planta són lleugerament peciolades, i gairebé orbiculars o reniformes, senceres o lleugerament 2-3 lobades. Per altra banda, les fulles superiors presenten un pecíol de mida més petita, amb una forma romboidal o triangular i lobades entres 3 i 5 vegades.
  • L'arrel és llenyosa, gruixuda i rica en mucílags i midó. A més a més, conté pectines i diversos flavonoides. Les seves arrels secundàries poden arribar als 30 cm de longitud i tenen un color blanc-groguenc.
  • La tija té una consistencia herbàcia, una ramificació escassa i està dotada d'una coloració blanc-grisosa.

Òrgans reproductors

  • Les flors, hermafrodites i de color blanc-rosat, es poden presentar en solitari o en fascicles curtament pedicelats (2-10 mm), axilars i amb uns peduncles tant o més llargs que els pedicels, estrellat-tomentosos.
  • L'epicalze està compost per 6-12 peces linears o linear-lanceolades de 8 a 12 mm de longitud i soldades a la base.
  • El calze està format per 5 sèpals soldats a la base, triangular-ovats o ovat-acuminats, estrellat-pubescents amb una longitud d'entre 8 i 12 mm.
  • La corol·la consta de 5 pètals d'una amplada màxima de 2 mm, ovats o oblongo-ovats, d'ungla ciliada i d'un color rosat, a vegades blanquinós.
  • L'androceu té nombrosos estams ramificats, soldats a un tub estaminal i molt vistosos, ja que presenten unes anteres de color violat o porpra.
  • El gineceu està format per 3-5 carpels soldats i es troba recolzat sobre un anell.
  • El fruit és un esquizocarp en forma de disc, amb una mida de 5-8 mm. Està constituït per 15-25 mericarps amb la paret interior llisa i l'exterior corbada. Les llavors són de color marró fosc i amb forma de ronyó.

Farmacologia

Part utilitzada

Arrels de malví cultivat en un contenidor

El més aprofitat del malví per les seves propietats és l'arrel, tot i que les fulles i les flors també s'empren.

Composició química

  • Glúcids. Presenta quantitats importants de polisacàrids. Poden ser homogenis, com el midó (25-30%), o heterogenis, com pectines i mucílags (6-25%). Aquests mucílags acostumen a ser arabinogalactans, arabans, glucans o galacturonoramnans.
  • Flavonoides. Per exemple el 8-hidroxi-luteolina o 8-beta-gentiobiòsid.
  • Àcids fenòlics derivats de l'àcid benzoic, com l'àcid siríngic.
  • Àcids fenòlics derivats de l'àcid cinàmic, com els àcids cafeic i ferúlic.
  • Cumarines. En trobem hidroxicumarines, com l'escopoletol.
  • Tanins
  • Sals minerals (5-7%)
  • Olis essencials (traces)

Usos medicinals

Usos aprovats:

  • Afeccions del tracte respiratori superior i inferior, com tos i bronquitis.

Usos tradicionals:

  • Gastritis i úlcera pèptica: Prevenció o tractament d'irritacions de la mucosa gàstrica.
  • Restrenyiment crònic o diarrea aguda: La presència de mucílags fa que es reguli el trànsit gastrointestinal, útil tant en casos de restrenyiment com en casos de diarrea.
  • Estomatitis i faringitis: En forma de gargarismes, degut als efectes demulcents del malví.
  • Dermatitis, lesions cutànies i úlcera cutània: Per vía tòpica com a emol·lient de la pell.

Accions farmacològiques

  • Antitussigen i demulcent: Els mucílags de l'altea exerceixen un efecte calmant i hidratant sobre la mucosa respiratòria, inhibint el reflex de la tos.
  • Laxant: L'efecte laxant es manifesta 24 hores després de la seva administració. En contacte amb l'aigua, els mucílags formen un gel viscós i voluminós que incrementa el volum fecal, promovent el peristaltisme.
  • Antidiarreic: A més a més de l'efecte laxant, els mucílags tenen la capacitat d'absorbir l'excés d'aigua a l'intestí, actuant com a antidiarreic, regulant així el trànsit intestinal.
  • Protector de la mucosa gàstrica: Els mucílags poden formar una capa protectora sobre la mucosa gàstrica, evitant l'atac de la gastrina i de l'àcid clorhídric.
  • Emol·lient dormatològic: L'altea té un efecte hidratant sobre la pell degut a la captació d'aigua per part dels mucílags.

Interaccions medicamentoses i contraindicacions

L'altera pot potenciar els efectes dels antidiabètics orals i de la insulina, arribant a produir una hipoglucèmia. A més a més, la presència de mucílags es relaciona amb una disminuciío en l'absorció oral d'altres principis actius.

Per altra banda, el malví presenta les següents contraindicacions:

Vegeu també

Enllaços externs

Notes i referències

  1. «Althaea officinalis» (en anglès). Germplasm Resources Information Network (GRIN). Agricultural Research Service, Department of Agriculture of United States.