Maria Canals i Cendrós
Nom original | (ca) Maria Remei Canals i Cendrós |
---|---|
Biografia | |
Naixement | (ca) Maria Canals i Cendrós 22 de desembre de 1927 Barcelona |
Mort | 20 de juliol de 2010 (als 96 anys) Barcelona |
Dades personals | |
Formació | Escola Municipal de Música de Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | Pianista |
Membre de | |
Professors | Lluís Millet i Pagès i Ricard Viñes i Roda |
Alumnes | Daniel Blanch |
Instrument | Piano |
Família | |
Pares | Joaquim Canals |
Premis | |
Maria Remei Canals i Cendrós (Barcelona, 1914 - Barcelona, 28 de juliol de 2010) fou una pianista catalana[1] El 1982 el govern francès li concedí la medalla de Chevalier de l'ordre des Arts et des Lettres i el 1990 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. El Concurs Internacional de Música Maria Canals de Barcelona dirigits a joves pianistes duu el seu nom.
Cursà estudis a l'Escola Municipal de Música de Barcelona amb el seu pare Joaquim Canals i Lluís Millet i Pagès, i es perfeccionà amb Ricard Viñes. Com a solista va començar de ben jove la seva carrera internacional, col·laborant amb orquestres com la de París, Lausana, San Remo, Barcelona, etc. sota la direcció d'eminents directors com Herbert Brün, Maurice Le Roux, Jacques Bovy, Victor Desarzens, Eduard Toldrà, Joan Pich Santasusana o Farina. Entre el seu ampli repertori destaquen les estrenes d'algunes de les obres dels compositors catalans més importants de la primera meitat del segle XX, especialment les de Manuel Blancafort amb qui va compartir una relació personal i musical molt intensa.[2]
Exercí una notable tasca pedagògica a l'Acadèmia de Música Ars Nova, fundada amb el seu marit el poeta Rossend Llates i Serrat el 1948, i el 1954 va crear el Concurs Internacional de Música Maria Canals, de gran ressò internacional en el qual hi han intervingut com a membres del jurat personalitats importants de la música com el compositor francès Alexis Roland-Manuel. També féu concerts al Palau de la Música Catalana.
Morí el dimecres 28 de juliol de 2010 a Barcelona, a l'edat de 96 anys.[3]
Obres
- Una vida dins la música, històries en rosa i negre (Barcelona: Editorial Selecta, 1970)
- Le Fou de Bor i cavitats de l'Alta Vall del Segre (colab. Carles Ribera i Ramón Viñas; Barcelona: Montblanc, 1970)
- Quaranta anys de vida del Concurs d'Execució Musical, alguns records (presentació de Joan Rigol i Roig; Barcelona: Abadia de Montserrat, 1998)
Referències
- ↑ «Els intèrprets catalans». Generalitat de Catalunya, 2012. [Consulta: abril 2013].
- ↑ http://www.lpc3.com/arxiu/noticies/mor_la_pianista_maria_canals
- ↑ Mor als 96 anys la pianista catalana Maria Canals, Avui+ElPunt.cat, 28 de juliol 2010 (consulta: 28-07-10).