Maria Dolors Cabré Montserrat
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 agost 1914  Vinyols i els Arcs (Baix Camp) |
| Mort | 7 març 1995 (80 anys) Tarragona |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Camp de treball | Llengua i literatura |
| Ocupació | catedràtica de batxillerat (1949–), filòloga |
| Membre de | |
| Professors | Joan Coromines i Vigneaux, Pompeu Fabra i Poch, Guillem Díaz-Plaja i Contestí, Rafael Lapesa Melgar i Antonio de la Torre y del Cerro |
Maria Dolors Cabré Montserrat (Vinyols i els Arcs, Baix Camp, 28 d'agost de 1914 - Tarragona, 7 de març de 1995) fou una profesora de literatura catalana.
Filla d'una família de mestres, va cursar els seus estudis secundaris a Reus i els universitaris de Filologia romànica, especialitat d'Hispàniques, a Barcelona (1932-1936), on va assistir a classes de Joan Corominas, Pompeu Fabra, Guillem Díaz-Plaja, Rafael Lapesa o Antonio de la Torre, entre altres.[1][2] I entre els seus companys d'aula hi havia noms tan significats com Salvador Espriu.[3]
Acabada la Guerra Civil va haver de tornar-se a examinar perquè el règim no reconeixia les titulacions. Inicià la carrera docent el curs 1940-1941 al col·legi de Tortosa de la Companyia de Santa Teresa de Jesús. Després van venir interinitats als instituts Maragall (1941-1943), Menéndez y Pelayo (1943-1944) de Barcelona, mentre impartia classes particulars i al centre d'ensenyament col·legiat Milà i Fontanals de Vilafranca del Penedès.[3] Va continuar a La Corunya (1944-1947). El 1949 va obtenir una càtedra de batxillerat de Llengua i Literatura espanyoles. Va ser destinada a Santa Cruz de Tenerife, i posteriorment a Osca fins a 1960,[2] a l'Institut Ramon y Cajal,[4] i a Tarragona (fins a 1984, any en què es va jubilar). Durant la seva etapa aragonesa va col·laborar activament amb la Institución Fernando el Católico, de la qual fou nomenada consellera corresponent el 1953, i amb l'Institut d'Estudis Oscenses (numerària el 1957). L'any 1960 va ser nomenada acadèmica corresponent de la Reial Acadèmia de la Història per Tarragona, a proposta dels acadèmics Miguel Gómez del Campillo, Amando Melón y Ruiz de Gordejuela i José López de Toro. Aquest mateix any es va incorporar a la Comissió de Tarragona, formant part de la Comissió de Monuments el 1964. El 1969 va ingressar a la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, i el 1970 va ser elegida consellera numerària de l'Institut d'Estudis Tarraconenses Ramon Berenguer IV, passant el 1988 a la categoria de consellera d'honor.[2][5]
Va col·laborar en nombroses i diverses activitats culturals i associatives: restauració de l'Ermita de Santa Magdalena de Berrús a Riba-roja d'Ebre, impuls de les classes de llengua catalana com a professora especial de Literatura catalana de la Diputació Provincial de Tarragona entre 1968 i 1975, creació d'una biblioteca a Tivissa, etc. Així mateix, va participar en nombrosos congressos d'història de la Corona d'Aragó i va publicar articles especialitzats sobre temes històrics i literaris (especialment sobre l'humanisme aragonès al Renaixement) en revistes com Argensola, Butlletí Arqueològic o Quaderns d'Història Jerónimo Zurita.[2][6]
Reconeixements[modifica]
Membre d'honor del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE), va ser nomenada filla adoptiva de Riba-roja d'Ebre el 1986. La biblioteca municipal d'aquesta localitat porta el seu nom.[2] També fou distingida com alcaldessa honorària de Santa Agda, i va rebre la placa d'argent de Tivissa. El Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre la va nomenar, juntament amb Artur Bladé i Desumvila, Membre d'Honor.[3]
Referències[modifica]
- ↑ Cabré Montserrat, Francesc; Cabré Montserrat, Mª Josepa; González Cabre, Josep-Manuel; Soler Àlvarez, Eliseu A. (ed. lit.) «Mª Dolor Cabré i Montserrat. Apunts Biogràfics». Recull Mª Dolors Cabré i Monteserrat (1914-1995). Centre d'Estudis de Recerca Bibliogràfica i Documental Margalló del Balcó, 1996 [Consulta: 1r novembre 2022].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Jordà Fernández, Antonio «María Dolores Cabré Montserrat». Reial Acadèmia de la Història [Consulta: 1r novembre 2022].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Cid Català, Josep «Dolors Cabré i Montserrat i el CERE». Miscel·lània del Centre d’Estudis de la Ribera d'Ebre, Núm. 1 extra, 2008, pàgs. 253-257 [Consulta: 1r novembre 2022].
- ↑ Campo Guiral, Mª. de los Ángeles «Maria Dolores Cabré Montserrat y El Instituto "Ramón y Cajal"». Argensola: Revista de Ciencias Sociales del Instituto de Estudios Altoaragoneses, Núm. 109, 1995, pàgs. 111-114. ISSN: 0518-4088 [Consulta: 1r novembre 2022].
- ↑ Güell, Manel; Rovira i Gómez, Salvador-J. (coords.). «Cabré Montserrat, Maria Dolors». A: Biografies de Tarragona (Volum I-II-III). Benicarlo: Onada Edicions, pàg. 97. ISBN 9788496623767 [Consulta: 1r novembre 2022].
- ↑ Cid Català, Josep-Sebastià «M. Dolors Cabré i Montserrat, mestratge d’amor». Miscel·lània del Centre d’Estudis de la Ribera d’Ebre, Núm. 30, 2020, pàgs. 161-175 [Consulta: 1r novembre 2022].