Maria Encarnació Roca i Trias
 Encarna Roca rep la Creu de Sant Jordi de mans del President Pujol | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (ca) Encarna Roca i Trias  26 abril 1944 (80 anys)Barcelona |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | jurista, professora d'universitat, magistrada, escriptora |
| Ocupador | Universitat de Barcelona Tribunal Suprem d'Espanya Tribunal Constitucional d'Espanya |
| Membre de | |
Premis | |
Maria Encarnació Roca i Trias, també coneguda com a Encarna Roca, (Barcelona, 26 d'abril de 1944) és una jurista catalana.[1] Des del 2012 exerceix de magistrada del Tribunal Constitucional d'Espanya.[2]
Biografia
Es llicencià en Dret a la Universitat de Barcelona l'any 1966 i des del 1979 fins al 1998 fou dirigí la càtedra de Dret civil català Duran i Bas,[1] convertint-se així en la primera dona catedràtica de Dret civil de l'estat espanyol.[3] El 1980 fou la primera dona elegida membre de l'Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya[3] i des del 1983 és membre de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat de Catalunya. Des del 1995, és membre numerària de l'Institut d'Estudis Catalans.[1] L'any 2005 es convertí en la primera dona de la sala civil del Tribunal Suprem espanyol.[3] La seva tasca investigadora s'ha dirigit principalment a l'estudi del dret civil català i el dret civil constitucional. El 2003 va rebre la Creu de Sant Jordi.[1] El 2012 va ser investida doctora honoris causa per la Universitat de Girona.[4]
Malgrat que forma part suposadament del sector progressista del Tribunal Constitucional, s'ha posicionat amb el sector conservador diversos cops, com per exemple el setembre de 2013 quan va validar la imparcialitat del seu president, Francisco Pérez de los Cobos, posada en dubte per la seva militància al PP mentre era magistrat. El Tribunal, va rebutjar per una majoria de nou vots en contra enfront de dos a favor les recusacions de la Generalitat de Catalunya i el Parlament de Catalunya.[5] Així mateix, va estar d'acord amb la suspensió de la Llei de consultes catalana i el decret de convocatòria de la consulta del 9-N. El setembre de l'any 2016, davant la presentació de la ponència que ella mateixa realitza sobre el recurs contra la Llei catalana de protecció dels animals aprovada pel Decret legislatiu 2/2008, de 15 d'abril, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals, va exposar el seu posicionament contra la prohibició dels espectacles taurins a Catalunya, comptant amb el suport de la resta de magistrats del Tribunal Constitucional.[1]
Obres
- Natura i contingut de la llegítima en el dret civil català (1976)
- El dret civil català en la jurisprudència (1977)
- Fundamentos de Derecho Civil de Cataluña (en 4 volums, 1979-82), amb Lluís Puig i Ferriol
- Institucions de dret civil de Catalunya (1984) amb Lluís Puig i Ferriol
- Familia y cambio social (1999)
- Derecho de daños (2007)
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Maria Encarnació Roca i Trias». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ http://www.elmundo.es/elmundo/2012/06/29/espana/1340984667.html
- ↑ 3,0 3,1 3,2 «Encarnación Roca, la primera dona de la Real Academia de Jurisprudencia y Legislación». DonesDigital.com, 26-01-2012. [Consulta: 8 juny 2013].
- ↑ «La Dra. Encarna Roca és investida doctora honoris causa de la Universitat de Girona». Universitat de Girona, 13-04-2012.
- ↑ «El ‘asalto' de Rajoy al Constitucional comienza a dar sus frutos: el Tribunal acredita la imparcialidad de De los Cobos» (en castellà). Elplural.com. [Consulta: 26 febrer 2015].
.svg)