Marie Collier

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMarie Collier
Biografia
Naixement16 abril 1927 Modifica el valor a Wikidata
Ballarat (Austràlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 desembre 1971 Modifica el valor a Wikidata (44 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortMort accidental Modifica el valor a Wikidata (Mort per caiguda Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
FormacióCamberwell High School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant d'òpera Modifica el valor a Wikidata
Activitat1952 Modifica el valor a Wikidata –
VeuSoprano Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Família
PareThomas Robinson Collier Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 48e1f6ba-5882-419e-8dcf-a51b87b1134c Discogs: 2410851 Allmusic: mn0001786736 Modifica el valor a Wikidata

Marie Collier (16 d'abril de 19278 de desembre de 1971) va ser una soprano australiana.

Va néixer en Ballarat, en l'estat de Victoria i va debutar com a Santuzza a Cavalleria rusticana el 1952 a Melbourne. Es va consagrar al seu país com a Magda Sorel el 1953 de The Consul de Gian Carlo Menotti.

Va estudiar després a Milà i va entrar a la companyia de la Royal Opera House el 1956. Allí va cantar Hècuba a King Priam de Michael Tippett el 1962 i El cas Makropoulos en el Sadler's Wells Theatre el 1964 i Lady Macbeth de Mtsensk (1963) en presència del compositor Dmitri Xostakóvitx[1] a la Royal Opera House[2]

Va cantar a Londres, Musetta en La Bohème; Giulietta en Les Contes d'Hoffmann; Kàtia Kabànova, Liu en Turandot; Flora en La traviata; Butterfly en Madama Butterfly, Marie en Wozzeck, Elizabeth en Don Carlo i Tosca, substituint el 1964-65 a Maria Callas que havia cancel·lat tres funcions. Collier va tenir un acolliment triomfal.

El 1962 va debutar en el Teatro Colón (Buenos Aires) en A Midsummer Night's Dream de Benjamin Britten tornant el 1966 per a Aida de Verdi i L'àngel de foc de Serguei Prokófiev. També va cantar en la Wiener Staatsoper, San Francisco Opera i La Scala.

En 1967, va crear el paper de Christine Mannon en l'estrena mundial de Mourning Becomes Electra de Martin David Levy en el Metropolitan Opera, al costat d'Evelyn Lear i Sherrill Milnes.[3] Va tornar al MET com a Musetta i com a Santuzza el 1970.

Va ser Chrysothemis en l'enregistrament d'Elektra de Richard Strauss dirigida per Sir Georg Solti protagonitzada per Birgit Nilsson.[4]

Va morir a Londres als 44 anys precipitant-se al buit des d'una finestra. Els seus col·legues creuen que va ser suïcidi a causa que ella es queixava de depressió. Va morir a l'hospital de Charing Cross per hemorràgia i fractura de crani, tenia alts nivells d'alcohol en la sang segons el forense.[5]

Estava casada, va tenir una filla i tres fills.

Referències[modifica]

  1. Musical Times, Vol. 104 No. 1450 (December 1963), p. 878
  2. Musical Times, vol. 105, No. 1451 (January 1964), p. 78
  3. Anthony Tommasini, Restoring Luster to a Dark Melodrama, New York Times, 13 October 1998
  4. Strauss: Elektra
  5. Radic, Thérèse. «Biography – Marie Elizabeth Collier». Australian Dictionary of Biography. Australian National University, 1993. [Consulta: 13 agost 2014].

Enllaços externs[modifica]