Martí Marcó i Bardella

Mural de les JERC en homenatge a Martí Marcó, a Sabadell

Martí Marcó i Bardella (Barcelona, 1959 - 29 de gener de 1979) fou un militant independentista català.

Biografia

Nasqué al carrer del Peu de la Creu de Barcelona, al barri del Raval, al si d'una família de tradició catòlica i republicana. Més endavant va passar a viure al carrer de la Lluna, del mateix barri. Mecànic de professió, especialista en motors dièsel, treballava en un taller del carrer de Viladomat i ampliava estudis d'automoció en horari nocturn a La Salle de la Barceloneta.

Era afeccionat a l'escalada i al muntanyisme, i un expert sardanista. Com molts jóvens de l'època, la pràctica de l'excursionisme l'introduí en els cercles polítics i en la militància. Fou una persona molt coneguda en els ambients independentistes d'aquells anys. Era un assistent habitual a les conegudes trobades sardanistes de la plaça Sant Jaume, que servien també de tapadora per evitar la persecució per part dels grisos. Durant la seva breu joventut participà en incomptables mobilitzacions i protestes. Va viure de ple l'ebullició política de la segona meitat dels setanta, que es va caracteritzar per les manifestacions i avalots dels anomenats "rambleros", unes protestes que sempre culminaven amb durs enfrontaments amb la policia a la Rambla.

Va formar part del Consell Executiu d'ERC per les JERC i va militar també a Socors Català. Posteriorment es va passar a Estat Català, d'on va sortir el 1977 per fundar l'Agrupació Unitària d'Esquerres (AUE) i l'Exèrcit d'Alliberament Català (EAC), embrió de Terra Lliure.

Assassinat

El 26 de gener de 1979 l'automòbil amb què circulava per Barcelona, amb dos ocupants més, fou metrallat per la policia per no aturar-se en un control muntat a la cruïlla dels carrers del Bruc i de la Diputació. En Martí va ésser abandonat, ferit de mort, pels altres ocupants del vehicle, que fugiren. Tres dies després va morir a l'Hospital Clínic.

Fèlix Goñi i Roura "Bruc" digué quan se'n va assabentar: "En Martí fou un camarada inigualable; les seves conviccions el portaren a moure el que feia falta per aconseguir els objectius. Visca la terra! [...]".

Segons explica Jaume Fernàndez i Calvet en el seu llibre Terra Lliure, la intenció d'aquest grup clandestí era atracar un transport de cabals de Banca Catalana.

Encara que en aquelles dates no existia ni el nom de "Terra Lliure", durant molt temps se l'ha vinculat a la seva creació. Val a dir que totes aquestes informacions provenen de testimonis.