Morella vera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Morella vera
Tomàquet del diable
Tomàquet del diable

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Solanales
Família: Solanaceae
Subfamília: Solanoideae
Tribu: Solaneae
Gènere: Solanum
Espècie: S. nigrum
Nom binomial
Solanum nigrum
L.
subspecies

La morella vera,[1] morella negra,[1] solatre, herba mora, pebre d’ase i tomaca borda (Solanum nigrum) és una planta herbàcia de la família de les solanàcies d'origen sud-americà i emparentada amb l'albergínia (Solanum melongena) i el tomàquet (Solanum lycopersicum) que actualment creix pràcticament a tot el món.

Segons el terreny i les condicions de nutrició, pot arribar a ser molt tòxica, ja que conté elevades concentracions de solanina, un alcaloide que la planta empra com a defensa contra els depredadors i que s'acumula a les parts verdes de la planta. Malgrat això, té un cert ús en fitoteràpia.

Descripció[modifica | modifica el codi]

S. nigrum és una herba lleugerament "pubescent" de fins a 50 cm d'alçada, amb fulles grans, alternes i peciolades, amb limbe ovoide més o menys sinuós, i inflorescències formades per 3 a 6 flors hermafrodites d'entre 5 i 7 mil·límetres; aquestes s'agrupen en cims pedunculats, amb pètals blancs que sobresurten les anteres grogues molt destacades. El calze té 5 separes. Les flors són tan petites que no es poden distingir a simple vista. Els fruits són baies d'1 cm de diàmetre; verds quant són immadurs (amb grans quantitats de solanina) i es tornen negres quan maduren.

Principis actius[modifica | modifica el codi]

Ús medicinal[modifica | modifica el codi]

Les solanines resulten molt tòxiques, igual que altres alcaloides (xaconina i solasodina) presents en el fruit i les fulles de la planta. L'enverinament produeix vòmits, dolor estomacal, sopor, augment de temperatura i en casos extrems, paràlisis i finalment la mort per fallida cardíaca. La concentració de solanina depèn del grau de maduresa (en els fruits), del terreny de cultiu i de les condicions nutricionals de la planta. El seu valor tòxic fa que la infusió s'usi a vegades com insecticida per protegir els cultius, en especial en combinació amb el bacteri Agrobacterium tumefaciens.

En medicina popular, les fulles o la infusió en fred s'usa com a sedant, antiinflamatori, antipirètic i purgant; la sobredosi, però, pot ser fatal.

Donat que la cocció destrueix la solanina, els fruits madurs s'usen ocasionalment en melmelades i conserves.

Toxicitat[modifica | modifica el codi]

Molt alta. Les intoxicacions es produeixen per ingestió de baies verdes especialment en els nens, pels quals resulten molt atractives. La ingestió d'uns 6 fruits per part d'un nen pot resultar mortal. La toxicitat dels fruits en alguns períodes de l'any pot doblar la de la Solanum dulcamara o dolçamara. Els alcaloides continguts en aquests resulten molt tòxics produint lesions en l'aparell digestiu i en els pulmons. Una ingestió elevada pot produir necrosi en el fetge o edemes en els pulmons.

Quant als fruits, resulten molt més perillosos abans de madurar que és quan presenten una dosi més elevada de solanina. S'han produït intoxicacions alimentàries a partir de menjar fruits de morella vera. Té molta semblança amb els pèsols, per tant, la toxicitat per ingestió accidental és la més comuna.

Els símptomes són: dolors de panxa, salivació, diarrea i problemes hepàtics. En dosis elevades, disminueix el pols, dificulta la respiració, convulsions, aturada cardiorespiratòria, mort.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Morella vera
  1. 1,0 1,1 «morella». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.