Nigromància

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Il.lustració del 1681, obra de Joseph Glanvill extreta del frontispici Sadducismus Triumphatus. L' imatge mostra una escena de la Biblia en què Endur fa servir un ritual nigromàntic per a cridar l'esperit de Samuel per a complaure la petició del rei Saül.

La nigromància o necromància és una branca de la màgia, considerada generalment negra, que consisteix en l'adivinació mitjançant la consulta als morts i als seus esperits o cadàvers. És un pràctica antiga comuna a la tradició mística de diferents cultures: egípcia, mesopotàmica, persa, etc. També és practicada per religions provinents d'Àfrica com ara el vodú o altres branques provinents de l'espiritisme.

Els nigromants són bruixots mortals que han estudiat les arts prohibides per intentar escapar de la mort. Tenen un profund coneixement de la màgia nigromàntica i es poden comunicar amb els esperits.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

La paraula deriva del llatí necromantia, que va adoptar aquest mot del grec antic νεκρομαντεία (nekromanteía), una barreja de les paraules νεκρός (nekrós), que significa "cadàver", i de μαντεία (manteía), "que vol dir profecia o adivinació". Aquesta combinació de les dues paraules la trobem per primera vegada en la Història al llibre "Orige d'Alexandria" escrit al segle III.[1] Pel que fa al grec clàssic el mot ἡ νέκυια (nekyia),el troben en un episodi de l'Odissea en què Odisseu visita el regne dels morts, νεκυομαντεία en grec hel·lenístic.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nigromància Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «necromancy, n.». A: Oxford English Dictionary (OED). 3rd. Oxford, UK: Oxford University Press, September 2003. 
  2. necyomancy, n., OED.