Oxynoemacheilus hamwii

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuOxynoemacheilus hamwii Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
En perill
UICN19414192 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreCypriniformes
FamíliaNemacheilidae
GènereOxynoemacheilus
EspècieOxynoemacheilus hamwii Modifica el valor a Wikidata
((Krupp & Schneider, 1991)[1][2][3])
Nomenclatura
Sinònims
  • Nemacheilus hamwii (Krupp & Schneider, 1991)[3]
ProtònimNemacheilus hamwii Modifica el valor a Wikidata

Oxynoemacheilus hamwii és una espècie de peix pertanyent a la família dels balitòrids i a l'ordre dels cipriniformes.[4][5]

Etimologia[modifica]

L'epítet hamwii fa referència al professor de zoologia de la Universitat de Damasc, Adel Hamwi, per les seues contribucions a la zoologia siriana.[6]

Descripció[modifica]

Fa 6,2 cm de llargària màxima.[7][8]

Hàbitat i distribució geogràfica[modifica]

És un peix d'aigua dolça, bentopelàgic i de clima subtropical,[8] el qual viu a Àsia: era conegut des de la capçalera de la conca del riu Orontes a Turquia i el nord de Síria, però actualment només és present al nord de la mateix conca en tres rierols que flueixen cap a Turquia (el Yildirim de 2-5 km de longitud, el Buyuk Karacay de 3-5 km i el Kucuk Karacay de 3-5 km) i en un altre (l'Afrin de 10 km) que flueix cap a Síria[9][10] a la conca dels rius Tigris[11][12] i Eufrates[13][12] a Síria.[8][14][3] Prefereix els corrents moderadament ràpids amb substrat de fang o grava i amb un baix nivell de contaminació.[10]

Estat de conservació[modifica]

Les seues principals amenaces són l'extracció d'aigua i la contaminació de l'aigua. Aquest peix era força estès dins la seua àrea fins a finals del segle xx, però sembla haver perdut la majoria de les seues poblacions des de llavors.[10] Així, la població del rierol Yildirim es troba en bon estat, però depèn exclusivament d'una font provinent de les muntanyes i el canvi climàtic podria fer disminuir les precipitacions que alimenten la quantitat d'aigua d'aquest corrent. Pel que fa a la població del rierol Afrin, l'extracció d'aigua i la contaminació de l'aigua són problemes afegits als baixos nivells d'aigua que duu el rierol cap a finals de l'estiu (agreujat quan, sovint, les preses sirianes no deixen fluir l'aigua cap a Turquia).[10]

Segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, no hi ha accions de conservació establertes per a aquesta espècie. Tot i així, recomana un pla d'acció real per a aquest peix i per a tota la biodiversitat de la conca del riu Orontes i de la subconca del rierol Afrin.[10]

Observacions[modifica]

És inofensiu per als humans,[8] el seu índex de vulnerabilitat és baix (16 de 100)[15]

Referències[modifica]

  1. Bănărescu, P. & T. T. Nalbant, 1966. The 3rd Danish Expedition to central Asia. Zoological results 34. Cobitidae (Pisces) from Afghanistan and Iran. Vidensk. Medd. Dansk Naturh. Foren. Kjøbenhavn, vol. 129: 149-186, Pls. 19-21.
  2. Krupp, F. & Schneider, W., 1991. Two new species of Nemacheilus (Bleeker, 1863) from the Orontes River drainage basin of Lebanon, Syria and Turkey (Pisces: Osteichthyes: Balitoridae). Senckenbergiana Biologica, vol. 71 (núms. 1/3): 23-24.
  3. 3,0 3,1 3,2 Catalogue of Life (anglès)
  4. The Taxonomicon (anglès)
  5. Encyclopedia of Life (anglès)
  6. The ETYFish Project Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (anglès)
  7. Kamangar, B. B., A. M. Prokofiev, E. Ghaderi i T. T. Nalbant, 2014. Stone loaches of Choman River system, Kurdistan, Iran (Teleostei: Cypriniformes: Nemacheilidae). Zootaxa 3755(1):33-61. Pàg. 59.
  8. 8,0 8,1 8,2 8,3 FishBase (anglès)
  9. List of Freshwater Fishes reported from Syrian Arab Republic - FishBase (anglès)
  10. 10,0 10,1 10,2 10,3 10,4 UICN (anglès)
  11. Species in Tigris River - FishBase (anglès)
  12. 12,0 12,1 Coad, B. W., 1996. Zoogeography of the fishes of the Tigris-Euphrates basin. Zoology in the Middle East 13:51-70. Pàg. 53.
  13. Species in Euphrates River - FishBase (anglès)
  14. Smith, K. G., Barrios, V., Darwall, W. R. T. i Numa, C. (Editors), 2014. The Status and Distribution of Freshwater Biodiversity in the Eastern Mediterranean. Cambridge, el Regne Unit, Màlaga, Espanya i Gland, Suïssa: IUCN. xiv+132pp. [1]
  15. Cheung, W. W. L., T. J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing. Biol. Conserv. 124:97-111.

Bibliografia[modifica]

  • Freyhof, J., F. Erk'akan, C. Özeren i A. Perdices, 2012. An overview of the western Palaearctic loach genus Oxynoemacheilus (Teleostei: Nemacheilidae). Ichthyological Exploration of Freshwaters, vol. 22 (núm. 4): 301-312. Pàg. 307. [2] Arxivat 2012-08-08 a Wayback Machine.
  • Geiger, M. F., Herder, F., Monaghan, M. T., Almada, V., Barbieri, R., Bariche, M., Berrebi, P., Bohlen, J., Casal-López, M., Delmastro, G. B., Denys, G. P. J., Dettai, A., Doadrio, I., Kalogianni, E., Kärst, H., Kottelat, M., Kovačić, M., Laporte, M., Lorenzoni, M., Marčić, Z., Özuluğ, M., Perdices, A., Perea, S., Persat, H., Porcelotti, S., Puzzi, C., Robalo, J., Šanda, R., Schneider, M., Šlechtová, V., Stoumboudi, M., Walter, S. i Freyhof, J., 2014. Spatial heterogeneity in the Mediterranean Biodiversity Hotspot affects barcoding accuracy of its freshwater fishes. Molecular Ecology Resources, 14: 1210–1221. [3]
  • Hanel, L. i J. Novák, 2002. Ceské názvy zivocichu V. Ryby a ryboviti obratlovci (Pisces) 3., maloústí (Gonorhynchiformes) - máloostní (Cypriniformes). Národní muzeum (zoologické oddelení), Praga.
  • Kottelat, M., 2012. Conspectus Cobitidum: an inventory of the loaches of the world (Teleostei: Cypriniformes: Cobitoidei). Raffles Bulletin of Zoology Suppl. No. 26: 1-199. [4]
  • Prokofiev, A. M., 2009. Problems of the classification and phylogeny of Nemacheiline loaches of the group lacking the preethmoid I (Cypriniformes: Balitoridae: Nemacheilinae). Journal of Ichthyology, vol. 49 (núm. 10): 874-898.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan. 1028 pàgines.