Tractat de Locarno

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Pacte de Locarno)
Plantilla:Infotaula esdevenimentTractat de Locarno
Imatge
Map
 46° 09′ 59″ N, 8° 47′ 59″ E / 46.1664°N,8.7997°E / 46.1664; 8.7997
Tipustractat internacional Modifica el valor a Wikidata
Data16 octubre 1925 Modifica el valor a Wikidata
Entrada en vigor1926 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióLocarno (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
EstatSuïssa Modifica el valor a Wikidata
Participant

El Tractat de Locarno fou firmat a la ciutat de Locarno (Suïssa) el 16 d'octubre de 1925 entre els representants d'Alemanya, Bèlgica, França, Regne Unit, Itàlia, Polònia i Txecoslovàquia. La firma d'aquest tractat fou el resultat d'una sèrie de conferències realitzades a la ciutat de Locarno entre el 5 i el 16 d'octubre de 1925.[1]

Membres presents[modifica]

Els representants de cada país foren:

Les conferències de Locarno foren demanades pel ministre d'afers estrangers alemany Gustav Stresemann en vistes del desfavorable Tractat de Versalles, que condemnava a Alemanya a pagar unes altes quantitats de diners com a indemnitzacions de la Primera Guerra Mundial. Aquests acords es van firmar oficialment a Londres l'1 de desembre de 1925 per garantir l'statu quo a l'Europa occidental.

Per al govern britànic, els objectius principals eren promoure la reconciliació franco-alemanya, i l'expectativa que la reconciliació portaria França a dissoldre el seu Cordon sanitaire,[2] com es coneixia el sistema d'aliança francès a l'Europa de l'Est en període d'entre-guerres.[3] Si França dissolgués les seves aliances a l'Europa de l'Est, Polònia lliuraria pacíficament els territoris cedits per Alemanya al Tractat de Versalles: el Corredor polonès, la Ciutat Lliure de Danzig (actual Gdańsk, Polònia) i l'Alta Silèsia.[4]

Conferències[modifica]

Firmants del Tractat de Locarno

Les diferents conferències tractaren de:

  1. Pacte de l'estabilitat: fou un tractat entre Alemanya, Bèlgica, França, Regne Unit i Itàlia pel qual es garantien les fronteres occidentals d'Alemanya, la qual cosa garantia l'statu quo a l'Europa Occidental. Alemanya acceptà, així mateix, la pèrdua de les regions d'Alsàcia i Lorena.
  2. Convenció d'arbitratge entre Alemanya i Bèlgica, per la qual es renuncia a l'ús de la força militar en un conflicte entre ambdós països
  3. Convenció d'arbitratge entre Alemanya i França, per la qual es renuncia a l'ús de la força militar en un conflicte entre ambdós països
  4. Convenció d'arbitratge entre Alemanya i Polònia, però en la qual Alemanya no reconeixia les seves fronteres orientals
  5. Convenció d'arbitratge entre Alemanya i Txecoslovàquia, però en la qual Alemanya no reconeixia les seves fronteres orientals
  6. França firmà, per separat, dos tractats d'aliança amb Polònia i Txecoslovàquia en els quals es garanteix l'ajuda armada mútua en cas d'un atac alemany.

Efectes[modifica]

Els Tractats de Locarno van marcar una certa millora en el clima polític d'Europa occidental entre 1925 i 1930; i van promoure expectatives per a la continuïtat dels assentaments pacífics, sovint anomenat "esperit de Locarno". Aquest esperit es va concretar quan Alemanya es va unir a la Societat de Nacions el 1926 i la retirada de les tropes aliades que ocupaven Renània d'Alemanya.[5] El Premi Nobel de la Pau es va atorgar als principals negociadors del tractat, que va ser a Austen Chamberlain el 1925 i conjuntament a Aristide Briand i Gustav Stresemann el 1926.[6]

Referències[modifica]

  1. ↑ Grun, George A. «Locarno. Idea and Reality». International Affairs (Royal Institute of International Affairs 1944-), 31, 4, 1955, pàg. 477–485. DOI: 10.2307/2604823. ISSN: 0020-5850.
  2. ↑ Soutou, Georges «La politique économique de la France en Pologne (1920-1924)». Revue Historique, 251, 1 (509), 1974, pàg. 85–116. ISSN: 0035-3264.
  3. ↑ Schuker, Stephen. «The End of Versailles». A: Gordon Martel (ed). Origins of the Second World War Reconsidered (en anglès). Routledge, 2002-02-07, p. 48-49. ISBN 978-1-134-71417-9. 
  4. ↑ Bruegel, J. W. «German Diplomacy and the Sudeten Question before 1938». International Affairs (Royal Institute of International Affairs 1944-), 37, 3, 1961, pàg. 323–331. DOI: 10.2307/2610927. ISSN: 0020-5850.
  5. ↑ Stråth, Bo. Europe's Utopias of Peace: 1815, 1919, 1951 (en anglès). Bloomsbury Publishing, 2016-01-28, p. 276. ISBN 978-1-4742-3774-1. 
  6. ↑ Rich, Norman. Great power diplomacy since 1914. Boston : McGraw-Hill, 2003, p. 148-149. ISBN 978-0-07-052266-4. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tractat de Locarno
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Tractat_de_Locarno&oldid=33510651»