Paul Josef Cordes
 | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 5 setembre 1934  Kirchhundem (Alemanya) |
| Mort | 15 març 2024 (89 anys) Roma |
| Cardenal | |
| 24 novembre 2007 – 15 març 2024 | |
| Arquebisbe catòlic | |
| 2 desembre 1995 – 15 març 2024 | |
| Arquebisbe titular | |
| 2 desembre 1995 – 24 novembre 2007 – Ambrose Madtha → Diòcesi: bisbat de Naissus | |
| President Consell Pontifici Cor Unum | |
| 2 desembre 1995 – 7 octubre 2010 ← Roger Etchegaray – Robert Sarah → | |
| Bisbe auxiliar | |
| 27 octubre 1975 – 15 març 2024 Diòcesi: arquebisbat de Paderborn | |
| Bisbe titular | |
| 27 octubre 1975 – 2 desembre 1995 ← Victor Hugo Martínez Contreras Diòcesi: bisbat de Naissus | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Formació | Universitat de Magúncia |
| Activitat | |
| Camp de treball | Pastoral, teologia catòlica, systematic theology (en)  , teologia pràctica i Dogmes de l'Església Catòlica |
| Ocupació | bisbe catòlic (1976–2024), sacerdot catòlic (1961–2024) |
| Consagració | Johannes Joachim Degenhardt |
| Participà en | |
| 12 març 2013 | Conclave de 2013 |
Premis | |
 | |
Paul Josef Cordes (nascut el 5 de setembre de 1934) és un cardenal alemany de l'Església Catòlica. Serví com a President del President Emèrit del Consell Pontifici Cor Unum (1995-2010), sent elevat al cardenalat el 2007.
Biografia
Cordes va néixer a Kirchhundem, Rin del Nord-Westfàlia, graduant-se al gymnasium d'Attendorn el 1955. Estudià medicina durant dos semestres a Münster i filosofia a la facultat de Paderborn, així com a Lió. Després d'estudiar teologia a Paderborn, Cordes estudià a la Universitat de Mainz, on seria assistent del Professor Karl Lehmann, sota el qual defensaria la seva tesi "Sendung zum Dienst. Exegetisch-historische und systematische Studien zum Konzilsdekret 'Über Leben und Dienst der Priester'" (Lliurar-se al servei. Estudis exegètico-històrics i sistemàtics del Decret conciliar "Sobre la vida i el ministeri dels sacerdots"), 1971.
Cordes va ser ordenat al presbiterat per l'arquebisbe Lorenz Jäger el 21 de desembre de 1961. Serví com a prefecte del Studienheim Sankt Klemens per les vocacions tardanes dels bisbats de Paderborn i Münster fins al 1966. Entre 1966-69, Cordes va ser Prefecte del Collegium Leonium, el seminari arxidiocesà de Paderborn. El 1972 va ser cridat al secretariat de la Conferència Episcopal Alemanya, on serví en afers pastorals.
El 27 d'octubre de 1975, Cordes va ser nomenat bisbe auxiliar de Paderborn i bisbe titular de Naissus per Pau VI. Rebé la seva consagració episcopal l'1 de febrer de 1976 de l'arquebisbe Johannes Joachim Degenhardt, amb el cardenal Julius Döpfner i el bisbe Paul Nordhues servint com a co-consagradors, a la catedral de Paderborn. Cordes va ser nomenat canonge honorífic del capítol de Paderborn el 20 de juliol de 1980.
Entra al servei de la Cúria romana en ser nomenat vicepresident del Consell pontifici per als Laics l'11 de març de 1980. El 2 de desembre de 1995, Cordes va ser fet President del Consell Pontifici Cor Unum, sent promogut al rang d'arquebisbe. Serví com a enviat papal especial als pobles de Nicaragua, El Salvador, Hondures i Guatemala, després de la catàstrofe de l'huracà Mitch entre el 29 de novembre i el 3 de desembre de 1998.
El Papa Benet XVI el creà Cardenal diaca de San Lorenzo in Piscibus al consistori del 24 de novembre de 2007. Cordes serà elegible per participar en qualsevol conclave fins que compleixi els 80 anys, el 5 de setembre de 2014. El 2013 participà en el conclave que escollí el Papa Francesc.
El 12 de juny de 2008, a més de les seves tasques principals, va ser nomenat per Benet XVI com a membre de les congregacions per les Causes dels Sants, pel Clergat i per l'Evangelització dels Pobles, així com pel Consell pontifici per a la Justícia i la Pau.[1] Al novembre de 2010 també va ser nomenat membre de la Congregació pels Bisbes. Cessarà d'aquests dicasteris en complir els 80 anys.
Opinions
En un article al Catholic Herald, Cordes afirmà que la secularització prové de la idea britànica d'inicis del segle xvii que la democràcia hauria de ser portada com un principi moral i religiós, en línia amb la idea reformista del presbiterat de tots els creients. Argumentà que un principi així seria fatal per l'Església si la teologia centrada en els laics del Concili Vaticà II s'apliqués de manera semblant. Afirmà que la premsa alemanya estava intentant convertir el cas Williamson en un Cas Benet.[2]
Honors
Referències
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Paul Josef Cordes |
- Catholic-Hierarchy (anglès)
- Cardenals de la Santa Eglésia Romana (anglès)
- Biografia a Catholic-pages (anglès)
| Precedit per: Victor Hugo Martínez Contreras |
 Bisbe titular de Naisso 27 d'octubre de 1975 – 24 de novembre de 2007 |
Succeït per: Ambrose Madtha |
| Precedit per: Lucas Moreira Neves |
 Secretari del Consell pontifici per als Laics 11 de març de 1980 – 2 de desembre de 1995 |
Succeït per: Stanislaw Rylko |
| Precedit per: Roger Etchegaray |
President del Consell Pontifici Cor Unum 2 de desembre de 1995 – 7 d'octubre de 2010 |
Succeït per: Robert Sarah |
| Precedit per: ' |
Cardenal diaca de San Lorenzo in Piscibus 24 de novembre de 2007 |
Succeït per: ' |