Philippe Halsman
| Nom original | (lv) Filips Halsmans  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | Filips Halsmans 2 de maig de 1906 Riga (Letònia) |
| Mort | 25 de juny de 1979 (als 73 anys) Nova York (Estats Units) |
| Dades personals | |
| Nacionalitat | Letó Estatunidenc |
| Formació | Universitat Tècnica de Dresden |
| Activitat | |
| Ocupació | fotògraf, fotògraf de moda |
| Membre de | Agència Magnum (1951–) |
| Art | Fotografia |
| Gènere | Retrat |
| Moviment | Surrealisme |
| Influències | |
| Participà en | |
| 24 juny 1977 | documenta 6 |
Premis
| |
| Obres destacables | |
_09633u.jpg) Dalí Atomicus (1948) | |
   | |
Philippe Halsman (Riga, 2 de maig de 1906 - Nova York, 25 de juny de 1979) va ser un fotògraf letó-estatunidenc molt conegut pels seus retrats de personatges cèlebres.[1]
Vida
Va néixer el 2 de maig de 1906 a Riga d'una família jueva i va estudiar enginyeria a Dresden. El 1928 va ser acusat públicament de parricidi; el seu pare que tenia per nom Morduch va caure i va morir durant una excursió campestre als Alps austríacs,[1] tanmateix la gent dels voltants no va dubtar d'acusar-ho d'haver comès assassinat, influïts pel seu origen jueu i de l'antisemitisme existent i a falta d'altres proves. Va ser portat davant els jutges i condemnat a quatre anys de presó i de no ser per la pressió d'un destacat grup d'intel·lectuals, entre els quals es trobaven Sigmund Freud, Thomas Mann i Albert Einstein,[1] hagués passat entre reixes més temps dels dos anys que hi va ser. Després es va instal·lar a París a on va treballar com a fotògraf de moda independent i va col·laborar en la revista Vogue. El 1940, començada la Segona Guerra Mundial i davant la imminent arribada de l'exèrcit alemany va marxar als Estats Units amb ajut d'Albert Einstein, on assoliria fama mundial, arribant a realitzar més de cent portades per a la revista Life.[1][2]
L'any 1947 va obtenir la nacionalitat dels Estats Units.[3]
Tècnica
Si per alguna cosa es va caracteritzar Halsman va ser pel seu enginy, materialitzat sobretot a través de la tècnica del «jumping style» o «jumpology»,[1] a la qual ell va donar origen. Es tractava de retratar la persona saltant, per a així aconseguir una imatge d'aquesta molt més real, més veritable, sense cap artifici, sense que el cervell pogués controlar l'expressió del rostre. «En un salt, la màscara cau. La persona real es fa visible», explicava Halsman.[4] El resultat era una imatge de la persona ben diferent a com acostumava a aparèixer, i per això amb gran atractiu per al públic, aquestes «imatges de salts» es van publicar el 1949 aconseguint gran èxit.[5] No tot eren salts, però sempre les seves fotografies mostraven situacions divertides, i algunes, una mica provocadores.
Obra
Per la seva càmera van passar des de pensadors, com Albert Einstein, fins polítics, com Richard Nixon, passant per artistes de la talla de Marlon Brando, Audrey Hepburn, Alfred Hitchcock, Frank Sinatra o Cary Grant. I el seu adorat amic Salvador Dalí, amb el qual va treballar conjuntament durant molts anys en composicions de caràcter fantàstic i surrealista. Les fotografies que va fer l'any 1952 a Marilyn Monroe en un posat en què apareixia «acorralada en un racó» van aconseguir gran difusió.[6]
A més a més de la seva sèrie de salts, entre els seus treballs més originals es troba una «entrevista fotogràfica» al còmic francès Fernandel. Atès que Halsman no parlava francès i tampoc Fernandel anglès, a Halsman se li va acudir que el còmic respongués a una bateria de preguntes sobre Estats Units pel mig de l'expressió facial. El resultat de l'experiment va ser un llibre divertidíssim titulat The Frenchman.
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Ribas, Antoni «L'home que va fer botar Marilyn». ARA, 15-07-2016, pàg. 30-31.
- ↑ Jones, Jonathan «Culture. Alfred Hitchcock, Philippe Halsman (1963)» (en anglès). The Guardian [Consulta: 6 gener 2015].
- ↑ Sougez i Pérez Gallardo, 2003, p. 219.
- ↑ Panzer, Mary. «Philippe Halsman: a retrospective» (en anglès), 1999. [Consulta: 6 gener 2015].
- ↑ Bieger-Thielemann, 2007, p. 222.
- ↑ Panzer, Mary. «Philippe Halsman: a retrospective» (en anglès), 1999. [Consulta: 6 gener 2015].
Bibliografia
- Sougez, M.L.; Pérez Gallardo, H. Diccionario de historia de la fotografía (en castellà). Madrid: Ediciones Cátedra, 2003. ISBN 84-376-2038-4.
- Bieger-Thielemann, M. La fotografía del siglo XX. Museum Ludwig Colonia (en castellà). Colonia: Taschen GmbH, 2007. ISBN 978-3-8228-4082-5.
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Philippe Halsman |