Piccadilly Line

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

logo

Color al mapa blau fosc
Obertura 1869
Tipus de línia Profund
Material rodant Sèrie 1973
Estacions 53
Longitud 71 (km)
Cotxeres i tallers Cockfosters i
Northfields
Viatges fets 176.177.000 (per any)
Línies de Transport for London
Metro de Londres
  Bakerloo
  Central
  Circle
  District
  Hammersmith & City
  Jubilee
  Metropolitan
  Northern
  Piccadilly
  Victoria
  Waterloo & City
Altres línies
  Docklands Light Railway
  Tramlink
  London Overground

Piccadilly Line és una línia de ferrocarril de trànsit ràpid del Metro de Londres (en anglès London Underground), que apareix al mapa (the Tub map) de color blau fosc. La línia circula de l'estació de Cockfosters a la terminal 5 de Heathrow i el traçat de la línia és soterrat a gran profunditat, a Londres aquest tipus de línies són conegudes com el tub (en anglès the tube) per la forma que tenen els túnels. El recorregut és de nord a oest i l'últim tram fins a l'aeroport de Heathrow és en superfície. És la tercera línia amb més viatgers per any de la xarxa del metro i de les 53, estacions 25 són soterrades.


Història[modifica | modifica el codi]

Els inicis[modifica | modifica el codi]

Piccadilly Line comenta com el "Ferrocarril Great Northern, Picadilly & Brompton" (GNP&BR), un dels diversos ferrocarrils controlat per Underground Electric Railways Co of London Ltd (UERL), amb Charles Yekes a la seva dirección. Quan GNP&BR es va obrí el 15 de desembre de 1906, la línia circulava des de la terminal de Great Northern & City Line a Finsbury Park fins a l'estació del District Railway de Hammersmith. El 30 de novembre de 1907 s'obrí el petit ramal des de Holborn a Strand (després anomenada Aldwych). El 1905 i més tard el 1965 s'intentà estendre la línia cap al sud sota el riu Tàmesi fins a l'estació de Waterloo però aquesta obra mai es dugué a terme.

Canvis posteriors[modifica | modifica el codi]

L’1 de juliol de 1910 GNP&BR i altres ferrocarrils de UERL (Baker Street & Waterloo Railway, Charing Cross, Euston & Hampstead Railway i District Railway) es fusionaren per esdevenir la companyia "London Electric Railway Company". El 10 de desembre de 1928 s'obrí la nova estació de Piccadilly Circus. Aquest fou el començament d'una millora de la línia completa com allargaments de les estacions com en el cas de Piccadilly Circus.

Extensió de Cockfosters[modifica | modifica el codi]

Des de la dècada de 1920 hi havia congestions severes a la terminal nord de la línia, a Finsbury Park, on els viatgers havien de enllaçar amb tramvies o autobusos per anar a Nord Londres i Nord Est Londres. Una dècada més tard l'esquema de l'extensió era allargar la línia des de Finsbury Park fins a Cockfosters.

L'extensió es va construir en vies soterrades a gran profunditat (en tub) fins a Arnos Grove. L'extensió fou de 12 quilòmetres i va costar 4 milions de lliures. Les seccions s'obriren de la següent forma:

Atac terrorista del 2005[modifica | modifica el codi]

El 7 de juliol de 2005, un tren de la Piccadilly Line fou atacat per un home suicida. L'inciden tingué lloc a les 08:50 a hora britànica mentre el tren circulava entre King's Cross St. Pancras i Russell Square. Formava part d'un atac coordinat a la xarxa de transport de Londres, sincronitzat amb tres atacs més, dos a la Circle Line i un quart en un autobus a la plaça de Tavistock.

La bomba de la Piccadilly Line fou la que provocà més victimes, 26 victimes mortals. L'evacuació fou realment difícil, ja que està construïda a gran profunditat, i els serveis d'emergència tingueren seriosos problemes per arribar al lloc de l'accident. La línia es mantingué tancada durant tot el dia i l'endemà s'obriren algunes parts de la línia. No hi hagué servei entre Hyde Park Corner i Arnos Grove i no es va restaurar el servei normal fins quatre setmanes més tard, el 4 d'agost.

Mapa[modifica | modifica el codi]

Mapa geogràfic de la línia



A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Piccadilly Line Modifica l'enllaç a Wikidata