Central Line

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

logo

Color al mapa Vermell
Obertura 1900
Tipus de línia Profunda
Material rodant Sèrie 1992
Estacions 49
Longitud 74 (km)
Cotxeres i tallers Ruislip
Hainault
White City
Viatges fets 183.512.000 (per any)
Línies de Transport for London
Metro de Londres
  Bakerloo
  Central
  Circle
  District
  Hammersmith & City
  Jubilee
  Metropolitan
  Northern
  Piccadilly
  Victoria
  Waterloo & City
Altres línies
  Docklands Light Railway
  Tramlink
  London Overground

Central Line és una línia de ferrocarril de trànsit ràpid del Metro de Londres (en anglès London Underground), que apareix al mapa (the Tub map) de color vermell. La línia circula de l'estació d'Epping a West Ruislip i el traçat de la línia és soterrat a gran profunditat, a Londres aquest tipus de línies són conegudes com el tub (en anglès the tube) per la forma que tenen els túnels, també té trams en superfície. El seu recorregut és est-oest travessant Londres, i és la línia més llarga. Abans que tanquessin el tram Epping - Ongar, l'estació Ongar era la més allunyada de tota la xarxa.

Història[modifica | modifica el codi]

Inicis[modifica | modifica el codi]

L'orígen de la línia està relacionat amb el Central London Railway, que en 1891 pretenia unir Shepherd's Bush i Bank, amb una extensió fins a Liverpool Street (aprovada en 1892). Però, la construcció es va allargar en el temps dos cops (en 1894 y 1899). Finalment, el 27 de juny de 1900 es va inaugurar la línia fins a Bank, malgrat que els trens no van començar a circular fins a 30 de juliol. Els trens originals estaven arrossegats per locomotores elèctriques. Les estacions originals, algunes de les quals encara existeixen, van ésser dissenyades per l'arquitecte Harry Bell Measures.

La història d'aquest ferrocarril ha passat per nombrosos problemes. Encara que el túnels tinguessin un diàmetre inusual los (3,56 metres), no estaven correctament anivellats; els trens, més petits que l'amplada del túnel, no hi cabíen. Es pensa que el problema va ser degut a un error dels enginyers per no haver comptat l'alçada dels rails. La solució va ser retallar una mica l'alçada dels rails i la part superior dels túnels.

Els trens de la línia no poden ser utilitzats a altres línies de la xarxa, ja que treballen en mode automàtic (Automatic Train Operation), no tenen trip-cock (sistema de frenat de emergència en las vies), això podria interferir en el sistemes de seguretat de les altres línies.

Quan la línia va ser construïda, la secció sota el barri financer City es va dissenyar seguint la forma dels carrers, evitant passar sota edificis. Como a resultat, aquesta secció presenta moltes corbes tancades entre Chancery Lane, Bank y Liverpool Street, per això, aquest tram és propens als descarrilaments. Un dels casos més extrems és l'estació de Bank, amb una forma tant corbada que no és possible veure el final de l'andana, i per això posen el famós missatge 'mind the gap', que vol dir 'vigilin el forat que hi ha entre el tren i l'andana'.

Des de la seva inauguració, la tarifa aplicada als bitllets durant molt de temps va ser de dos penics, independentement del trajecte a realitzar; per això, la línia es coneixia com a "Twopenny Tube". Des de juny de 1907 es van utilitzar bitllets de dos y tres penics; en 1909 es va afegir un altre billete d'un penic.

Extensions de la línia[modifica | modifica el codi]

1908
extensió fins a l'oest a través d'un remolí fins a l'estació de Wood Lane, per a l'exposició franco-britànica de 1908.
1912
extensió cap a l'est fins a Liverpool Street.
1920
construcció cap a l'oest d'un petit ramal per a unir la línia a l' Ealing and Shepherd's Bush Railway, de la Great Western Railway (GWR), permetent als trens arribar a l'estció d'Ealing.
1935
la London Transport va proposar les següents actuacions per a ampliar la línia Central:
  • "construir y electrificar dos vies de la GWR entre North Acton i West Ruislip, permetent així que els trens de la línia Central, partint des de Wood Lane, utilitzaren les vies;"

També es va planejar afegir una extensió entre West Ruislip i Denham (es va arribar a posar als plànols de la xarxa en aquells temps), però es va abandonar per les mateixes raons (relacionades amb les zones verdes, anomenades Green Belt) que el pla de Northern Heights pensat per a la línia Northern.

  • "construir un ferrocarril subterrani que continués la línia Central London des de Liverpool Street cap a l'est, arribant a punts on connectaria amb les estacions de Loughton i Grange Hill (probablement a prop de Leyton i Newbuty Park), permetent així que els trens passéssin per les estacions del 'West End' Londinenc, estalviant-se la congestionada ruta de Stratford.
Malgrat que els treballs en aquest tram ja estaven completats abans de la II Guerra Mundial, la seva obertura al públic es va endarrerir, degut a que el tram estava replet de munició per la guerra. Finalment, al desembre de 1946 el ramal es va obrir fins a Stratford. Els trens de la British Railways accedíen a les vies per la línia Central mitjançant un enllaç que unia Temple Mills East i Leyton. Entre aquests trens estàven els que cobríen el trajecte entre Epping i Ongar.
1949
extensió fins a Epping, apropiant-se de la línia controlada per la BR.
1957
extensió des de Epping fins a Ongar, apropiant-se de la línia controlada per la BR.

Ramal de Richmond[modifica | modifica el codi]

Uns plans per a l'extensió de la línia foren publicats al 1912 que deia d'allargar la línia des de Shepherd's Bush via Goldhawk Road, Stamford Brook Road i Bath Road fins a Turnham Green i Gunnersbury, incloient-hi estacions a Hammersmith Grove, Paddenswick Road, Rylett Road, Stamford Gardens, Turnham Green and Heathfield Terrace. Això hauria "inutilitzat" els trens de la Central Railway Line que passaven per l'estació de Richmond i més lluny. La ruta va ésser autoritzada al 1913[1] però no va ser posada en marza un any després de la I Guerra Mundial. Al 1919 una ruta alternativa va ser publicada, contruint un tunel connectant amb les vies del London and South Western Railway (L&SWR), Shepherd's Bush station via Hammersmith (Grove Road) station i Turnham Green. Encara que l'autorització per aquesta ampliació,[2] la connexió no es va realitzar mai, i aquest tram va ser posteriorment utilitzat per la Piccadilly line quan s'extenia fins a l'estació de Hammersmith al 1932.[3] La propsta s'ha tornat a tindre en compte i està sent estudiada.[4]

Un 1992 stock apropant-se a Roding Valley a la Central line.

Ampliacions de la línia al llarg dels anys[modifica | modifica el codi]

Plànol de la Central Line amb els trams en colors en relació amb els anys en que van ser oberts.

Combois actuals[modifica | modifica el codi]

A l'igual que passa amb tota la xarxa, la línia Central utilitza un únic tipus de comboi. Entre abril de 1993 i el 17 de febrer de 1995 es va introduir la sèrie de 1992 que actualment es utilitza. Aquesta sèrie va ser la primera a utilitzar un sistema automàtic per a anunciar la següent estació i les connexions existents en aquesta. Tots els trens, que compten amb 8 cotxes, estan pintats amb els clàssics colors vermell, blanc i blau del Metro de Londres.

En 1996 es va introduir a la línia el "Automatic Train Operation", un sistema de control automàtic dels trens, el qual s'anat posant en servei paulatinament al llarg dels diferents trams de la línia.

Mapa[modifica | modifica el codi]

Mapa geogràfic de la línia Central.

Estacions[modifica | modifica el codi]

En ordre d'oest a est. Les estacions en cursiva actualment no son part de la línia Central.

Ramal West Ruislip[modifica | modifica el codi]

El ramal s'uneix en North Acton al de Ealing Broadway."

Ramal Ealing Broadway[modifica | modifica el codi]

Aquesta fou la secció principal fins a les ampliacions posteriors a la guerra.

El ramal s'uneix en North Acton al de West Ruislip, utilitzant antiguas vies de la GWR.

La línia es divideix en dos rames.

Ramal Woodford[modifica | modifica el codi]

El límit entre el Gran Londres y Essex es troba a Grange Hill.

El ramal termina a Woodford (excepte en hores punta).

Ramal Ongar (actualment ramal Epping)[modifica | modifica el codi]

El límit entre el Gran Londres i Essex es troba entre Woodford i Buckhurst Hill.

La resta de les estacions fins a Ongar eren servides per un servei de llançadora des de Epping.

Ramal de West Ruislip
Estació Imatge Apertura Informació addicional
West Ruislip National Rail logo.svg West Ruislip 21 de novembre, 1948 Final de línia Oberta com a West Ruislip (per Ickenham); el sufix va ser elidit.
Ruislip Gardens Ruislip Gardens 21 de novembre, 1948
South Ruislip National Rail logo.svg South Ruislip 21 de novembre, 1948
Northolt Northholt 21 de novembre, 1948
Greenford National Rail logo.svg Greenford 30 de juny, 1947
Perivale Perivale 30 de juny, 1947
Hanger Lane Hanger Lane 30 de juny, 1947
Ramal es fusiona amb el tram central a North Acton
Ramal d'Ealing Broadway
Ealing Broadway National Rail logo.svg (BSicon FLUG.svg Trains to Heathrow) Ealing Broadway 3 d'agost, 1920 Final de línia
West Acton West Acton 5 de novembre, 1923
Ramal es fusiona amb el tram central a North Acton
Tram Central
North Acton North Acton 5 de novembre, 1923
East Acton East Acton 3 d'agost, 1920
White City White City 23 de novembre, 1947
Shepherd's Bush Shepherd's Bush 30 de juliol, 1900 Renovada al 2008
Holland Park Holland Park 30 de juliol, 1900
Notting Hill Gate Notting Hill Gate 30 de juliol, 1900
Queensway Queensway 30 de juliol, 1900 Oberta com a Queens Road; reanomenada al 1 de setembre, 1946
Lancaster Gate Lancaster Gate 30 de juliol, 1900
Marble Arch Marble Arch 30 de juliol, 1900
Bond Street Bond Street 24 de setembre, 1900
Oxford Circus Oxford Circus 30 de juliol, 1900
Tottenham Court Road Tottenham Court Road 22 de juny, 1907 Oberta com a Oxford Street; reanomenada al 9 de març, 1908
Holborn Holborn 25 de setembre, 1933 Oberta com a Holborn (Kingsway); el sufix va ser elidit.
Chancery Lane Chancery Lane 30 de juliol, 1900 Reanomenada Chancery Lane (Grays Inn) 25 de juny, 1934; el sufix va ser elidit.
St. Paul's St. Paul's July 30, 1900 Oberta com a Post Office; reanomenada 1 de febrer, 1937
Bank Bank 30 de juliol, 1900
Liverpool Street National Rail logo.svg (BSicon FLUG.svg Trens a Stansted) Liverpool Street 28 de juliol, 1912
Bethnal Green Bethnal Green 4 de desembre, 1946
Mile End Mile End 4 de desembre, 1946
Stratford London Overground National Rail logo.svg Accessible PMR Stratford 4 de desembre, 1946
Leyton Leyton 5 de maig, 1947
Leytonstone Leytonstone 5 de maig, 1947
El tram Central es desdobla en els ramals Epping i Hainault Loop
Ramal Epping
Snaresbrook Snaresbrook 14 de desembre, 1947
South Woodford South Woodford 14 de desembre, 1947 Oberta com a South Woodford (George Lane); reanomenada 1947
Woodford Accessible PMR Woodford 14 de desembre, 1947 Final del Hainault Loop
Buckhurst Hill Buckhurst Hill 21 de novembre, 1948
Loughton Loughton 21 de novembre, 1948
Debden Debden 25 de setembre, 1949
Theydon Bois Theydon Bois 25 de setembre, 1949
Epping Accessible PMR, Epping 25 de setembre, 1949 Final de línia
Hainault Loop
Wanstead Wanstead 14 de desembre, 1947
Redbridge Redbridge 14 de desembre, 1947
Gants Hill Gants Hill 14 de desembre, 1947
Newbury Park Newbury Park 14 de desembre, 1947
Barkingside Barkingside 31 de maig, 1948
Fairlop Fairlop 31 de maig, 1948
Hainault Hainault 31 de maig, 1948
Grange Hill Grange Hill 21 de novembre, 1948
Chigwell Chigwell 21 de novembre, 1948
Roding Valley Roding Valley 21 de novembre, 1948 Actualment, l'estació menys utilitzada de la xarxa
Els trens passen al ramal d'Epping a Woodford i acbaen el seu recorregut (excepte hores punta)

Final a Woodford [vegeu Ongar Branch] (excepte hores punta)

Estacions del Ramal d'Ongar[modifica | modifica el codi]

Galeria[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Central London Railway Act, 1913
  2. Central London and Metropolitan District Railway Companies (Works) Act, 1920
  3. «Central line facts». Transport for London. [Consulta: 2008-06-30].
  4. «Bakerloo from Queen's Park to Ealing and Central Line from Shepherd's Bush to Richmond». Transport Plans for the London Area, 1999-06-14. Arxivat de l'original el 2009-10-25. [Consulta: 2008-06-30].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Central Line



Coord.: 51° 34′ 11″ N, 000° 26′ 14″ O / 51.56972,-0.43722 (01 - West Ruislip station)