London Overground

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
London Overground

London Overground.jpg

País Regne Unit
Territori cobert Gran Londres,
Three Rivers i Watford
Transport rodalies
Obertura 2007
Número línies 4 (6 2012)
Número estacions 55
Longitud 86 km
Ample ferroviari Estàndard
Marca comercial London Overground
Propietat de Transport for London
Operador LOROL (fins 2014/16)
Altres línies
Underground no-text.svg Metro de Londres
Tramlink no-text roundel.svg Tramlink
DLR no-text roundel.svg Docklands Light Railway

London Overground[1] (LO) és un servei ferroviari de rodalies a Londres, Watford i Three Rivers, al Regne Unit. London Overground és una marca de Transport for London (TfL) per als serveis de quatre línies de ferrocarril: Watford DC Line, North London Line, West London Line i Gospel Oak to Barking Line.

El nom s'utilitza des del 2007, quan TfL es va fer càrrec del ferrocarril de la franquícia Silverlink. A partir de l'any 2010 tindrà una cinquena línia, la East London Line, antiga línia del Metro de Londres (London Underground, en anglès) i actualment fora de servei per les obres d'acondicionament que s'hi fan per traspassar-la a la xarxa de London Overground i obres per connectar-la amb la North London Line.[2]

London Overground forma part de la xarxa de National Rail, circula com una franquícia de ferrocarril operada per l'empresa London Overground Rail Operations Ltd (LOROL), però l'autoritat contractant és Transport for London (TfL). Les línies de LO continuent sent propietat de Network Rail a excepció del tram Dalston-New Cross de East London Railway que seguirà sent propietat de TfL.

LO es descriu com un sistema de rodalies, sobretot perquè comparteix vies amb serveis de mercaderies, tot i que hi ha la intenció d'introduir freqüències similars a les del metro.


Línies de London Overground
Nom Estat Primer servei Servei actual Estacions
Gospel Oak to Barking Line Operativa 1981 2007 12
North London Line Operativa 1846 2007 23
Watford DC Line Operativa s. XIX 2007 19
West London Line Operativa 1844 2007 6
East London Line en Traspàs 1869 2010 231
South London Line Proposta
1. Estacions a l'any 2011

Història[modifica | modifica el codi]

Els serveis ferroviaris de rodalies a Londres, com a la resta de la Gran Bretanya, s'executen mitjançant un sistema de franquícies de ferrocarril i estan manejats per empreses operadores de trens, gestionat per National Rail.

El 2003 es va iniciar un projecte pilot per crear una marca sota la qual operarien multiples companyies a Londres. Utilitzant la marca Overground Network, Transport for London va desplegar informació, senyalització a les estacions i als mapes en rutes seleccionades al South London. Aquest va ser el primer cop que TfL feia visible la influència sobre els serveis de National Rail a Londres. Finalment la marca pilot Overground Network es va retirar.

El gener de 2004 el Department for Transport va anunciar una revisió de la indústria del ferrocarril al Regne Unit.[3] Com a part d'aquesta revisió, Transport for London va presentar propostes per establir "London Regional Rail Authority", una autoritat ferroviària regional a Londres, que donaria a TfL poders de regulació sobre els serveis de ferrocarril a dins i a fora del Gran Londres.[4]

Un resultat d'aquesta consulta va ser la transferència de part de la franquícia Silverlink a TfL. Aquest és l'únic acord fins a la data d'avui d'un acord per a l'establiment d'una autoritat ferroviària.[5]

La franquícia Silverlink tenia inicialment dues àrees d'operació: Silverlink County (serveis regionals des de London Euston a Northampton, St Albans Abbey, Bletchley i Bedford); i Silverlink Metro (serveis majoritàriament a l'àrea urbana de Londres). Quan la franquícia fou dividida el 2007, els serveis "County" van ser transferits a la franquícia London Midland, i els serveis "Metro" es van deixar sota el control de TfL.[6]

Anuncis inicials[modifica | modifica el codi]

El 20 de febrer de 2006 Department for Transport va anunciar que TfL es faria càrrec de la gestió dels serveis prestats per Silverlink Metro.[7]

Es va convidar a possibles contractistes a operar sota el nom provisional de North London Railway. El 5 de setembre de 2006 es va anunciar la marca London Overground, i es va confirmar que la línia East London s'hi inclouria.

Llançament[modifica | modifica el codi]

L'11 de novembre de 2007 TfL es va fer càrrec de la franquícia per al funcionament de l'operació dels trens de North London Railway, rutes de l'antiga Silverlink Metro.

La cerimònia de llançament oficial va ser el 12 de novembre de 2007 a Hampstead Heath pel llavors alcalde de Londres Ken Livingstone.

El llançament va anar acompanyat per una campanya de màrqueting titulada "London's new train set" (en català, Londres de la nova composició), amb cartells i fullets amb la imatge d'un model de tren dels nous trens d'Overground.[8]

En el llançament, TfL es va comprometre a refomar el servei mitjançant la millora de freqüències, la dotació de personal a totes les estacions, millora de les instal·lacions de les estacions, la introducció de nou material rodant i permetre la utilització de la targeta Oyster.[9]

Totes les estacions van ser profundament netejades,[10] i la marca Silverlink fou retirada. La senyalització va ser gradualment substituïda per London Overground.

Operador[modifica | modifica el codi]

London Overground és operada per una empresa privada, London Overground Rail Operations Ltd (LOROL). Seguint un model similar al que s'utilitza a Docklands Light Railway, licitant a una empresa privada. A diferència de les franquícies de National Rail, TfL posa el preu de les tarifes, procura material rodant i decideix els nivells de servei.

L'empresa a la que es va licitar el servei van ser MTR Laing (empresa propietat de MTR Corporation i Laing Rail), Govia, National Express Group (antiga operadora de Silverlink), i NedRailways. El desembre de 2006, es va reduir a Govia i MTR Laing, que van ser seleccionats al presentar la millora oferta,[11] i el 19 de juny del 2007 es va anunciar que MTR Laing era l'empresa definitivament seleccionada.[12]

El contracte va ser signat el 2 de juliol del 2007. El contracte és per set anys, amb la possibilitat d'una pròrroga de dos anys.[13] En preparació per al llançament de London Overground, MTR Laing va canviar de nom per esdevenir London Overground Rail Operations Ltd (LOROL).

El desembre del 2007, Henderson Group, l'empresa matriu de John Laing plc va anunciar la venda de la divisió de Laing Rail, que té la meitat de LOROL, Chiltern Railways i una participació en la Wrexham & Shropshire. L'abril de 2008, Laing Rail va ser comprada per un operador alemany Deutsche Bahn, que ara té una participació del 50% de LOROL.[14]

Sistema actual[modifica | modifica el codi]

Xarxa inicial de London Overground al novembre de 2007 (en taronja) i la East London Line al 2010 (taronja clar).[15]

Introducció[modifica | modifica el codi]

La xarxa inicial, va ser una continuació de Silverlink Metro tant en serveis com en horaris. Com el nom de London Overground indica, la gran majoria de la xarxa és en superfície, principalment composta de línies de ferrocarril que connecten àrees dels afores del Central London, amb una part considerable de la xarxa en la Zona 2. La xarxa també utilitza l'estació d'Euston al centre de Londres, la terminal sud de Watford DC Line.[2]

Rutes[modifica | modifica el codi]

London Overground està composta per les següents línies:

La xarxa actual enllaça amb algunes línies del metro de Londres (Bakerloo, Central, District, Hammersmith & City, Jubilee, Northern i Victoria) i també amb les línies de tren lleuger Docklands Light Railway. Des del traspàs a la London Overground, les línies també apareixen al mapa del metro de Londres emés per Transport for London,[17] i també hi ha disponible un mapa que només hi apareixen les línies de London Overground.[18]

Les rutes cobreixen bastantes àrees del nord del Gran Londres, i TfL té bastantes raons per controlar directament les línies:

  • Hi ha diverses concentracions al nord-est, incloent serveis a l'estació de Stratford, per donar suport als Jocs Olímpics d'estiu de 2012;
  • Les línies passen per àrees de menys afluència, i es veu com una contribució a la regeneració d'aquestes àrees;[19]
  • La North London i la Gospel Oak to Barking Line han estat considerades com línies oblidades i que no han arribat al seu potencial possible.[20]

Freqüències del servei[modifica | modifica el codi]

El servei generalment comença entre les 5 (des de Watford Junction) del matí i les 6:30 (des de Barking), entre les 8 i les 9 els diumenges, i acaben a mitjanit.

Les freqüències per a cada línia són les següents:

  • North London Line: hi ha quatre trens per hora de dilluns a dissabte (tres per hora després de les 8 del matí), i dos per hora els diumenges: de dilluns a dissabte en hores baixes està programat les sortides de Richmond a 11, 27, 41 i 57 minuts de cada hora (15, 35 i 55 a partir de les 8 del matí) i de Stratford a les 7, 22, 37 i 52 (12, 32 i 52 després de les 8); hi ha pocs trens més en hores punta; els diumenges parteixen a 8 i 38 minuts i els 19 i 49 de Richmond i Stratford respectivament.
  • West London Line: principalment hi ha dos trens per hora, amb trens extra en hora punta, però un trens per hora els diumenges al matí: de dilluns a dissabtes en hores vall surten a 5 i 35 minuts cada hora, i de Willesden Junction 8 i 38; hi ha pocs trens més en hores punta de dilluns a divendres; el diumenge surten de Clapham Junction als 30 minuts de cada hora entre les 8 del matí i les 3 de la tarda i al minut 18 i 48 després, des de Willesden Junction parteixen al minut 6 de cada hora entre les 9 i les 2.30 de la tarda i 21 i 51 després.
  • Gospel Oak to Barking Line: principalment hi ha dos trens per hora; però tres trens per hora en alguns moments del dia: els diumenges surten de Gospel Oak dos trens a 20 i 50 minuts de cada hora, dilluns a dissabte a les 25 i 55 (0, 20 i 40 entre les 7.30 i les 10 del matí i 15, 35 i 55 entre les 3.30 i les 7 de la tarda); diumenge parteixen de Barking a 5 i 35 minuts, dilluns a dissabte 8 i 38 (0, 20 i 40 entre les 7 i les 11 del matí i 14, 34 i 54 entre les 3.30 i les 7 de la tarda).
  • Watford DC Line: des del 18 de maig de 2008 el servei s'ha ampliat generalment de dos trens per hora a tres de dilluns a dissabte: els trens estan programats a Euston als minuts 17, 37 i 57 cada hora (17 i 47 diumenge); i surten de Watford Junction als minuts 1, 21 i 41 amb algunes variacions (21 i 51 diumenges).

Estacions[modifica | modifica el codi]

London Overground serves the following stations:

North London Line West London Line Watford DC Line Gospel Oak to Barking Line
  • Richmond Underground no-text.svg National Rail logo.svg Adaptat
  • Kew Gardens Underground no-text.svg Adaptat
  • Gunnersbury Underground no-text.svg
  • South Acton Adaptat
  • Acton Central Adaptat
  • Willesden Junction Underground no-text.svg Adaptat
  • Kensal Rise
  • Brondesbury Park
  • Brondesbury
  • West Hampstead Underground no-text.svg National Rail logo.svg
  • Finchley Road & Frognal
  • Hampstead Heath
  • Gospel Oak
  • Kentish Town West
  • Camden Road
  • Caledonian Road & Barnsbury
  • Highbury & Islington Underground no-text.svg National Rail logo.svg
  • Canonbury
  • Dalston Kingsland
  • Hackney Central Adaptat*
  • Homerton Adaptat
  • Hackney Wick Adaptat
  • Stratford Underground no-text.svg DLR no-text roundel.svg National Rail logo.svg Adaptat

* Només a la banda est de la plataforma

  • Willesden Junction Underground no-text.svg Adaptat
  • Shepherd's Bush Underground no-text.svg Adaptat
  • Kensington (Olympia) Underground no-text.svg National Rail logo.svg Adaptat
  • West Brompton Underground no-text.svg National Rail logo.svg Adaptat
  • Imperial Wharf
  • Clapham Junction National Rail logo.svg
  • London Euston Underground no-text.svg National Rail logo.svg Adaptat
  • South Hampstead
  • Kilburn High Road
  • Queen's Park Underground no-text.svg
  • Kensal Green Underground no-text.svg
  • Willesden Junction Underground no-text.svg Adaptat
  • Harlesden Underground no-text.svg
  • Stonebridge Park Underground no-text.svg
  • Wembley Central Underground no-text.svg National Rail logo.svg
  • North Wembley Underground no-text.svg
  • South Kenton Underground no-text.svg
  • Kenton Underground no-text.svg
  • Harrow & Wealdstone Underground no-text.svg National Rail logo.svg Adaptat
  • Headstone Lane
  • Hatch End
  • Carpenders Park Adaptat
  • Bushey National Rail logo.svg
  • Watford High Street
  • Watford Junction National Rail logo.svg Adaptat
  • Gospel Oak
  • Upper Holloway Adaptat
  • Crouch Hill
  • Harringay Green Lanes Adaptat
  • South Tottenham
  • Blackhorse Road Underground no-text.svg
  • Walthamstow Queens Road Adaptat
  • Leyton Midland Road
  • Leytonstone High Road
  • Wanstead Park
  • Woodgrange Park
  • Barking Underground no-text.svg National Rail logo.svg Adaptat

Material rodant[modifica | modifica el codi]

Marca de l'Overground en un tren British Rail Class 508 de Silverlink

En totes les rutes exceptuant East London Line, van començar utilitzant British Rail Class 313 (BRC 313 o Class 313), 508 i 150 heretats de Silverlink. Això no obstant, TfL s'ha compromès a introduir nou material rodant al servei, incluint la East London Line, que durarà de tres a cinc anys. Des de 2009 circularan a les línies electrificades trens British Rail Class 378 construïts per Bombardier Transportation. La East London Line tindrà inicialment 20 trens de 4 cotxes i la North London Line 24 trens de 3 cotxes.[1] El 2011 la North London tindrà un cotxe més i la East London obtindrà tres trens més.[21]

Flota actual[modifica | modifica el codi]

 Class  Imatge Tipus  Màx. velocitat   Nombre   Cotxes per tren   Disposició dels seients   Nombre de seients   Línies   Any construcció 
 mph   km/h 
BRC 150/1 BRC 150/1 diesel unitat multiple 75 120 6 2 2+2 (alta densitat) 146 (basat en antics 2+3) Gospel Oak to Barking 1981-83
BRC 313/1 BRC 313/1 unitat multiple 75 120 23 3 2+2/2+3 (alta densitat) 228 North London;
Watford DC;
West London
1975-78
(Renovats 1997-2002)
BRC 508/3 BRC 508/3 electric unitat multiple 75 120 3 3 2+2/2+3 (alta densitat) 230 Watford DC Line 1979-1980
(Renovats 2002-04)

Futura flota[modifica | modifica el codi]

Classe Imatge Tipus Màx velocitat Nombre Cotxes per tren Disposició de seients Línies Any construcció
mph km/h
BRC 172/0
Turbostar
diesel unitat multiple 75 120 8 2 2+3 Gospel Oak to Barking 2009
BRC 378/0
Capitalstar
electric unitat multiple 75 120 24 3 Longitudinal North London
Watford DC
West London
2007-2009
BRC 378/1
Capitalstar
electric unitat multiple 75 120 23 4 Longitudinal East London 2009-2010
BRC 378/2
Capitalstar
electric unitat multiple 75 120 7 4 Longitudinal North London
Watford DC
West London
2009-2010

Colors[modifica | modifica el codi]

Tots els trens del London Overground mantenen els colors de Silverlink: lila i verd llima amb portes grogues. Els logotips de Silverlink s'han tret i s'han posat els de London Overground. No està previst que es faci cap més canvi fins que arribin les noves unitats.

La decoració que ha elegit TfL per als nous trens és similar a la del metro de Londres, cotxes en blau i blanc amb portes taronges i frontals grocs.

Decoració dels nous trens.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: London Overground
  1. 1,0 1,1 «Introducció del London Overground - una nova era de London Rail (anglès)». Transport for London, 2006-09-05 [Consulta: 23 abril 2008].
  2. 2,0 2,1 «Plans de London Overground (anglès)». BBC News. bbc.co.uk, 2006-09-05 [Consulta: 19 juny 2007].
  3. «El Futur de Trens - Llibre Blanc CM 6233 (anglès)». Department for Transport, 2004-07-15. Arxivat de l'original el 2012-06-30. [Consulta: 2008-08-25].
  4. «Bob Kiley descriu les propostes de London Regional Rail Authority (anglès)». Transport for London, 2004-03-23 [Consulta: 25 agost 2008].
  5. «London Rail Authority (anglès)». AlwaysTouchOut.com, 2006-09-07. [Consulta: 2008-08-25].
  6. «Department for Transport anuncia el guanyador de la nov franquícia de West Midlands (anglès)». Department for Transport.
  7. Darling, Alistair. «Silverlink Metro (anglès)». Hansard, 14 February 2006. [Consulta: 2008-08-25].
  8. «Els nous trens (anglès)» (PDF leaflet). Transport for London, 2007-11-11. [Consulta: 2007-11-11].
  9. «La creació de London Overground (anglès)» (PDF leaflet). Transport for London, 2007-11-11. [Consulta: 2007-11-11].
  10. «Tot canvia (anglès)». The Londoner, November 2007. Arxivat de l'original el 2007-12-14. [Consulta: 2007-11-04].
  11. «Transport for London confirma la propera fase per l'oferta de serveis de London Overground». Transport for London, 2006-12-15 [Consulta: 23 abril 2008].
  12. «Milestone s'anuncia com operador de la xarxa (anglès)». Greater London Authority, 2007-06-19 [Consulta: 19 juny 2007].
  13. «MTR Laing beats Go-Ahead unit Govia to win North London rail franchise». Hemscott. [Consulta: 2007-06-19].
  14. «Deutsche Bahn adquireix el 50% de LOROL». LOROL, 2008-04-01. [Consulta: 2008-08-04].
  15. «Mapa London Overground» (PDF). Transport for London, 2007. [Consulta: 2008-08-21].
  16. L'últim del Mapa del Metro
  17. «El mapa del metro (anglès)» (PDF). Transport for London, 2008. [Consulta: 2008-09-03].
  18. «Mapa de London Overground des de l'1 de setembre de 2008 (anglès)» (PDF). Transport for London, 2008. [Consulta: 2008-08-25].
  19. «Estràtegia de la xarxa de ferrocarril (anglès)» (PDF). Transport for London, Febrer 2006. [Consulta: 2007-01-10].
  20. «El ferrocarril oblidat (anglès)» (PDF). Autoritat del Gran Londres, March 2006. Arxivat de l'original el 2007-09-27. [Consulta: 2007-03-17].
  21. «£36m per nous trens a la London Overground». Transport for London, 2007-07-04 [Consulta: 23 abril 2008].