Pierolapithecus catalaunicus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Pierolapithecus catalaunicus
Miocè
Representació del Pierolapithecus catalaunicus a l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell
Representació del Pierolapithecus catalaunicus a l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell

Black Paw.svg Accediu al Portal:Mamífers

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Mammalia
Ordre: Primates
Superfamília: Hominoidea
Família: Hominidae (?)
Gènere: Pierolapithecus
Moyà-Solà et al., 2004
Espècie: P. catalaunicus
Nom binomial
Pierolapithecus catalaunicus
Moyà-Solà et al., 2004
Detall de la cara d'una reconstrucció del Pierolapithecus catalaunicus situada a l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell

Pierolapithecus catalaunicus és una espècie de primats descoberta el 5 de desembre del 2002, en què apareixen els primers ossos, per un equip de paleoantropòlegs catalans dirigits per Salvador Moyà-Solà. És l'única espècie del gènere Pierolapithecus i l'únic individu conegut, que visqué fa uns 13 milions d'anys, en una època escassament estudiada, fou batejat com a Pau a causa de les mobilitzacions polítiques que durant la presentació pública del descobriment hi havia contra la Guerra d'Iraq. La proposta la va fer Josep Corbella, periodista de La Vanguardia. És tan important perquè podria ser l'antecessor comú de l'home i els grans simis, goril·les, ximpanzés, bonobos i orangutans (vegeu l'article «Hominoidea» per la problemàtica de la classificació dels grans simis).

La descripció del descobriment es publicà per primera vegada en l'edició del 19 de novembre de 2004 de la revista Science. El nom genèric es va prendre del lloc del descobriment, el municipi català dels Hostalets de Pierola (l'Anoia).

P. catalaunicus tenia adaptacions especials per enfilar-se als arbres: un tòrax ample i pla, una columna vertebral inferior rígida, canells flexibles i escàpules en la mateixa direcció que l'esquena. Així i tot, l'espècie mostra trets més primitius que els simis moderns, com un rostre protuberant i dits de mans i peus curts.

Troballa[modifica | modifica el codi]

El 4 de desembre de 2002 mentre es reparava un camí a les obres d'ampliació de l'abocador de Can Mata, als Hostalets de Pierola (Anoia), una excavadora trobà una vèrtebra i una costella. El paleontòleg que supervisava els treballs va ordenar a la màquina que s'aturés immediatament. Els paleontòlegs David M.Alba, Isaac Casanovas i Jordi Galindo van inspeccionar les peces i el dia després per la tarda van recuperar d'entre l'argila un crani i una desena de dents d'un antropoide mascle al voltant de 30 i 35 kg. de pes de fa entre 12 i 13 milions d'anys que havia estat devorat per carronyaires. Hi havia la presència d'un paleontòleg a les obres d'ampliació a causa que, a mitjans del segle XX, Miquel Crusafont i Josep Villalta ja havien trobat restes homínides a Can Vila, una zona molt propera a Can Mata.[1]

La gran importància de la troballa resideix en què correspon a una franja cronològica del qual amb prou feines existeixen fòssils i que és quan degué existir l'avantpassat comú dels grans antropoides actuals. Després de la primera campanya d'excavació del jacimient entre el maig i juliol de 2003 dirigida pel paleontòleg Salvador Moyà Solà, de l'Institut de Paleontologia Miquel Crusafont de Sabadell i que rebé la visita a finals del juny del llegendari F. Clark Howell, codirector del Laboratori d'Estudis Humans de la Universitat de California a Berkeley, s'han recuperat 40 fòssils, l'anàlisi dels quals no estaria acabat fins a finals d'aquell any, però de l'anàlisi inicial es destacava que es tractaba d'un antropoide que obrí la via evolutiva de la humanitat en començar a moure's pels arbres en posició vertical, per la qual cosa podria ser un avantpassat comú d'humans, ximpanzés, goril·les i orangutans.

Entre les restes destaquen el crani, un fragment de maxilar, la ròtula, el que sembla ser un fragment de fèmur, mitja clavícula i fragments de les costelles que permetran reconstruir el tòrax, un fragment de pelvis que ajudarà a conèixer el tipus de locomoció i ossos de peus i mans que aclariran com s'agafaven als arbres. Són precisament aquests últims els que fan pensar que es troba involucrat a l'evolució humana, les falanges de les mans són més grans que les dels peus, de la mateixa manera que ocurreix als simis que es pengen de les branques, com als orangutans i a diferència dels micos quadrúpedes.

Publicació de resultats[modifica | modifica el codi]

El 19 de novembre de 2004 es publiquen els resultats de l'estudi realitzat per l'Institut de Paleontologia Miquel Crusafont en Sabadell dels fòssils recuperats al jacimient de Barranc de Can Vila 1 (Hostalets de Pierola, Anoia) des del 5 de desembre de 2002.[2] Es nomena un nou gènere i espècie, Pierolapithecus catalaunicus (és a dir, el "mico de Pierola català"), malgrat que l'espècimen recuperat, corresponent a un mascle de 35 quilograms i entre 1 i 1,20 metres d'alçada, porta el sobrenom de Pau. Els científics creuen que aquest antropomorf, datat entre 12,5 i 13 milions d'anys, és posiblement un ancestre comú dels grans simis actuals, inclosos els humans.

"Hi havia poca informació sobre l'origen del grup que inclou als grans antropomorfs actuals i els humans", segons afirmà Salvador Moyà. "No se sabia de quina època era l'avantpassat comú i com era. El registre fòssil resultava fins ara molt escàs i per això havia hipòtesis contradictòries". Pau compleix amb les característiques similars al de l'ancestre comú i el registre estratigràfic en el que ha aparegut és l'adient, car és molt proper al proposat pels genetistes i els biòlegs moleculars. Segons Meike Köhler, "mentre la resta dels primats tenen el cos més semblant a un gat, els grans antropomorfs presenten postures dretes i el canvi per això es veu clarament al cos de Pau".

Malgrat que aparegué a Europa, els investigadors opinen que el Pierolapithecus també visqué a Àfrica. "Els primats sempre s'han generat a aquest continent i després han colonitzat altres territoris. Pensem que Pierolapithecus ve d'Àfrica i sospitem que arribà pel camí del Pròxim Orient més que des del nord d'Àfrica". El lloc actual té bastant d'erm, però al Miocè mitjà, fa 13 milions d'anys, la zona era una selva tropical densa i molt humida. Per donar una idea de la rica fauna que la poblava, Salvador Moyà va dir que es podria haver observat llavors la mateixa varietat que passant un mes a l'actual selva de Sumatra (Indonèsia).

Noves troballes a Pierola[modifica | modifica el codi]

El 3 de novembre de 2005 l'equip investigador que publicà el 2004 l'estudi sobre les restes del Pierolapithecus catalaunicus, conegut com a Pau, dirigit per Salvador Moyà Solà, dóna a conèixer la troballa d'un nou antropomorf a Hostalets de Pierola (Barcelona). L'aparició de nous jacimients i restes de simis han portat a la constitució del projecte SOMHI (Searching for the Origins of Modern Hominoides Initiative, és a dir, la Inicitiva per la Investigació dels Orígens dels Homínids Moderns), un equip per la investigació més ampla al triangle format entre Masquefa, Esparreguera i Piera (Barcelona), constituït per investigadors de l'Institut Miquel Crusafont, el departament d'Estratigrafia de la Universitat de Barcelona, el departament d'Antropologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i l'empresa especializada Paleothèria, S.C.P. A aquesta zona existeixen sediments de més de 500 metres de gruix que cobreixen des del Miocè mitjà fins al Miocè superior. És a dir, podrem reconstruir la història de les espècies que visqueren fins entre 8 i 14 milions d'anys, un període clau a l'evolució dels avantpassats de tots els simis actuals, des dels orangutans, goril·les i ximpanzés fins a l'espècie humana.

Les noves troballes són en fase d'estudi i no es donaran a conèixer fins que no es publiqui el treball a revistes científiques. Encara que han desvelat que el fòssil més espectacular és la cara d'un antropomorf de la família dels homínids amb característiques més evolucionades (porta a pensar en una "cara plana") que les de Pau, malgrat ser d'una època molt similar, fa 13 milions d'anys. Així com que s'ha recuperat una mandíbula o el fèmur d'un antropomorf que degué tenir uns 50-60 quilograms de pes corporal.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Esculies, Joan. «El paisatge on vivia en Pau». Sàpiens [Barcelona], núm. 80, juny 2009, p. 28-33. ISSN: 1695-2014.
  2. MOYÀ-SOLÀ Salvador, KÖHLER Meike, MARTÍNEZ ALBA David, CASANOVAS i VILAR Issac and GALINDO Jordi (19 de novembre de 2004) "Pierolapithecus catalaunicus, a new Middle Miocene great ape from Spain". Science 306, 1339-1344.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]