Polhemusita
 Polhemusita | |
|---|---|
 Cristalls negres de polhemusita  | |
| Fórmula química | (Zn,Hg)S |
| Epònim | Clyde Polhemus Ross (en)  |
| Localitat tipus | dipòsit B & B (Dundee), Big Creek District, Comtat de Valley, Idaho, Estats Units |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 02.CB.05c |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.CB.05c |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/C.01 |
| Dana | 2.8.3.1 |
| Heys | 3.5.10 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Estructura cristal·lina | a = 8,71Å; b = 14,74Å; |
| Color | negre |
| Macles | en forma de genoll |
| Duresa | 4,5 |
| Lluïssor | adamantina, grassa |
| Impureses comunes | Fe |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1972-017 |
| Any d'aprovació | 1978 |
| Símbol | Phe |
| Referències | [1] |
La polhemusita és un mineral de la classe dels sulfurs. Va ser anomenada en honor de Clyde Polhemus Ross (1891-1965), que va estudiar els dipòsits de mercuri i la geologia d'Idaho.[1]
Característiques[modifica]
La polhemusita és un sulfur de zinc i mercuri de fórmula química (Zn,Hg)S. Cristal·litza en el sistema tetragonal en forma de prismes rabassuts i dipiràmides, de fins a 25 µm; també apareix en forma de grans microscòpics.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la polhemusita pertany a «02.CB - Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:1 (i similars), amb Zn, Fe, Cu, Ag, etc.» juntament amb els següents minerals: coloradoïta, hawleyita, metacinabri, sakuraiïta, esfalerita, stil·leïta, tiemannita, rudashevskyita, calcopirita, eskebornita, gal·lita, haycockita, lenaïta, mooihoekita, putoranita, roquesita, talnakhita, laforêtita, černýita, ferrokesterita, hocartita, idaïta, kesterita, kuramita, mohita, pirquitasita, estannita, estannoidita, velikita, chatkalita, mawsonita, colusita, germanita, germanocolusita, nekrasovita, estibiocolusita, ovamboïta, maikainita, hemusita, kiddcreekita, polkovicita, renierita, vinciennita, morozeviczita, catamarcaïta, lautita, cadmoselita, greenockita, wurtzita, rambergita, buseckita, cubanita, isocubanita, picotpaulita, raguinita, argentopirita, sternbergita, sulvanita, vulcanita, empressita i muthmannita.
Formació i jaciments[modifica]
La polhemusita va ser descoberta al dipòsit B & B (Dundee), al Big Creek District (Comtat de Valley, Idaho, Estats Units) com a part d'un dipòsit de substitució d'estibina.[1][2] També ha estat descrita a Austràlia, l'Iran, Itàlia, Polònia i la Xina.[2]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Polhemusita |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Polhemusite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Polhemusite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 8 de maig 2019. [Consulta: 10 juny 2019].