Rakkada

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Rakkada és un lloc arquelògic de Tunísia a 9 km al sud de Kairuan de la que avui dia constitueix un barri.

Rakkada fou la capital dels aglàbides fundada el 876 per Ibrahim II, el setè emir; fins llavors la capital era Abbasiyya. Segons la tradició l'emir, afectat d'insomni, va anar de passeig per consell d'Ishak ben Sulayman, i en un lloc es va aturar i es va quedar adormit; així que va decidir construir allí un palau que va batejar com Rakkada (L'Adormida); una altra tradició diu que el nom se li va donar per una matança dels wardfadjuma a mans del cap ibadita Abul Khattab el 758, quan els morts van ser posats estesos a terre com si dormisin.

L'emir es va instal·lar a Rakkada al mateix any 876, a un castell anomenat Ksar al-Fath (Castell de la victòria). Va romandre capital de la dinastia excepte per breus estades de temporada a Tunis. A 'entorn del palau va sorgir una veritable ciutat; altres fortaleses foren Ksar al-Bahr (Castell del llac), Kasr al-Sahn (castell de la cort), Kasr al-Mukhtar (Castell del escollit) i Kasr Baghudad; també es va construir una gran mesquita, banys, una estació de caravanes, i un souk. Al -Bakri li atribueix un perímetre de més de 10 km, però Al-Numwayri només li atribueix 6 km. El primer diu que la major part de la ciutat eren jardins. La ciutat es va rodejar d'un mur de rajoles, que fou restaurat sota el darrer aglàbida per intentar una resistència final. La vila gaudia de certes llibertats que no s'hagueren pogut fer a Kairuan com la venda del nabidh (beguda estimulant) que a Kairuan estava prohibida però permesa a Rakkada.

El darrer emir Ziyadat Allah III va fugir de Rakkada quan els xites fatimites es van acostar i el victoriós Abu Abd Allah es va instal·lar a Kasr al Sahn, mentre el mahdi fatimita Ubayd Allah també es va instal·lar a Rakkada fins vers el 920 en què va anar cap a Mahdia. Una vegada va deixar de ser capital la ciutat es va despoblar i al cap d'uns anys era en ruïnes. El 953 el fatimita Al-Muizz la va fer arrasar per aprofitar els materials, i només es van deixar els jardins.

Les restes que es conserven són una cisterna o bassa rectangular que probablement constituïa l'antic bahr (llac) que donava nom a un dels castells; al mig tenia un pavelló de quatre plantes del que no en queda res; a la part occidental queden restes d'un edifici que probablement es reflectia a l'aigua del llac, i del que es distingeixen tres sales pavimentades, en estil àrab de l'època, proper a l'art cristià local. L'Institut Nacional d'Arqueologia hi ha fet algunes excavacions després del 1962 i les troballes són al Museu Nacional d'Art Islàmic de Tunísia, creat no lluny del lloc arqueològic el 1986, en el que fou anteriorment un palau presidencial. Aquest museu està especialitzat en art islàmic medieval i a part de les troballes in situ, té una bona col·lecció de manuscrits i de fulles de l'alcorà, incloent el famós alcorà blau escrit en lletres daurades; també hi ha un bon conjunt de ceràmica i vasos, bronzes i sobretot monedes representatives de diferents èpoques medievals.

Coord.: 35° 35′ 46″ N, 10° 03′ 25″ E / 35.596243°N,10.0569°E / 35.596243; 10.0569