Ratpenat de ferradura gros
|
|
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Rhinolophus ferrumequinum (Schreber, 1774) |
||||||||||||||
El ratpenat de ferradura gros (Rhinolophus ferrumequinum) és, tal com el seu nom indica, el ratpenat de ferradura més gran.
Taula de continguts |
Morfologia [modifica]
És d'aspecte robust i ales curtes i amples. Les orelles, ben desenvolupades i doblegades endavant, sobrepassen en alguns mm l'extrem del musell.
El pelatge és marró grisós pel dors, de vegades amb tonalitats vermelloses, i blanc grisós o blanc grogós pel ventre. Les orelles i el patagi són de color gris clar, de vegades amb un matís morat. Els individus joves mostren una coloració més clara i grisosa que els adults.
Dimensions corporals: cap + cos (50 - 75 mm), cua (30 - 43 mm), avantbraç (51 -61 mm) i envergadura alar (350 -400 mm).
Pes: 16 - 34 g.
Hàbitat [modifica]
Boscos i zones cobertes, sempre que hi pugui trobar refugis adequats, com ara coves, mines i túnels. Eminentment cavernícola, no habita mai dins les grans poblacions, però de vegades es pot refugiar en edificis rurals foscos i tranquils.
Costums [modifica]
Es desperta quan el sol ja s'ha post i roman actiu tota la nit, llevat que faci vent o plogui. El seu vol és a base de planatges curts i no sol superar els 3 m d'altura.
Sovint comparteix el refugi amb altres ratpenats de ferradura o d'altres gèneres.
Quan arriba l'hivern és un dels primers ratpenats a retirar-se; s'amaga en coves, avencs i mines abandonades, sol o en petits grups, i entra en letargia.
Sinònims [modifica]
- colchicus Satunin (1912).
- equinus Müller (1776).
- germanicus Koch (1865).
- hippocrepis Schank (1798).
- homodorensis, Daday (1887).
- homorodalmasiensis, Daday (1885).
- insulanus, Barrett y Hamilton (1910).
- italicus, Koch (1865).
- major, É.Geoffroy (1803).
- major, Kerr (1792:99).
- martinoi, Petrov (1940).
- obscurus, Cabrera (1904).
- perspicillatus, Blumenbach (1779).
- solea, Zimmermann (1777).
- typicus, K. Andersen (1905).
- ungula, Boddaert (1785).
- unihastatus, É.Geoffroy, (1803).
Subespècies [modifica]
- R. f. cretiam, Iliopoulou-Georgudaki y Ondrias (1985).
- R. f. ferrumequinum, Schreber (1774).
- R. f. irani, Cheesman (1921).
- R. f. korai, Kuroda (1938).
- R. f. nippon, Temminck (1835).
- R. f. proximus, Andersen (1905).
- R. f. tragatus, Hodgson (1835).
Espècies semblants [modifica]
Es diferencia de la resta de ratpenats de ferradura per la mida més grossa i per la morfologia de les excrescències nasals.
Referències [modifica]
- ↑ Chiroptera Specialist Group (2000). Rhinolophus ferrumequinum. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 11 maig 2006 (anglès). Database entry includes a brief justification of why this species is near threatened
Bibliografia [modifica]
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ratpenat de ferradura gros |
- Vigo, Marta: Guia dels mamífers terrestres de Catalunya. Enciclopèdia Catalana, col·lecció Pòrtic Natura, núm. 18. Barcelona, maig del 2002. ISBN 84-7306-680-4, planes 60-61.
- Fordham et al. (2006). Ratpenat de ferradura gros. Llista Vermella de la UICN, Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2006. Consultat el 12-12-2007 (anglès).
- Àmplia informació sobre aquesta espècie de ratpenat. (anglès)