Rondorfita
 Rondorfita | |
|---|---|
| Fórmula química | Ca₈Mg(SiO₄)₄Cl₂ |
| Localitat tipus | pedrera Caspar, volcà Bellerberg, Ettringen, Mayen, Eifel, Renània-Palatinat, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.AB.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.AB.20  |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/B.05 |
| Dana | 51.4.6.1 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Estructura cristal·lina | a = 15,08Å; |
| Grup puntual | m3 (2/m 3) - diploide |
| Color | marró taronja a ambre |
| Exfoliació | no observada |
| Fractura | concoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | groc clar |
| Diafanitat | translúcida |
| Densitat | 3,03 g/cm³ (mesurada); |
| Fluorescència | no en té |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1997-013 |
| Any d'aprovació | 1979 |
| Símbol | Ron |
| Referències | [1] |
La rondorfita és un mineral de la classe dels silicats. Rep el seu nom dels col·leccionistes de minerals Alice i Eugen Rondorf, els quals van descobrir el mineral.
Característiques[modifica]
La rondorfita és un silicat de fórmula química Ca₈Mg(SiO₄)₄Cl₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1997. Cristal·litza en el sistema isomètric. Es troba en forma de grans diminuts de fins a 0,5 mil·límetres. El color pot oscil·lar entre marró taronja a ambre. La diferència de color resulta de les diferents proporcions de clor i oxigen. Els color taronja pot sorgir a partir de tres motius: substitució de Fe3+ per Mg, per la presència de l'atípic tetraedre MgO₄, o per electronegativitat.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la rondorfita pertany a «9.AB - Nesosilicats sense anions addicionals; cations en [4] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: trimerita, larsenita i esperita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta l'any 1979 a la pedrera Caspar, que es troba al volcà Bellerberg, a Ettringen (Eifel, Alemanya). Sol trobar-se associada a altres minerals com: tobermorita, thaumasita, ternesita, quars, portlandita, olivina, magnetita, larnita, hidrocalumita, hematites, ettringita, el·lestadita, cuspidina i clormayenita. També ha estat descrita a Oslavany (Moràvia, República Txeca), al volcà Shadil-Khokh (Xida Kartli, Geòrgia) i al mont Lakargi (Caucas del Nord, Rússia).
Referències[modifica]
- ↑ «Rondorfite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 15 octubre 2016].