Saltabardisses europea
Pyronia tithonus  | |
|---|---|
 Imago a Fenn's Moss, Gal·les | |
| Dades | |
| Hoste | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Lepidoptera |
| Família | Nymphalidae |
| Tribu | Satyrini |
| Gènere | Pyronia |
| Espècie | Pyronia tithonus (Linnaeus, 1771) |
La saltabardisses europea (Pyronia tithonus)[1][2] és un lepidòpter ropalòcer de la família Nymphalidae.
Distribució[modifica]
S'estén per gran part d'Europa, des del sud de la península Ibèrica fins al sud d'Irlanda i Anglaterra, nord d'Alemanya, centre de Polònia, els Balcans i l'oest de Turquia. Absent del sud d'Itàlia i de les principals illes mediterrànies, excepte Còrsega i Sardenya. També és present de forma local a les muntanyes del Rif del nord del Marroc.[3][4] A Catalunya, té una àmplia distribució, excepte a la Depressió Central i a la meitat sud, on la seva presència es restringeix a zones muntanyoses.[5]
Descripció[modifica]
Envergadura alar d'entre 31 i 41 mm.[6] Dimorfisme sexual evident per la presència, en els mascles, d'un androconi fosc i allargat a l'anvers de l'ala anterior, i per la mida més gran de les femelles. Anvers de color taronja amb un marge fosc i ample que s'estén per les vores. Presència d'un gran ocel negre a l'extrem superior de l'ala anterior, mentre que a l'ala posterior n'hi pot haver un altre de més petit. Revers de l'ala anterior similar a l'anvers, però amb el marge fosc més clar, mentre que l'ala posterior és bruna amb tons groguencs i té una franja pàl·lida on s'hi troben alguns ocels vestigials en forma de punts de color blanc.[5]
-
♂ -
♂ △ -
♀ -
♀ △
Hàbitat[modifica]
Clarianes, marges de bosc, prats embardissats i matollars, habitualment associats a boscos de pins o de caducifolis. També pot ocupar ambients ruderals. Rang altitudinal des del nivell del mar fins als 1700 m.[4][5] L'eruga s'alimenta de gramínies, com ara Poa, Festuca, Agrostis o Brachypodium, entre d'altres.[4][5]
Període de vol i hibernació[modifica]
Vola en una sola generació entre principi de juny i finals de setembre, segons la localitat.[4][5] Hiberna com a eruga.[5]
Espècies ibèriques similars[modifica]
- Saltabardisses cintada (Pyronia bathseba)
- Saltabardisses de solell (Pyronia cecilia)
Referències[modifica]
- ↑ «Saltabardisses europea». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ «Proposta de noms comuns per a les papallones diürnes (ropalòcers) catalanes». Butlletí de la Societat Catalana de Lepidopterologia. Arrizabalaga et al., desembre 2012. [Consulta: 10 març 2024].
- ↑ «Pyronia tithonus» (en anglès). [Consulta: 10 març 2024].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Tolman, Tom; Lewington, Richard. Collins Field Guide to the Butterflies of Britain and Europe (en anglès). Collins, 2008. ISBN 978-0-00-724234-4.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 5,5 Vila, Roger; Stefanescu, Constantí; Sesma, José Manuel. Guia de les papallones diürnes de Catalunya. Lynx, 2018. ISBN 978-84-16728-06-0.
- ↑ Moussus, Jean-Pierre; Lorin, Thibault; Cooper, Alan. Guide pratique des papillons de jour (en francès). Delachaux et Niestlé, 2022. ISBN 978-2-603-02915-2.
Enllaços externs[modifica]
- Biodiversidad Virtual (castellà)
- European Butterflies (anglès)