Thiago Motta

Clubs juvenils
1997–1999	Juventus-SP
Clubs professionals
Selecció nacional

Motta
	; Motta, amb el PSG el 2013.
Nom original	(pt) Thiago Motta
Biografia
Naixement	Thiago Motta; 28 d'agost de 1982 (41 anys); São Bernardo do Campo, Brasil
Dades personals
Alçada	1,87 m.
Activitat
Ocupació	futbolista (–2018), entrenador de futbol
Activitat	1999 – 2018
Nacionalitat esportiva	Itàlia ; Brasil
Esport	futbol
Posició a l'equip	Migcampista
Club actual	PSG
Núm. esportiu	8
Clubs juvenils
1997–1999	Juventus-SP
Clubs professionals
Selecció nacional
Participà en
2016	Eurocopa 2016
2014	Mundial de Futbol 2014
2012	Eurocopa 2012
Trajectòria

Thiago Motta (nascut el 28 d'agost de 1982 a São Bernardo do Campo, São Paulo, Brasil) és un futbolista brasiler (però que juga amb la selecció italiana) que juga com a migcampista, actualment al PSG de la Ligue 1 francesa.^[1]

Biografia

FC Barcelona

Nascut a São Bernardo do Campo, São Paulo, Motta va signar amb el FC Barcelona l'any 1999, quan tenia 17 anys, des del local Club Atlètic Juventus; va començar jugant amb el Barça B, però va arribar al primer equip el 2001, i va debutar-hi el 3 d'octubre en un partit contra el RCD Mallorca (victòria a casa per 3-0). A la Lliga de Campions de la UEFA 2001-02, Motta hi va fer set aparicions i va ajudar al seu equip a les semifinals. La competència pels llocs en un centre del camp ja congestionat significava que ell era incapaç de mantenir un lloc de titular al centre, però ell no va impressionar amb la seva serenitat i l'esforç, sobretot en una pèrdua de semifinals a l'abril de 2002 contra ferotges rivals del Reial Madrid. La temporada 2002-03 a la Lliga, va aparèixer en un rècord personal de 21 partits (amb tres gols), però el Barça només va poder acabar en la sisena posició, i també va jugar un paper important en temps d'execució de la següent temporada Copa de la UEFA, que es va acabar el temps per el Celtic de Glasgow, en el partit d'anada, una pèrdua de 0-1 a Glasgow (0-1 en el global), que va ser expulsat durant el mig temps després de colpejar a terme en oposició al porter Robert Douglas, qui també es va mostrar la targeta vermella, en un incident que va passar al túnel. Motta es va veure afectada també per diverses lesions, en particular que va patir l'11 de setembre de 2004 contra el Sevilla FC, que el va marginar durant set mesos, durant la seva estada al FC Barcelona. Amb el temps es necessitaria una cirurgia per reconstruir els lligaments creuats anterior i lateral del genoll esquerre, però va ser capaç de fer una ràpida recuperació i va fer un retorn emocional, portant al camp d'un calorós aplaudiment fet i fent campió de lliga, derrotant al Getafe per 2-0 al 17 d'abril.

La temporada 2003-04 aconsegueix un subcampionat de lliga.

La temporada 2005-06 guanyà la Supercopa d'Espanya, la Lliga i la Lliga de Campions.

Descartat pel cos tècnic del Barça i després d'un estira-i-arronsa perquè el jugador volia marxar amb la carta de llibertat, el darrer dia per tancar traspassos de jugadors abans de començar la temporada 2007-2008, el 31 d'agost del 2007, s'anuncia el traspàs del jugador per part del FC Barcelona a l'Atlético de Madrid^[2] a canvi d'un milió d'euros més dos milions més en cas de renovació pel club madrileny.

Atlètic de Madrid

A finals d'agost de 2007, Motta va signar un contracte per un any amb l'Atlètic de Madrid, per una quantitat no revelada. Un cop més, va començar la temporada a la banqueta, lesionat. En el partit de la Copa espanyola de quarts de final davant el València CF, que va ser expulsat als 25 minuts, l'Atlètic va perdre el partit fora de casa 0-1 i posteriorment l'empat. A causa de la lesió a regular arrencada Raúl García i la sortida de Maniche al gener de 2008, les oportunitats d'augment de Motta. Al març però, els recurrents problemes al genoll va tornar a aparèixer, i la seva temporada havia acabat, seguit per una cirurgia reeixida i la rehabilitació en els Estats Units. Després del seu alliberament, va provar a la Premier League amb el Portsmouth, però no va signar per al club.

Genoa FC

El setembre de 2008, es va unir^[3] al Genoa. en una transferència lliure, després de passar el reconeixement mèdic. Durant la seva primera campanya, va actuar consistentment bé i va ser un habitual en l'onze inicial, amb l'entrenador Gian Piero Gasperini. L'11 d'abril de 2009, que va marcar dos gols (un d'ells en temps de descompte el primer semestre) en una final victòria per 3-2 a casa sobre la Juventus FC. Va acabar l'any amb un rècord personal de sis gols, i el seu club es va classificar per a la Lliga d'Europa.

Inter de Milà

El 20 de maig de 2009, La Gazzetta dello Sport va confirmar que Motta, amb el seu company d'equip Diego Milito van ser transferits al Inter de Milà,^[4] de 28m € (Milito) + 10,2 m € (Motta).

Com a part de l'acord, el Genoa va rebre cinc jugadors de l'Inter: Riccardo Meggiorini, Robert Acquafresca, Leonardo Bonucci, Francesco Bolzoni i Ivan Fatic. El seu agent Darío Canovi va revelar més tard que el seu contracte amb el club de Genoa, inclosa una claúsula de sortida del club de € 10 milions.

El debut de Motta es va produir en el primer partit de la temporada 2009-10, un empat a casa 1-1 davant l'AS Bari, i el seu primer gol va arribar la següent ronda, mentre obria l'acta al Derby della Madonnina després d'una passada de Milito, l'Inter va derrotar a AC Milan per 4-0. Després d'haver estat dins i fora de l'equip tota la temporada, va marcar el seu primer doblet per a l'Inter en la victòria per 3-0 davant el Bologna FC 1909, el 3 d'abril de 2010. Ell també va aparèixer en vuit partits durant la campanya victoriosa la Lliga de Campions del club, inclosa la pèrdua 0-1 a Barcelona (el seu exequip) per a les semifinals (3-2 resultat global). Durant aquest partit, va ser expulsat després de colpejar pel que sembla, a Sergio Busquets a la cara amb la mà. Després de l'incident va comentar sobre l'incident amb Busquets: "aparent simulació de lesions". El 23 d'octubre de 2011, des d'una cantonada presa per Wesley Sneijder, Motta va marcar a través d'una capçalera en la victòria per 1-0 davant l'AC Chievo Verona, que va ser primera victòria a casa de l'Inter en la temporada 2011-12.

Paris Saint-Germain

El 31 de gener de 2012, tot i l'Inter, Claudio Ranieri, poc abans del que indica que confia que el jugador romandrà amb el club fins al final de la temporada, després d'haver-li cridat al pròxim partit de lliga contra EUA Città di Palermo, Motta va signar amb PSG a França, una quantitat al voltant de € 10 milions. Després del seu moviment, va revelar que somiava jugar per al club des que compatriotes com Raí, Leonardo i Ronaldinho va brillar a la capital francesa, sinó que també va revelar que ell no era feliç a l'Inter, negant-se a donar més detalls sobre les seves raons per deixar.

Quatre dies després de la signatura per al club, Motta va fer el seu debut amb el PSG, contra el d'Evian Thonon Gaillard FC en la victòria per 3-1, que és reservada en el procés. El 22 d'abril de 2012, en un altre partit a casa, que va marcar el seu primer gol a la Ligue 1, el que contribueix a una victòria de 6-1 sobre el FC Sochaux-Montbéliard.

Selecció nacional

Va ser internacional amb la selecció brasilera en dues ocasions. El seu debut com internacional es va produir el juny de 2003 en un partit contra Mèxic. Posteriorment, ha jugat amb Itàlia.

Títols

2 Lligues espanyoles (FC Barcelona, 2004-2005 i 2005-2006)
2 Supercopa d'Espanya (FC Barcelona, 2005 i 2006)
2 Lliga de Campions (FC Barcelona, 2005-06 i Inter de Milà, 2009-10)
2 Copa Catalunya (FC Barcelona, 2004-05 i 2006-07)
1 Coppa Italia (Inter de Milà, 2009-10)
1 Lliga italiana (Inter de Milà, 2009-10)
1 Campionat del Món de Clubs (Inter de Milà, 2010)

Referències

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Thiago Motta

Estadístiques a transfermarkt.es (castellà)

[1] Motta Fixa pel PSG (castellà)

[2] Motta Fitxa per l'Atlético de Madrid (Castellà)

[3] Motta Ficha pel Genova (Castellà)

[4] Motta i Milito Fitxen per l'Inter (Castellà)

[1]

[2]

[3]

[4]