Un chien andalou
  Un gos andalús |
||
|---|---|---|
|
Fitxa tècnica |
||
| Direcció: | Luis Buñuel | |
|
|
||
| Guió: | Salvador Dalí Luis Buñuel |
|
|
|
||
| Fotografia: | Albert Duverger Jimmy Berliet |
|
|
|
||
| Protagonistes: | Simone Mareuil Pierre Batcheff Salvador Dalí Luis Buñuel |
|
|
Dades i xifres |
||
| País: | França | |
| Data d'estrena: | 1929 | |
| Gènere: | drama, fantasia | |
| Duració: | 16 min. | |
| Idioma original: | Francès | |
|
Companyies |
||
| Productora: | Bazmark | |
|
|
||
| Pàgina sobre “Un chien andalou” a IMDb | ||
|
Valoracions |
||
| IMDb |  |
|
Un chien andalou (Un gos andalús) és un curtmetratge surrealista i una de les pel·lícules més famoses de la història del cinema.
Realitzat l'any 1929 per Luis Buñuel, amb guió d'ell mateix i de Salvador Dalí, recrea visions, obsessions, somnis i fantasies pròpies del surrealisme, moviment que, en aquestos anys, era sinònim d'avantguarda i prestigi. La producció va anar a càrrec del propi Buñuel, que finançà el film amb l'aportació monetària de la seua mare.
El film es distribuirà més tard en cercles privats i dins el moviment surrealista, aportant prestigi al seu autor, cosa què li facilitarà el camí a l'hora de rodar el següent film, L'âge d'or.
Taula de continguts |
Altres dades [modifica]
- Color: blanc i negre.
- So: muda.
- Format: 35 mm.
- Ratio: 1.33: 1
Nota [modifica]
Existeix una versió sonora de 1960, que és la més projectada i estesa. La música que s'escolta, ja que no hi ha diàlegs, és de Wagner i un tango. Aquesta versió, es projecta sovint en cineclubs i centres d'aprenentatge, sobretot per a il·lustrar el moviment surrealista.
Comentari [modifica]
Buñuel assenyalava la importància que per a ell tenien els somnis en la seua vida quotidiana i en el seu cinema. Influenciat per les teories de Sigmund Freud, el surrealisme prenia les imatgenes i idees oníriques com a principis del seu avantguardista moviment.
Tota la cinta pot descriure's com una succesió encadenada d'imatges delirants i somnis absurds. La seua obertura, coherent amb la violència del moviment, ha esdevingut una de les seqüències més populars i reproduides dins del món del cinema: amb una navalla d'afaitar, un home secciona l'ull d'una jove alhora que un núvol travessa la lluna pel seu bell mig. A partír d'ací, es donen lloc un seguit d'imatges i situacions oníriques, sovint inconnexes i incoherents, fruit d'un treball d'automatisme i de caràcter surrealista. Tot i la seua pretesa contingència absoluta, diverses imatges delaten típiques obsessions de Buñuel, com la crítica a l'Església o escenes eròtiques; mentres que d'altres imatges cal atribuir-les a Dalí, com la mà amb formigues, el ruc mort, el cos femení, etc.
El paper que representa Salvador Dalí en la pel•lícula és el d’un seminarista, al costat de Jaume Miravitlles, arrossegats per un piano.
Encara que artesanal, la innovadora i inquietant cinta suposa l'inici de dues de les carreres artístiques més significatives del surrealisme mundial.
Enllaços externs [modifica]
- Un chien andalou Website del film
- Un perro andaluz, quicktime en archive.org
- Un chien andalou en format DivX
- Un chien andalou a Internet Movie Database (anglès)
|
||||||||||||||||||||
