Unión do Povo Galego

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La Unión do Povo Galego és un partit polític nacionalista gallec i comunista. Ha impulsat la creació de fronts nacionalistes com l'Asemblea Nacional-Popular Galega i el Bloque Nacionalista Galego. Des de 1982 és un dels partits integrants d'aquesta coalició. El portaveu del BNG en el Congrés dels Diputats, Francisco Rodríguez Sánchez, és membre del partit. Publica la revista Terra e Tempo i el seu President és Bautista Goyel Álvarez Domínguez.

Història[modifica | modifica el codi]

El partit fou fundat el 25 de juliol del 1964 en una reunió al Cafè de la Rocha (Santiago de Compostela), encapçalat per Xosé Lois Méndez Ferrín, Celso Emilio Ferreiro, Uxío Novoneyra, Raimundo Patiño, Xosé Antonio Arjona, Lois Soto, María Xosé Queizán, Lois González Blasco Foz, Manuel Caeiro (cap de les Joventuts Comunistes Unificades de Morrazo) i Bautista Álvarez (1930). Adoptaran el marxisme-leninisme de tendencia anticolonialista tercermundista, i que dubtava en constituir-se en partit o front. Les sigles se les va inventar el novembre del 1963 Xosé Antonio Arjona, i durant un temps es va limitar e treure el document Constitución da UPG on es definia amb vocació frontista i a favoar d'una Galícia lliure dins una unió federativa peninsular.

UPG va treure un programa de deu punts fundacionals, en els quals defineixen Galícia com a nació, denoten la influència del leninisme en el plantejament de la qüestió nacional, exigeixen la socialització de les grans empreses, la col·lectivització del camp, i la defensa del dret a l'autodeterminació com a solució al problema gallec. El punt desè, però, preveia la possibilitat de mantenir vincles federatius amb altres pobles de la península Ibèrica. D'antuvi, el sue àmbit es va reduir als intel·lectuals, però des del 1965 editaren la revista Terra e Tempo des de Mèxic, dirigida al Povo Traballador Galego, i s'apropia de la figura de Castelao, ataca la burgesia entreguista i demana un status a l’ONU. Alhora, ataca als altres grups galleguistes acussant-los de "folklorisme i de vague regionalisme".

El 25 de juliol de 1986 13 membres del comitè central s'escindiren en el Partido Comunista de Liberación Nacional,[1] disconformes amb la decisió del V Congrés de donar suport que el Bloc Nacionalista Gallec participés en les sessions del Parlament de Galícia. Celebrà el seu XI Congrés Nacional el gener de 2005 a Santiago de Compostel·la.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. López García, Xosé; Vilela, Xosé Luis. Elecciones generales: Junio-86: hacia la recomposicion del mapa politico (en castellà). La Voz de Galicia, 1986, p. 104. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]