Usuari:Medol/Teoria de la conspiració

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
L'Ull de la Providència, o l'ull de Déu que tot ho veu, que es veu aquí en el bitllet d'un dòlar dels EUA, ha estat considerat per alguns com una prova d'una conspiració que involucra els pares fundadors dels Estats Units i els Illuminati.[1] :58[2] :47–49

Una teoria de la conspiració és una explicació d'un esdeveniment o situació que invoca una conspiració de grups sinistres i poderosos, sovint de motivació política,[3] [4] malgrat haver-hi altres explicacions són més probables.[3] [5] [6] El terme té una connotació negativa, la qual cosa implica que l'apel·lació a una conspiració es basa en prejudicis o proves insuficients.[7] Una teoria de la conspiració no és el mateix que una conspiració; en canvi, es refereix a una hipòtesi de conspiració amb característiques específiques, com ara una oposició al consens dominant entre aquelles persones (com ara científics o historiadors) que estan qualificades per avaluar-ne l'exactitud.[8] [9] [10]

Les teories de la conspiració resisteixen la falsificació i es reforcen amb el raonament circular: tant l'evidència contra la conspiració com l'absència d'evidència es reinterpreten com a evidència de la seva veritat,[7] [11] per la qual cosa la conspiració esdevé una qüestió de fe més que una cosa que es pot demostrar o desmentir.[1] [12] Diversos estudis han relacionat la creença en les teories de la conspiració amb la desconfiança vers l'autoritat i el cinisme polític.[13] [14] [15] Alguns investigadors suggereixen que la ideació conspiracionista —creença en les teories de la conspiració— pot ser psicològicament perjudicial o patològica,[16] [17] i que està correlacionada amb un pensament analític inferior, una intel·ligència baixa, una projecció psicològica, una paranoia i un maquiavel·lisme.[18] Els psicòlegs solen atribuir la creença en les teories de la conspiració i la troballa d'una conspiració on no n'hi ha a una sèrie de condicions psicopatològiques com ara la paranoia, l'esquizotipia, el narcisisme i la inseguretat,[8] o a una forma de biaix cognitiu anomenada "percepció de patró il·lusori".[19] [20] Tanmateix, el consens científic actual sosté que la majoria dels teòrics de la conspiració no són patològics, precisament perquè les seves creences es basen en última instància en tendències cognitives que estan configurades neurològicament en l'espècie humana i probablement tenen orígens evolutius profunds, incloses les inclinacions naturals cap a l'ansietat i la detecció d'agents.[8]

Històricament, les teories de la conspiració han estat estretament relacionades amb els prejudicis, la propaganda, la cacera de bruixes, les guerres i els genocidis.[21] [22] [23] [24] Sovint els autors d'atacs terroristes els creuen fermament, i van ser utilitzats com a justificació per Timothy McVeigh i Anders Breivik, així com per governs com l'Alemanya nazi, la Unió Soviètica [21] i Turquia.[25] La negació de la sida per part del govern de Sud-àfrica, motivada per teories de conspiració, va causar aproximadament 330.000 morts per sida,[26] [27] [28] QAnon i la negació sobre els resultats de les eleccions presidencials dels Estats Units de 2020 van conduir a l'Assalt al Capitoli dels Estats Units de 2021, [29] [30] mentre que la creença en les teories de la conspiració sobre els aliments modificats genèticament va portar el govern de Zàmbia a rebutjar l'ajuda alimentària durant una fam,[22] en un moment en què tres milions de persones al país patien gana.[31] Les teories de la conspiració són un obstacle important per a les millores en la salut pública,[22] [32] fomentant l'oposició a la vacunació i la fluoració de l'aigua, entre d'altres, i s'han relacionat amb brots de malalties prevenibles amb vacunes.[22] [26] [32] [33] Altres efectes de les teories de la conspiració inclouen la reducció de la confiança en l'evidència científica,[22] [34] la radicalització i el reforç ideològic de grups extremistes,[21] [35] i les conseqüències negatives per a l'economia.[21]

Les teories de la conspiració que a mitjan segle XX es consideraven limitades al públic marginal s'han convertit en un lloc habitual als mitjans de comunicació de masses, a Internet i a les xarxes socials,[8] emergint com un fenomen cultural de finals del segle XX i principis del XXI.[36] [37] [38] [39] Estan molt estesos arreu del món i sovint se'ls creu, alguns fins i tot arriben a la majoria de la població.[40] [41] [42] Entre les intervencions que s'han fet per reduir l'aparició de creences conspiratòries hi ha el manteniment d'una societat oberta i la millora de les habilitats de pensament analític del públic en general.[40] [41] [[Categoria:Teoria de la conspiració]]

  1. ↑ 1,0 1,1 Barkun, Michael. A Culture of Conspiracy: Apocalyptic Visions in Contemporary America. Berkeley: University of California Press, 2003, p. 3–4.  Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Barkun2003» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  2. ↑ Issitt, Micah. Hidden Religion: The Greatest Mysteries and Symbols of the World's Religious Beliefs. ABC-CLIO, 2014. ISBN 978-1-61069-478-0. 
  3. ↑ 3,0 3,1 Harambam, Jaron; Aupers, Stef European Journal of Cultural Studies, 24, 4, August 2021, pàg. 990–1008. DOI: 10.1177/1367549419886045. ISSN: 1460-3551 [Consulta: free].
  4. ↑ Goertzel, Ted Political Psychology, 15, 4, December 1994, pàg. 731–742. DOI: 10.2307/3791630. ISSN: 1467-9221. JSTOR: 3791630. «"explanations for important events that involve secret plots by powerful and malevolent groups"»
  5. ↑ Brotherton, Robert; French, Christopher C.; Pickering, Alan D. Frontiers in Psychology, 4, 2013, pàg. 279. DOI: 10.3389/fpsyg.2013.00279. ISSN: 1664-1078. PMC: 3659314. PMID: 23734136 [Consulta: free]. «A conspiracist belief can be described as 'the unnecessary assumption of conspiracy when other explanations are more probable'.»
  6. ↑ Additional sources:
  7. ↑ 7,0 7,1 Byford, Jovan. Conspiracy theories : a critical introduction. Houndmills, Basingstoke, Hampshire: Palgrave Macmillan, 2011. ISBN 9780230349216. OCLC 802867724.  Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Byford» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 Andrade, Gabriel Medicine, Health Care and Philosophy, 23, 3, April 2020, pàg. 505–518. DOI: 10.1007/s11019-020-09951-6. ISSN: 1572-8633. PMC: 7161434. PMID: 32301040 [Consulta: 7 octubre 2021]. Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; el nom «Andrade2020» està definit diverses vegades amb contingut diferent.
  9. ↑ Diogenes, 62, 3–4: Conspiracy Theories Today, October 2016, pàg. 114–120. DOI: 10.1177/0392192116669288. ISSN: 0392-1921.
  10. ↑ Brotherton, Robert PsyPAG Quarterly, 88, 2013, pàg. 9–14. «A conspiracy theory is not merely one candidate explanation among other equally plausible alternatives. Rather, the label refers to a claim which runs counter to a more plausible and widely accepted account...[Conspiratorial beliefs are] invariably at odds with the mainstream consensus among scientists, historians, or other legitimate judges of the claim's veracity.»
  11. ↑ Keeley, Brian L. The Journal of Philosophy, 96, 3, March 1999, pàg. 109–126. DOI: 10.2307/2564659. JSTOR: 2564659.
  12. ↑ Barkun, Michael. Chasing Phantoms: Reality, Imagination, and Homeland Security Since 9/11. Chapel Hill: University of North Carolina Press, 2011, p. 10. 
  13. ↑ Swami, Viren Frontiers in Psychology [London, UK], 3, 06-08-2012, pàg. 280. DOI: 10.3389/fpsyg.2012.00280. ISSN: 1664-1078. PMC: 3412387. PMID: 22888323 [Consulta: free].
  14. ↑ , ISBN 978-0-19-757353-2, doi:10.1093/oso/9780197573532.003.0009, <https://oxford.universitypressscholarship.com/view/10.1093/oso/9780197573532.001.0001/oso-9780197573532-chapter-9>. Consulta: 17 maig 2022
  15. ↑ Jolley, Daniel; Douglas, Karen M. (en anglès) PLOS ONE, 9, 2, 20-02-2014, pàg. e89177. Bibcode: 2014PLoSO...989177J. DOI: 10.1371/journal.pone.0089177. ISSN: 1932-6203. PMC: 3930676. PMID: 24586574 [Consulta: free].
  16. ↑ Freeman, Daniel; Bentall, Richard P. (en anglès) Social Psychiatry and Psychiatric Epidemiology, 52, 5, 29-03-2017, pàg. 595–604. DOI: 10.1007/s00127-017-1354-4. ISSN: 0933-7954. PMC: 5423964. PMID: 28352955.
  17. ↑ Barron, David; Morgan, Kevin; Towell, Tony; Altemeyer, Boris; Swami, Viren (en anglès) Personality and Individual Differences, 70, November 2014, pàg. 156–159. DOI: 10.1016/j.paid.2014.06.040.
  18. ↑ Douglas, Karen M.; Sutton, Robbie M. British Journal of Social Psychology, 10, 3, 12-04-2011, pàg. 544–552. DOI: 10.1111/j.2044-8309.2010.02018.x. PMID: 21486312 [Consulta: 28 December 2018].
  19. ↑ Dean, Signe. «Conspiracy Theorists Really Do See The World Differently, New Study Shows». Science Alert, 23-10-2017. [Consulta: 17 juny 2020].
  20. ↑ Sloat, Sarah. «Conspiracy Theorists Have a Fundamental Cognitive Problem, Say Scientists». Inverse, 17-10-2017. [Consulta: 17 juny 2020].
  21. ↑ 21,0 21,1 21,2 21,3 Douglas, Karen M.; Uscinski, Joseph E.; Sutton, Robbie M.; Cichocka, Aleksandra; Nefes, Turkay Political Psychology, 40, S1, 2019, pàg. 3–35. DOI: 10.1111/pops.12568. ISSN: 0162-895X [Consulta: free].
  22. ↑ 22,0 22,1 22,2 22,3 22,4 Goertzel, Ted EMBO Reports, 11, 7, 2010, pàg. 493–499. DOI: 10.1038/embor.2010.84. ISSN: 1469-221X. PMC: 2897118. PMID: 20539311.
  23. ↑ History of Religions, 60, 3, February 2021, pàg. 188–208. DOI: 10.1086/711943. ISSN: 0018-2710. JSTOR: 00182710. OCLC: 299661763.
  24. ↑ Nefes, Turkay. «Framing of a Conspiracy Theory: The Efendi Series». A: Asprem. Handbook of Conspiracy Theory and Contemporary Religion. 17. Leiden: Brill Publishers, 2018, p. 407–422 (Brill Handbooks on Contemporary Religion). DOI 10.1163/9789004382022_020. ISBN 978-90-04-38150-6. 
  25. ↑ Göknar, Erdağ (en anglès) The Middle East Journal, 73, 2, 2019, pàg. 336–337. ISSN: 1940-3461.
  26. ↑ 26,0 26,1 Thresher-Andrews, Christopher PsyPAG Quarterly, 88, 2013, pàg. 5–8.
  27. ↑ Simelela, Nono; Venter, W. D. Francois; Pillay, Yogan; Barron, Peter Current HIV/AIDS Reports, 12, 2, 2015, pàg. 256–261. DOI: 10.1007/s11904-015-0259-7. ISSN: 1548-3568. PMID: 25929959.
  28. ↑ Burton, Rosie; Giddy, Janet; Stinson, Kathryn Obstetric Medicine, 8, 1, 2015, pàg. 5–12. DOI: 10.1177/1753495X15570994. ISSN: 1753-495X. PMC: 4934997. PMID: 27512452.
  29. ↑ Crossley, James Journal for the Study of the New Testament, 44, 1, September 2021, pàg. 93–111. DOI: 10.1177/0142064X211025464. ISSN: 1745-5294 [Consulta: free].
  30. ↑ «QAnon Capitol Siege Trump». .
  31. ↑ Dominique Brossard. The Media, the Public and Agricultural Biotechnology. CABI, 2007, p. 343, 353. ISBN 978-1-84593-204-6. 
  32. ↑ 32,0 32,1 Glick, Michael; Booth, H. Austin The Journal of the American Dental Association, 145, 8, 2014, pàg. 798–799. DOI: 10.1016/S0002-8177(14)60181-1. ISSN: 0002-8177. PMID: 25082925.
  33. ↑ Prematunge, Chatura; Corace, Kimberly; McCarthy, Anne; Nair, Rama C.; Pugsley, Renee Vaccine, 30, 32, 2012, pàg. 4733–4743. DOI: 10.1016/j.vaccine.2012.05.018. ISSN: 0264-410X. PMID: 22643216.
  34. ↑ Douglas, Karen M.; Sutton, Robbie M.; Cichocka, Aleksandra (en anglès) Current Directions in Psychological Science, 26, 6, 1 December 2017, pàg. 538–542. DOI: 10.1177/0963721417718261. ISSN: 0963-7214. PMC: 5724570. PMID: 29276345.
  35. ↑ Robert Brotherton. «Chapter 2». A: Suspicious Minds: Why We Believe Conspiracy Theories. Bloomsbury Publishing, 19 November 2015. ISBN 978-1-4729-1564-1. 
  36. ↑ Barkun, 2003, p. 58.
  37. ↑ Camp, Gregory S.. Selling Fear: Conspiracy Theories and End-Times Paranoia. Commish Walsh, 1997. 
  38. ↑ Goldberg, Robert Alan. Enemies Within: The Culture of Conspiracy in Modern America. Yale University Press, 2001. ISBN 978-0-300-09000-0. 
  39. ↑ Fenster, Mark. Conspiracy Theories: Secrecy and Power in American Culture. University of Minnesota Press; 2nd edition, 2008. ISBN 978-0-8166-5494-9. 
  40. ↑ 40,0 40,1 van Prooijen, Jan-Willem; Douglas, Karen M. European Journal of Social Psychology, 48, 7, 2018, pàg. 897–908. DOI: 10.1002/ejsp.2530. ISSN: 0046-2772. PMC: 6282974. PMID: 30555188.
  41. ↑ 41,0 41,1 Sunstein, Cass R.; Vermeule, Adrian Journal of Political Philosophy, 17, 2, 2009, pàg. 202–227. DOI: 10.1111/j.1467-9760.2008.00325.x. ISSN: 0963-8016.
  42. ↑ Robert Brotherton. «Introduction». A: Suspicious Minds: Why We Believe Conspiracy Theories. Bloomsbury Publishing, 19 November 2015. ISBN 978-1-4729-1564-1. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Usuari:Medol/Teoria_de_la_conspiració&oldid=30597666»