Xoriguer comú
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
 |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Falco tinnunculus Linnaeus, 1758 |
||||||||||||||
 Distribució del xoriguer gros a Europa. En groc només estiu, en verd tot l'any.
|
||||||||||||||
El xoriguer,[1][2] xoriguer comú[3][4] o xoriguer gros[5] (Falco tinnunculus) és un rapinyaire que pertany al gènere Falco de la família Falconidae. És força freqüent i és fàcil d'observar i de distingir-lo per la seva manera de volar quan caça, quedant gairebé parat cara al vent, a poca alçada i batent ràpidament les ales com un helicòpter (el que s'anomena fer l'aleta o fer l'esperit sant, a Mallorca) en llocs oberts mentre observa el terra buscant preses petites que captura llençant-s'hi en picat.
Taula de continguts |
Alimentació [modifica]
Fonamentalment menja petits mamífers (com ara ratolins i musaranyes), insectes grans i alguns rèptils i petits ocells.
Reproducció [modifica]
La majoria de les parelles ponen al maig, i arriben a bon terme de 4 a 5 polls.
A Catalunya [modifica]
A Catalunya és especialment abundant a les planes de ponent (entre el Segrià i la Segarra), al Camp de Tarragona, a la zona costanera de l'Alt Empordà i en alguns llocs del Pirineu, en zones d'alta muntanya entre el Pallars Sobirà i la Vall d'Aran i a la plana de la Cerdanya.[3] Essent com és un rapinyaire que caça en terrenys oberts, defuig les contrades més boscoses de l'est i del nord.
S'adapta força bé al medi urbà. A Barcelona n'hi ha una bona població, que inclou una vintena de parelles escampades per la ciutat i una colònia d'unes vint parelles més que nien als penya-segats de Montjuïc (al costat de la muntanya que mira cap al mar) i s'alimenten als camps del delta del Llobregat i l'aeroport. Aquesta colònia és especialment notable perquè no és habitual que aquesta espècie tingui comportament colonial.[2] També hi ha una parella estable que té el niu a una xemeneia d'una antiga fàbrica al Prat de Llobregat.
Costums [modifica]
Els xoriguers que crien al sud i centre d'Europa són sedentaris o realitzen migracions locals (per exemple, al Pirineu els xoriguers són abundants a l'estiu però n'hi romanen molt pocs a l'hivern). Els del nord d'Europa, per contra, són migradors, per la qual cosa les poblacions del nostre país es veuen incrementades amb hivernants.[5]
Imatges del seu vol [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ «Xoriguer». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ 2,0 2,1 Matheu, E. (2005) Ocells de Barcelona. Barcelona. Ed. Ajuntament de Barcelona (català)
- ↑ 3,0 3,1 SCOC, Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 - Xoriguer comú - Mapes de nidificació (català)
- ↑ Termcat
- ↑ 5,0 5,1 Segarra, D. (1985) Rapinyaires de Catalunya. Publicacions de l'Abadia de Montserrat (català)
Bibliografia [modifica]
- Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Països Catalans. Editorial Pòrtic, S.A. Col·lecció Conèixer La Natura, núm. 6, planes 100-101. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 84-7306-354-6.
Enllaços externs [modifica]
- Xtec - Fotografia i breu descripció
- Institut d'Estudis Catalans - Fotografia detallada
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Xoriguer comú |
  |
Açò és un esborrany sobre ocells. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
