Xurra

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Xurra
Femella (2) i mascle (3) de xurra.
Femella (2) i mascle (3) de xurra.
Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Aves
Ordre: Pteroclidiformes
Família: Pteroclididae
Gènere: Pterocles
Espècie: P. orientalis
Nom binomial
Pterocles orientalis
(Linnaeus, 1758)

La xurra (Pterocles orientalis) és un ocell de l'ordre dels pteroclidiformes comú a la Catalunya occidental.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • Fa 35 cm de llargària.
  • Té les potes i la cua més curtes que la ganga.
  • Ales punxegudes.
  • El mascle té el cap de color gris groguenc, les parts superiors grisenques amb taques ataronjades, el coll castany, amb una taca negra a la gola, i el pit gris rosat amb una franja negra estreta.
  • La femella és de color groguenc, amb el cap, les parts superiors i el coll molt tacats de negre, el coll groc i amb una ampla franja ocràcia al pit.
  • Tant el mascle com la femella tenen el ventre negre.
  • Posseeix unes plaques còrnies a la base de les potes i al ventre que serveixen d'aïlladors de la calor.

Subespècies[modifica | modifica el codi]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Pterocles orientalis - Museu de Tolosa

Fan un niu en una lleugera concavitat a terra, mínimament folrada, i hi ponen 2-3 ous a l'abril-juny. Els dos pares escalfen els ous: a la nit ho fa el mascle, mentre que la femella -de plomatge molt més críptic- ho fa durant les hores més compromeses del dia). En l'alimentació dels pollets també intervenen tots dos pares, essent el pare l'encarregat de portar aigua.[1]

Distribució geogràfica[modifica | modifica el codi]

La subespècie Pterocles orientalis orientalis viu als terrenys esteparis de l'Àfrica del Nord, de la península Ibèrica, de les Illes Canàries, Turquia, Xipre i Israel, mentre que Pterocles orientalis arenarius ho fa al Kazakhstan, l'oest de la Xina i el nord del Pakistan (aquesta darrera subespècie també hiverna al Pakistan i al nord de l'Índia).

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

Viuen en terrenys oberts, secs i pedregosos, amb vegetació escassa o un xic densa, com els que es poden trobar a la part occidental de la Depressió Central (Baix Cinca, la Noguera i el Segrià). La població que habita aquest indret és la continuació de la que existeix a la Depressió de l'Ebre. Pertant a la categoria d'ocells estèpics.

Costums[modifica | modifica el codi]

Són sedentàries i gregàries.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 61. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]