Erisipela: diferència entre les revisions
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
| Línia 11: | Línia 11: | ||
| MeshID = D004886 |
| MeshID = D004886 |
||
}} |
}} |
||
'''Erisipela''' (del [[grec]] ερυσίπελας—''pell vermella'')<ref name="Andrews">{{ref llibre |autor=James, William D.; Berger, Timothy G.; et al |
'''Erisipela''' (del [[grec]] ερυσίπελας—''pell vermella'')<ref name="Andrews">{{ref llibre |autor= James, William D.; Berger, Timothy G.; ''et al'' |títol= Andrews' Diseases of the Skin: clinical Dermatology |editorial= Saunders Elsevier |lloc= |any= 2006 |pàgines= |isbn=0-7216-2921-0 }}</ref>) és una infecció a la pell produïda per [[bacteri]]s del [[Gènere (biologia)|gènere]] ''[[Streptococcus]]'' caracteritzada per una important i molt vistosa inflamació cutània, ja descrita al [[segle XI]]. Hom en deia ''[[foc de Sant Antoni]]'',<ref>{{ref-publicació|cognom= Brannon, H |títol= Understanding Erysipelas (St. Anthony's Fire) |publicació= Verywell Health |pàgines=pàgs: 2|volum= 2019; Maig 3 (rev) |url= https://www.verywellhealth.com/erysipelas-st-anthonys-fire-1068816 |llengua= anglès | consulta= 19 juny 2019|}}</ref> una denominació compartida antigament per l'erisipela, l'[[ergotisme]] i l'[[herpes zòster]] i que es creu atribuïble al fet de ser aquest el [[sant patró]] de les causes perdudes. |
||
| ⚫ | |||
És més comuna a la vellesa i infantesa. També estan en risc les persones amb [[immunodeficiència]], [[diabetis mellitus]], [[alcoholisme]], úlceres de la pell, infeccions de [[fongs]] i drenatge limfàtic alterat (per exemple després de [[mastectomia]], cirurgia pelviana, [[derivació quirúrgica]]). |
|||
| ⚫ | |||
| ⚫ | |||
És més comuna a la [[vellesa]] i l'[[infantesa]]. També estan en risc les persones amb [[immunodeficiència]], [[obesitat]], [[diabetis mellitus]], [[alcoholisme]], [[úlceres]] de la pell, [[Micosi|infeccions per fongs]] i drenatge [[Sistema limfàtic|limfàtic]] alterat (per exemple després de [[mastectomia]], cirurgia pelviana, [[derivació quirúrgica]]).<ref>{{ref-publicació|cognom= Brishkoska-Boshkovski V, Kondova-Topuzovska I, Damevska K, Petrov A |títol= Comorbidities as Risk Factors for Acute and Recurrent Erysipelas |publicació= Open Access Maced J Med Sci |pàgines=pp: 937-942|volum= 2019 Mar 15; 7 (6) |pmc= 6454161 |pmid= 30976336 |doi= 10.3889/oamjms.2019.214 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC6454161/ |llengua= anglès | consulta= 20 juny 2019|}}</ref> |
|||
| ⚫ | |||
[[Fitxer:Erysipel.JPG|thumb|esquerra|Erisipela al braç]] |
[[Fitxer:Erysipel.JPG|thumb|esquerra|Erisipela al braç]] |
||
Els símptomes inclouen [[febre]] alta, [[Tremolor|tremolors]], [[calfred]]s, [[cansament]], [[Cefalàlgia|mal de cap]], [[vòmit|vòmits]] |
Els símptomes inclouen [[febre]] alta, [[Tremolor|tremolors]], [[calfred]]s, [[cansament]], [[Cefalàlgia|mal de cap]], [[vòmit|vòmits]] i malestar general després de les 48 hores de la infecció. Les lesions eritematoses de la pell s'estenen ràpidament, amb la vora delimitada de manera clara. Es presenta com una erupció vermella, inflamada, càlida i dolorosa, de consistència similar a la d'una pell de taronja. Si les lesions són més severes passen a ser vesícules, [[Butllofa|butllofes]] i [[Petèquia|petèquies]] amb possible [[necrosi]] cutània concomitant. Els [[Gangli limfàtic|ganglis limfàtics]] poden inflamar-se i pot aparèixer un [[limfedema]]. De tant en tant, es pot veure una ratlla vermella que s'estén al gangli limfàtic. |
||
La infecció pot afectar qualsevol part de la pell del cos, incloent-hi la cara, els braços, els dits, les cames i els dits; |
La infecció pot afectar qualsevol part de la pell del cos, incloent-hi la cara, els braços, els dits, les cames i els dits; encara que sorgeix predominantment a les extremitats. El [[Teixit adipós|teixit gras]] i les zones facials, generalment al voltant dels ulls, les orelles i les galtes, són més susceptibles a la infecció. La infecció repetida de les extremitats pot provocar una inflamació crònica dels [[vasos limfàtics]] ([[limfangitis]]). |
||
==Etiologia== |
== Etiologia == |
||
La majoria dels casos es deuen a ''[[Streptococcus pyogenes]]'' (també conegut com |
La majoria dels casos es deuen a ''[[Streptococcus pyogenes]]'' (també conegut com estreptococ beta-hemolític del grup A).<ref>See eMedicine link</ref> Aquestes infeccions entren al cos per la més petita ferida. No afecten el [[teixit subcutani]], ni fan [[pus]], només [[Exsudat|exsuden]] un sèrum fluid. En cas d'haver un [[edema]] subcutani el diagnòstic pot canviar a [[cel·lulitis]]. |
||
==Tractament== |
== Tractament == |
||
Amb antibiòtics. Mentre que els símptomes s'acaben en un o dos dies la pell tarda setmanes a recuperar-se. Cal evitar una reinfecció. |
Amb antibiòtics. Mentre que els símptomes s'acaben en un o dos dies la pell tarda setmanes a recuperar-se. Cal evitar una reinfecció. |
||
==Complicacions== |
== Complicacions == |
||
*Extensió a altres superfícies del cos a través del corrent sanguini. |
*Extensió a altres superfícies del cos a través del corrent sanguini. |
||
*[[Xoc sèptic]]. |
*[[Xoc sèptic]]. |
||
*Recurrència (en 18–30% dels casos). |
*Recurrència (en 18–30% dels casos). |
||
*Danys limfàtics. |
*Danys limfàtics. |
||
*[[Fasciïtis |
*[[Fasciïtis necrosant]]. |
||
==En animals== |
== En animals == |
||
El causa el bacteri ''[[Erysipelothrix rhusiopathiae]]'' que també pot infectar humans i aleshores la malaltia s'anomena [[erisipeloide]]. |
El causa el bacteri ''[[Erysipelothrix rhusiopathiae]]'' que també pot infectar humans i aleshores la malaltia s'anomena [[erisipeloide]]. |
||
Revisió del 03:26, 20 juny 2019
 Erisipela facial per Streptococcus.  | |
| Tipus | dermatitis, infecció estreptocòccica i malaltia |
|---|---|
| Especialitat | infectologia |
| Clínica-tractament | |
| Símptomes | febre, calfred, cefalàlgia, eritema, limfadenopatia i limfangitis |
| Exàmens | exploració física |
| Tractament | desintoxicació, antibiòtic, ultraviolat, UHF, antihistamínic i antithrombotic (en)  |
Medicació benzilpenicil·lina, ampicil·lina, amoxicil·lina, ceftriaxona, cefotaxima, ceftazidima, cefadroxil, cefalexina, cefuroxima, cefixima, azitromicina, midecamycin (en) , josamycin (en) , claritromicina, roxithromycin (en) , ciprofloxacina i ofloxacina | |
| Patogènia | |
| Causat per | Streptococcus pyogenes |
| Classificació | |
| CIM-11 | 1B70.0 |
| CIM-10 | A46.0 |
| CIM-9 | 035 |
| Recursos externs | |
| Enciclopèdia Catalana | 0103909 |
| DiseasesDB | 4428 |
| MedlinePlus | 000618 |
| eMedicine | derm/129 |
| MeSH | D004886 |
| UMLS CUI | C0014733 |
| DOID | DOID:11330 |
Erisipela (del grec ερυσίπελας—pell vermella)[1]) és una infecció a la pell produïda per bacteris del gènere Streptococcus caracteritzada per una important i molt vistosa inflamació cutània, ja descrita al segle XI. Hom en deia foc de Sant Antoni,[2] una denominació compartida antigament per l'erisipela, l'ergotisme i l'herpes zòster i que es creu atribuïble al fet de ser aquest el sant patró de les causes perdudes.
Factors de risc
És més comuna a la vellesa i l'infantesa. També estan en risc les persones amb immunodeficiència, obesitat, diabetis mellitus, alcoholisme, úlceres de la pell, infeccions per fongs i drenatge limfàtic alterat (per exemple després de mastectomia, cirurgia pelviana, derivació quirúrgica).[3]
Signes i símptomes
Els símptomes inclouen febre alta, tremolors, calfreds, cansament, mal de cap, vòmits i malestar general després de les 48 hores de la infecció. Les lesions eritematoses de la pell s'estenen ràpidament, amb la vora delimitada de manera clara. Es presenta com una erupció vermella, inflamada, càlida i dolorosa, de consistència similar a la d'una pell de taronja. Si les lesions són més severes passen a ser vesícules, butllofes i petèquies amb possible necrosi cutània concomitant. Els ganglis limfàtics poden inflamar-se i pot aparèixer un limfedema. De tant en tant, es pot veure una ratlla vermella que s'estén al gangli limfàtic.
La infecció pot afectar qualsevol part de la pell del cos, incloent-hi la cara, els braços, els dits, les cames i els dits; encara que sorgeix predominantment a les extremitats. El teixit gras i les zones facials, generalment al voltant dels ulls, les orelles i les galtes, són més susceptibles a la infecció. La infecció repetida de les extremitats pot provocar una inflamació crònica dels vasos limfàtics (limfangitis).
Etiologia
La majoria dels casos es deuen a Streptococcus pyogenes (també conegut com estreptococ beta-hemolític del grup A).[4] Aquestes infeccions entren al cos per la més petita ferida. No afecten el teixit subcutani, ni fan pus, només exsuden un sèrum fluid. En cas d'haver un edema subcutani el diagnòstic pot canviar a cel·lulitis.
Tractament
Amb antibiòtics. Mentre que els símptomes s'acaben en un o dos dies la pell tarda setmanes a recuperar-se. Cal evitar una reinfecció.
Complicacions
- Extensió a altres superfícies del cos a través del corrent sanguini.
- Xoc sèptic.
- Recurrència (en 18–30% dels casos).
- Danys limfàtics.
- Fasciïtis necrosant.
En animals
El causa el bacteri Erysipelothrix rhusiopathiae que també pot infectar humans i aleshores la malaltia s'anomena erisipeloide.
Referències
- ↑ James, William D.; Berger, Timothy G.; et al. Andrews' Diseases of the Skin: clinical Dermatology. Saunders Elsevier, 2006. ISBN 0-7216-2921-0.
- ↑ Brannon, H «Understanding Erysipelas (St. Anthony's Fire)» (en anglès). Verywell Health, 2019; Maig 3 (rev), pàgs: 2 [Consulta: 19 juny 2019].
- ↑ Brishkoska-Boshkovski V, Kondova-Topuzovska I, Damevska K, Petrov A «Comorbidities as Risk Factors for Acute and Recurrent Erysipelas» (en anglès). Open Access Maced J Med Sci, 2019 Mar 15; 7 (6), pp: 937-942. DOI: 10.3889/oamjms.2019.214. PMC: 6454161. PMID: 30976336 [Consulta: 20 juny 2019].
- ↑ See eMedicine link
Enllaços externs
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Erisipela |
- Erysipelas Overview Amb fotos.