Astúries: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Desfets els canvis en la revisió 2759386 de Vriullop
m Desfets els canvis en la revisió 2759393 de 88.16.208.115 vandalisme
Línia 1: Línia 1:
{{Infotaula de Comunitat Autònoma|d' |Astúries|
{{Infotaula de Comunitat Autònoma|d' |Astúries|
|nom_oficial = Asturias
|nom_oficial = Principáu d'Asturies
|escut = Escudo de Asturias.png
|bandera = Flag of Asturias (indoor).svg
|bandera = Flag of Asturias (indoor).svg
|escut = Flag of Asturias (indoor).svg
|idiomas = [[Vigués]], Asturiano
|localització = [[Image:Localización de Asturias.png|250px]]
|localització = [[Image:Localización de Asturias.png|250px]]
|subtítol = Dades indicadores:
|país = [[España|Asspain]]
|percent_ref = [[Espanya]]
|gentilicio = Asturiano, Bablelónico
|sup_percent = 2,1%
|superficie = Cubierta de hierba
|sup_posició = [[Llista_de_comunitats_aut%C3%B2nomes_espanyoles_per_superf%C3%ADcie|Posició núm. 10]]
|altitud = Mucha por el sur, poca por el norte
|long_límits_concepte = Delim. territorial
|amiga = Ninguna
|pob_percent = 2,44%<br />
|enemiga = Todas, sobre todo Santander ¡malditos cántabros!
|població_any = 2006
|población = Un milloncete
|població = 1076896
|fiesta = La Semana Negra
|superfície = 10604
|titulo_jerifalte = Presidente
|densitat = 101,53
|jerifalte = Tini Areces
|coordenades = {{coor dm|43|20|N|6|00|W|region:ES_type:state}}
|notas = Que tien esta sidrina que sabe tan bieen
|pob_posició = [[Llista de comunitats autònomes espanyoles per població|Posició núm. 13]]
|capital = [[Taramundi]]
|gentilicis = Asturià, asturiana
|himno = Torna la gocha, Antona
|concepte_llengua = [[Idioma oficial|Idiomes oficials]]
|llengua = [[castellà]]
|capital = [[Oviedo]]
|fundació_concepte = Autonomia
|fundació_concepte = Autonomia
|fundació_actual = '''[[Estatut d'Autonomia]]'''
|fundació_actual = '''[[Estatut d'Autonomia]]'''
|fundació_actual_data = [[1981]]
|fundació_actual_data = [[1981]]
|celebració_concepte = [[Dia d'Astúries]]
|celebració_concepte = [[Dia d'Astúries]]
|celebració = [[8 de setembre]]
}}
|org_territorial_concepte = Org. territorial
Provincia norteña y fundadora de la famosa comunidad autónoma YCantábrico, de la que también forman parte [[Cantabria]], [[País Vasco]] y [[Australia]], YCantábrico fue bautizada por diversos hombres del tiempo a lo largo de la historia... mirad la predicción del tiempo cualquier día, en el norte de España tenemos Galicia YCantábrico famosa porque hasta hace poco no la conocía ni Dios (bueno, la de [[España Directo]] piensa que Taramundi; aunque se lo señalen, está en Lugo). Asturias, justo encima habia un mar, justo abajo habia un león, según el filósofo y humanista [[Melendi]], situada entre [[Galicia|Jalicia]], [[Madrid|Madrin]] y bueno ¡¡no agobiar¡¡ Fundada por el famoso dúo [[Pinky y Cerebro]] hace 25 minutos y 1980 años, se cree que sus habitantes tienen costumbres extrañas como apretar manzanas y hacer líquidos extraños como la [[sidra]] y dejar pudrir [[queso]] en cuevas para despues comerlo con delicioso moho y hojas putrefactas. El principado (llamado así porque Prince pasó por allí) cuenta con una tradición futbolística con grandes equipos como el [[Real Oviedo|Real Ovetus]] y el [[Real Sporting|Real Soputing]] los cuales son famosos por su hospitalidad con la delantera visitante. También cuenta con un idioma propio llamado '''[[bable|Asturianu]]''' o '''Babilóniquense''' del que desciende el que llaman gallego en todas sus variantes.
|org_territorial = [[Províncies d'Espanya|Províncies]] i [[Municipis d'Astúries|municipis]]
|forma_govern =([[parlamentarisme]])
|president = [[Vicente Alberto Álvarez Areces]] ([[PSOE]])
|parlament_autonòmic = [[Junta d'Astúries]]
|congrès =8 diputats
|senat = 6 senadors
|nuts = ES12
|codi_iso = O
|web = http://www.asturias.es
|himne = [[Asturias, patria querida]]
}}El '''Principat d'Astúries''' (en [[castellà]] i oficialment: ''Principado de Asturias'', en [[asturlleonès]]: ''Principáu d'Asturies'') és un [[país]], que té la forma d'un [[Principat]] on el [[Príncep d'Astúries]] és l'hereu a Cap d'Estat del [[monarquia|Regne]] d'[[Espanya]]. El seu territori és d'uns deu mil quilòmetres quadrats, i compta amb una població, en retrocés, que supera lleugerament el milió d'habitants, que parlen [[castellà]] i també, encara, la seva llengua autòctona l'[[asturià]].


La seva capital és la ciutat d'[[Oviedo]] i [[Gijón]] és la població més poblada i, a més, situada a la costa amb grans platges.
== Historia ==


==Toponímia==
Originalmente [[Dios]] creo a un primer asturiano de la propia [[tierra]] asturiana. Dada la gran cantidad de [[cabrón]] que extraían, los asturianos eran negros. Los historiadores también lo dedujeron de una canción de un famoso trovador-farlopero y premio Príncipe de Asturias de la época, [[Melendi|Meriendi]]:
El terme ''Astúries'' prové del nom dels antics pobladors, els [[astur]]s, els primers habitants de les vores del riu Astura ([[Río Esla|Esla]]) fins l'arribada dels romans. Astura, que abans es deia Estura o Estula, prové de l'arrel celta ''-stour'' que significa "riu". Aquest topònim apareix també a [[Bretanya]]. A la [[Gran Bretanya]] encara hi ha tres rius amb el nom de Stour, a Kent, Stuffolk i Dorset. A la desembocadura del [[Riu Elba]] hi ha un altre riu Stör, que abans es deia "Sturia". També, al [[Piemont]] hi vivia la tribu celta dels esturi, prop d'unriu que es deia Stura. La mateixa arrel s'ha conservat fins l'actualitat en el [[gaèlic]] ''ster'' i el [[bretó]] ''stour'' que signifiquen "riu".


==Història==
"... en la tierra de los sueños del trabajador muy negro."
Ocupada per grups humans des del [[Paleolític Inferior]], durant el [[Paleolític Superior|superior]] la regió es va caracteritzar per les pintures rupestres de l'est de la Comunitat. En el [[mesolític]] es va desenvolupar una cultura original, l'[[Asturiense]], introduient-se a continuació l'[[Edat de Bronze]], caracteritzada pels [[Megalit|megalits]] i [[Túmul|túmuls]]. A l'[[Edat de Ferro]], el territori va estar sotmès a la influència cultural [[Celta|celta]].


Després de més d'un segle sense presència estrangera, els [[Visigot|visigots]] van ocupar el territori en el [[segle VI]], que acabaria a principis del [[segle VIII]] amb la invasió [[Islam|musulmana]]. El territori, com havia succeït amb Roma i [[Toledo]], no va ser fàcil de sotmetre, establint-se el [[722]] una independència de facto com a [[Regne d'Astúries]]. La monarquia asturiana donaria pas en el [[segle X]] al [[Regne de Lleó]]. Durant els segles medievals, l'aïllament propiciat per la serralada cantàbrica i la poca vocació marinera dels naturals fa que les referències històriques siguin escasses. Desprès de las rebel·lió del fill d'[[Enric II de Castella|Enric II de Trastàmara]], s'estableix el [[Principat d'Astúries]].
Ésto no le gustó mucho a [[Dios]], no pegaba demasiado con el resto de [[España]] (de aquélla no había sido conquistada por árabes, judios ni demás habitantes del [[mundo]]). Así que cogió a los asturianos originales y los mandó a [[África]]. De ahí la similitud de lenguas:
*''Ma, ¿au ta pa?''
*''Pa ta pa Ponga.''
Tras este fracaso [[Dios]] se olvidó de Asturias y se dedicó a cosas más importantes, como por ejemplo en crear a [[Marujita Díaz]].


En el [[segle XVI]] el territori va arribar per primera vegada als 100.000 habitants, provocant la seva duplicació l'arribada del [[blat de moro]] americà en el segle següent.
Asturias fue fundada realmente en 2003 por [[Pinky y Cerebro]] cuando [[Reino Hundido de Gran Bretaña e Islandia del Norte|Inglaterra]] era gobernada por conejos gigantes y en [[Francia]] eran normales.
Despues lo único que hicieron digno de mención , fue apoyar a las prostitutas jubiladas y a los peces inteligentes en la casi guerra de lugo , etapa por la cual Asturias era un imperio filosoficos liderado por el filosofo poeta y artista(?) Porrendi


El [[8 de maig]] de [[1808]], la [[Junta General del Principat d'Astúries]] declara la guerra a [[França]], essent el primer organisme oficial d'Espanya en fer aquesta passa. L'[[1 de gener]] de [[1820]], l'oficial [[Rafael del Riego]] se subleva a [[Cadis]] proclamant la [[Constitució Espanyola de 1812]].
== Economía ==
La economía asturiana se basa fundamentalmente en la venta de lechuga dorada del [[Gijón]] del norte, bazofia de [[Cangas del Café]] y las pensiones. Habitualmente los ingresos suelen ser altos (unos 6 € al mes) y el P.I.V.(Pesetas Ilícitamente Vuestras) de unos 5 € al año. Lo más normal es ser pobre en Asturias, ya que hace 20 años la [[Gran Albóndiga del Café]] II se comió todo el dinero que había.La moneda oficial es el Belarmino, fijada desde el banco central de [[Mieres]]


A partir de [[1830]] comença l'explotació del [[carbó]], iniciant la [[revolució industrial]] a la Comunitat. Més tard s'establiria la indústria siderúrgica i naval.
== Demografía ==
Hombre, por tener tiene habitantes a los que se les llama jubilados, pero en realidad la especie dominante son los chigreros, ya que hay 5 bares, llamados sidrerías o chigres (en nativo) por cada 2 habitantes.


El [[5 d'octubre]] de [[1934]] es va produir una rebel·lió, principalment de miners, contra l'entrada de la [[CEDA]] en el govern.
No existen los niños, de hecho no tienen palabra en plural que los defina, ya que Asturias tiene el crecimeinto vegetativo más bajo del mundo, lo cuál parece poco sabiendo que su grito de apareamiento es ''"vamos facelo"''. A veces surge algún ''guaje'' por esporulación.


La [[Guerra Civil Espanyola|guerra civil]] va produir la divisió de la regió en dos bàndols des del [[19 de juliol]], acabant el conflicte el [[20 d'octubre]] de [[1937]].
Pese a creencias nacionales, las vacas no son propios habitantes de Asturias.


Després de 20 anys d'estancament econòmic, els seixanta, es va produir la definitiva industrialització de la regió. L'Antiga ENSIDESA, avui Arcelor, amb dues grans factories a Gijón i Avilés va ser el principal impuls de l'important creixement econòmic fins als 80. Amb la incorporació a la Unió Europea de l'Estat, l'altra font tradicional de riquesa, el carbó, va patir de la "reconversión minera". El carbó ja no es considerava essencial com a recurs energètic i el seu alt cost d'extracció va provocar un canvi total de l'economia asturiana. Avui el creixement econòmic està condicionat per l'envelliment de la població i la manca d'infraestructures. L'últim intent de revitalització, es bassa en la creació d'un model metropolità nou, "Ciudad Astur". Degut a que el 80% de la població es concentra a la zona central, (Oviedo, Gijón i Avilés), se suposa que la creació d'aquesta nova entitat amb una població de 800.000 persones, es pot convertir en un pols de serveis i indústria capaç de competir amb altres ciutats en l'àmbit del Arc Atlàntic Europeu.
Más del 50% de la población asturiana (unas 2500 personas) son [[enano|enanos]]. La raza enana en Asturias viven en minas, excavando lo más hondo posible en busca del [[cabrón]], mineral que los [[Reyes Magos]] dan al resto de españoles.


==Geografia==
La raza enana trabaja una media de 10 años en su vida, el resto la pasan borrachos, recordando los tiempos de Sauron y la caldera de su monte [[Angliru]].
[[Image:Somiedo.jpg|thumb|Somiedo]]
Astúries es troba a la costa septentrional d'[[Espanya]], entre [[Galícia]] a l'oest, [[Cantàbria]] a l'est, [[Castella i Lleó]] al sud i la [[mar Cantàbrica]] al nord. La [[serralada Cantàbrica]] constitueix la frontera natural d'Astúries amb la [[província de Lleó]] al sud. La serralada de l'est, el Parc Nacional dels [[Pics d'Europa]] contenen els pics més alts i espectaculars d'Astúries, amb una altitud màxima al pic de Torrecerrado amb 2648 m. També s'hi troben el Parc Natural de Redes, de [[pedra calcària]] al centre-est, les ''Ubiñas'' al sud d'[[Oviedo]], i el Parc Natural de Somiedo a l'est. Les muntanyes Catnàbriques ofereixen nombroses oportunitats per escalar, esquiar i explorar, i s'estenen des de [[Galícia]] a l'est cap a [[Cantàbria]] a l'est.


A la costa asturiana s'hi troben les platges del Silencio, el poble de Cudillero i les platges al voltant de Llanes, com ara Barro i Torimbia. El cima d'Astúries, és molt més variats que no pas el clima de les regions al sud del país. Els estius són, generalment, humits i calorosos acompanyats d'algunes precipitacions. Els hiverns són lleugerament freds, sobretot a les muntanyes, cobertes de neu des de novembre fins al maig. Tant la pluja com el sol són característiques regulars dels hiverns asturians. La precipitacions anuals són de 900 mm, i s'incrementa en allunyar-se de la costa, amb un màxim de 1800 mm als Pics d'Europa. Atesa la humitat i la vegetació d'Astúries, el principat és conegut com l'Espanya verda.
Su medio de locomoción normalmente es rodar por las cuestas, ebrios de [[sidra]] ya que la orografía astur es muy pronunciada, se desconoce como suben de la costa a la montaña, aunque se sospecha que lo hacen ingiriendo unas habichuelas mágicas mezcladas con chorizo y morcilla, la renombrada [[fabada]]. Este compuesto produce [[pedo|flatulencia]] y meteorismo así como propulsión a chorro (de metano), podría así explicarse que los nativos consiguieran llegar a las pistas de [[esquí]] situadas en la Cordillera Cantábrica.


===Entorn natural===
Los asturianos suelen tener barba, la nariz roja y una tapa para el "cerebro" llamada [[boina]]. Las mujeres son iguales, pero con falda y mamas.
Es tracta d'una comunitat montanyosa i costera que compta amb nombrosos i coneguts enclavaments naturals (alguns d'ells protegits com a Parcs Nacionals, Naturals o com a Reserves de la Biosfera); cal destacar:
* Cima de [[Angliru|L'Angliru]]
* [[Naranjo de Bulnes]] (Picu Urriellu)
* [[Picos de Europa]]


* [[Reserva de la Biosfera|Reservas de la Biosfera]]
== Concejos ==
**[[Parque Natural de Redes]]
**[[Parque Natural de Somiedo]]
**[[Reserva Natural Integral del Bosque de Muniellos]]


=== Vegetació d'Astúries ===
Asturias como los planetas del ogame está dividida en concejos. De momento hay muchos de los cuales unos pocos son estos (creo que voy a poner uno, que es el que conozco)
La vegetació és variable a les muntanyes d'Asturies varia segons l'altitud. A les parts mes baixes hi ha alzines i pins en les sones seques, roures i faigs en les humides. A la muntanya hi ha boscos frondosos de fulla caduca i, mes amunt, boscos de coníferes. Per damunt dels 2.000 metres, només hi ha prats. A la part on toca al mar Cantàbric la vegetació és molt abundant i variada gràcies a les pluges. Consta d'arbres de fulla caduca, com roures castanyers i faigs, i de prats naturals.


== Organització política ==
*Concejo De [[Onís]] "Conceyu D'onís" (También llamado concejo de [[Odín]], pues si le das -invocacion, -Odín, invocas a Odín y puede que hagas muerte a tus rivales): Es un compendio judeo-masonico de vacas, osolobos, heroes drogatas y plazas de pueblo. Algunas ciudades son Avín, Villar, [[Midgar]], Jardín de balam, Talavero, [[Racoon city]], La Robellada, Kakarico,... de las cuales la mas importante es [[Benia de Onís]], pues aparte de residir la mayor parte del ejercito militar de las tinieblas de la nueva republica, es la capital del estado independiente, también llamado concejo de Odín. La mayoría del pueblo se creó a partir de los años 90, cuando [[las tarjetas gráficas 3D]] estaban en auge, pero llegó tarde y recordemos que ciudad hay en Odín... Midgar, la cual es [[Prerrenderizada]], por lo que todas sus ciudades muestran preciosos paisajes prerrenderizados, con determinadas acciones que se repiten como todo paisaje prerrenderizado, un ejemplo es beber, beber alcojol y cerveza. También, en el camino al pedroso, que es por llamarlo de alguna manera, Dungeons & Dragons: Dragonlance ultimate edition, te puedes encontrar jugadores online de todas partes del subsuelo atomico del ultimo elemento de [[la tabla periodica]], pero el dato no es este, sino el fosil de una fusión entre oso(lobo?) y rinoceronte el cual fue el único ser existente con tal anatomia. También en el concejo con cejas ¬_¬', podemos encontrarnos [[el queso de Gamonedo]] o Gamoneu que por mis huevos es el mejor queso del mundo.
===Institucions de govern===
L'organització i l'estructura política del Principat d'Astúries és regit per l'[[Estatut d'Autonomia]] aprovat el [[1981]]. Segons l'Estatut, el govern asturià es divideix en tres òrgans constitucionals: la Junta General, el Consell de Govern i la Presidència de Govern. La [[forma de govern]] del Principat es basa en el [[parlamentarisme]]: la Junta General és el [[cos legislatiu]] que elegeix, en nom del poble, el President del Consell de Govern. El President de Govern és el cap de la [[branca executiva]] i és responsable davant la Junta General, la qual, amb una [[moció de censura]] o qüestió de confiança pot cessar les seves funcions.


El [[poder legislatiu]] recau sobre la Junta General, integrada pels representants del poble asturià. Entre les seves funcions estan l'aprovació dels pressupostos, i l'orientació i control de l'acció del Consell de Govern. La Junta està integrada per 45 diputats, electes per un període de quatre anys per mitjà del [[sufragi universal]] dins un sistema de [[representació proporcional]] en què l'assignació de diputats es basa en el mètode D'Hondt.
*Concejo de [[Gijón]]
*Concejo de cangas de Onís u Odín
*Concejo de LLanes
*Concejo de [[Madrid]]]
*Concejo de Cangas de Narcea u Odán, mujer de Odín.
*Concejo de Ribadesella.
*Concejo de [[Oviedo]] o Uvieu
*Concejo de [[Mieres]], con [[Ujo]] anexionado
*Concejo de Minijtros (pegadito al Concejo de [[Madrid]])


===Divisió administrativa===
== Productos típicos ==
:''Vegeu també: [[Comarques d'Astúries]]''
[[Image:Asturias.png|thumb|Els consells d'Astúries]]
El Principat està dividit en 78 consells, equivalents, legalment, al concepte de [[municipi]]. Els consells, al seu torn, estan dividits en parròquies, que no coincideixen necessàriament amb les parròquies eclesiàstiques. Cada parròquia està formada per barris. Encara que l'Estatut parla de la possibilitat de l'ordenació en base a [[comarca|comarques]], encara no s'han conformat. En termes electorals, Astúries està dividida en tres circumscripcions. En termes judicials, Astúries es divideix en 18 partits judicials.


==Economia==
*La [[sidra]] (un destilado de la malta).
El [[sector primari]] de l'[[economia]] del Principat està en retrocés i ocupa aleshores el 6% de la població activa, dedicada a la [[ramaderia]] vacuna, l'[[agricultura]] ([[blat de moro]], [[patata]], [[poma]]) i la [[pesca]]. La [[mineria]] de [[carbó]] encara és molt important, encara que no ocupa el paper predominant de fa un segle. El [[sector secundari]] ocupa al 30% de la població activa en indústries com ara la [[siderúrgia]], la indústria dels aliments, d'armament, química, i de fabricació d'equip de transportació. El [[sector terciari]] ocupa el 65% de la població activa, sobretot als centres urbans, i impulsat pel creixent [[turisme]].
*[[La Feria Internacional de Muestras de Asturias]]
*El [[queso]] de [[Cabrales]], astuto invento para vender el queso que se echa a perder a los [[turista|turistas]]
*La [[fabada]], de alto poder calorífico, antiguamente se usaba en la mina para abrir nuevas galerías. En la actualidad, se usa como propulsor a chorro para subir las cuestas.
*Los bollos preñados, que consisten en introducir el chorizo por una abertura ... (mejor dejémoslo aquí)
*Pilotos de Fórmula 1.
*El rojo comunista que cantaba la puerta de Alcalá (no se si la que lo acompañaba también)
*Un cantante presuntamente de la región, pero que canta rumba catalana con acento andaluz, tiene pintas de jamaicano y hábitos de jamaicano.
*[[Boina]].
*Madreñes
*Cayau, todo palo más o menos recto, puede recibir la denominación "cayau", si usado para andar rutas de más de 1km
*La Nes, y Xbox360
*El Lobo
*El [[Wombat]]


== Geografía ==
==Demografia==
===Dinàmica de població===
[[Image:Demografia Asturias 2005.png|thumb|Creixença de població d'Astúries. En vermell els consells amb taxes negatives, en verd els consells amb taxes positives]]
La població actual es caracteritza per posseir la més alta [[taxa de mortalitat]] d'Espanya (12 per mil) i la més baixa [[taxa de natalitat]] (6 per mil), de manera que des de [[1987]] la població ha estat decreixent, encara que les ciutats grans mantenen la seva població. La [[taxa de migració neta]] és negativa; el flux d'emigrants es dirigeix principalment a la [[Comunitat de Madrid]] i a [[Castella i Lleó]].


La capital del Principat és Oviedo. Les ciutats més importants són situades a la zona central del Principat i la població va descendent des de la mar cap a les muntanyes de l'interior. La ciutat més poblada és [[Gijón]] amb 273.932 habitants, seguida d'Oviedo, la capital, amb 212.174 i [[Avilés]] amb 84.171, encara que aquesta té un àrea metropolitana de 130.000 habitants. La població total d'Astúries és d'1.076.635 habitants.
La geografía asturiana se resume en una serie de montañas, colinas, bosques, [[mina|minas]] y ríos por donde pastan libremente los asturianos, pican los enanos, cazan las mujeres, y las vacas dominan el Principado de Asturias.


===Llengües===
Se encuentra majestuosamente enclavada entre Covadonga y el [[mar]]. Desde el primer sitio se expulsaron a los [[moros]] mediante una argucia vecinal al llamar a los municipales para que les requisasen el [[top manta]]. Y desde la costa repelieron a [[escupitajo|escupitajos]] durante siglos los ataques de los [[vikingos]], hasta que los asturianos se dieron cuenta de que desde el oeste las invasiones de los [[galicia|galicianos]] podrían ser más peligrosas. Entonces empezaron a cavar a mano lo que más tarde se conocería como el río ''E-ho'' (traducción literal de "quita pa ya"), que los separa (de momento) de las carreteras sin asfaltar y las casas sin encalar.
L'idioma originari de la major part d'Astúries és l'[[asturlleonès]]; encara que està protegit, no hi està oficialitzat. Deriva directament del [[llatí]]. El primer text que es coneix en lleonès és la [[Nodicia de Kesos]] que data de l'any [[959]]; sent el primer document normatiu escrit en asturià el Fur d'Avilés, que data de l'any [[1085]]. L'asturlleonès té algunes variants dintre del [[Principat]]. Així mateix, existeixen dialectes de la mateixa arrel [[asturllonès|asturlleonesa]] a les zones d'antic domini del [[Regne de Lleò]], com en [[Província de Lleó|Lleó]], [[Província de Zamora|Zamora]] o la província del [[Tras-os-Montes]] a [[Portugal]]. A la zona d'[[Eo-Navia]] hi ha una parla que és amplament reconeguda com a una variant del [[gallec]] però no pel govern asturià o l'[[Academia de la Llingua Asturiana]] que la consideren dialecte asturlleonès.


El [[castellà]], és l'únic idioma que gaudeix de l'estatus d'oficialitat al Principat.
Otras zonas geográficas destacables son, por ejemplo, el Piles. Río radiactivo de [[Gijón]] de cuyas aguas realmente obtuvo la inmortalidad [[Fraga]], o al revés, según otros arqueólogos. Por medio de este río y en un guiño de la suerte, la basura que flotaba por el mar mutó en seres humanos. De estos primeros nacidos conocemos: [[enano|enanos]], [[paletos]] (de estos proceden los [[pijo|pijos]]) y vacas. Este río desemboca en una playa cubierta de cadáveres, basura y en donde podemos encontrar el mítico y peligroso pez asturiano: el [[Pez Polla]]. Casi podríamos pensar que el Pez Polla es el padre original del asturiano, por andar repartiendo su semilla.


==Cultura==
[[Oviedo]], la capital, está gobernada por una gigantesca estatua de más de 500 metros de [[Ga-vino]] de Lobezno, [[alcalde]] inmortal, consejero, chef, domador de perros, proxeneta, pucherista y redecorador de exteriores capaz de beber litros y litros de [[vino]] sin pagar ninguno. Los [[pijo|pijos]] creen que el mundo no existe fuera de Oviedo, y que Ga-vino con sus poderes nos muestra el mundo. Geográficamente hablando, Oviedo es un cúmulo de cuestas, glorietas, fuentes, estatuas obscenas de culos, tetas y gordas (al gusto de De Lobezno) y una base espacial disfrazada de estación de trenes conocida como "la Lápida".
===Art===
Astúries posseeix un ric llegat artístic del que destaca una arquitectura autòctona preromànica (''[[Art asturà]]'') amb monuments com [[Santa María del Naranco]] i [[San Miguel de Lillo]] ([[Oviedo]]), Tots dos i juntament amb la Fuente de Foncalada formen part del patrimoni universal segons la UNESCO.


L'art romànic està molt present ja que tota la regió estava creuada per una de les ''rutes jacobees'', destacant el monestir de San Pedro de Villanueva (prop de [[Cangas de Onís (Astúries)|Cangas de Onís]]) i Santa María del Junco ([[Ribadesella (Astúries)|Ribadesella]]).
La ciudad más grande de Asturias es [[Gijón]] que esta poblada por enanos mineros, enanos constructores de barcos (como los de Fraggel Rock) y policías municipales. Viven en los árboles de los que solo bajan para picar en la mina, construir barcos o poner multas. La única cosa que los puede hacer bajar del árbol que no sea una de las anteriores es para ir al chigre. La ciudad es gobernada con mano de hierro por parte de [[ET]], que ha llevado a cabo importantes reformas urbanísticas en pro de embellecer la ciudad, como la instalacion de una nave industrial de 2 kilometros en una de las principales avenidas. [[ET]] y Ga-vino de Lobezno se enfrentan todos los años en un combate de lucha libre cuyos beneficios se destinan a la producción de pilotos de F1.


El gòtic no és abundant, encara que existeixen bones mostres d'aquest estil com la Catedral de San Salvador a Oviedo.
La ciudad industrial de [[Avilés]] tiene un reconocimiento internacional por poseer la única ría opaca y cristalina a ese lado del [[Nalón]]. Son memorables las fechas veraniegas en las que los jóvenes ''háviles'' realizan piruetas en el aire tras rebotar al tirarse a la ría. Todos los años se registran desgracias provocadas por el [[Pez Polla]], que se producen cuando los jóvenes piruetistas no rebotan, si no que se quedan empalados.


Entre els pintors del [[segle XX]] destaquen [[Darío de Regoyos]] ([[1857]]-[[1913]]) i [[Evaristo Valle]] ([[1878]]-[[1951]]).
== Personalidades Célebres ==


===Gastronomia===
*[[Fernando Alonso|Frenando Al-Oso]]
Té elements que l'emparenten amb la cuina gallega, normanda i bretona.
*[[Arturo chatin chatin Fernandez]]
El plat més conegut és la ''[[fabada asturiana|fabada]]'', potent apat fet amb faves, acompanyades per [[xoriço]], [[botifarró]], [[cansalada]], i [[pernil]]. Això se serveix a part i es coneix amb el nom de ''compango''. A més destaca la varietat de peixos frescos del cantàbric i la qualitat de la seva carn de vedella i de bou.
*[[Ga-vino De Lobezno]]
Existeixen més de cent varietats diferents de formatges artesans, dels que el de ''cabrales'' és el més popular. Si es prefereix un postre dolç, el més tradicional és l'arròs amb llet.
*La [[Gran Albóndiga del Café]]
La beguda asturiana per excel·lència és la [[sidra]].
*[[Beatriz Rico]]
*[[Aitana Sánchez-Gijón]]
*[[Melendi|Meriendi]]
*El [[Calvo de Telecinco]].
*[[Cutrumunu]]
*[[El Rey Arturo, ingeniero industrial matapáharos]]
*La Cirigüeña
*La Bandina
{{Países_de_Europa}}


===Literatura===
[[Categoría:Países]]
Entre les seves personalitats cal destacar:
----
* [[Alejandro Casona]]
* [[Gaspar Melchor de Jovellanos]] ([[1744]]-[[1811]])
* [[Leopoldo Alas|Leopoldo Alas ''Clarín'']] ([[1851]]-[[1901]])
* [[Ramón Pérez de Ayala]] ([[1880]]-[[1962]])
* [[Mariano Antolín Rato]] ([[Gijón]], [[1943]])

===Música===
La música i la dansa són variades i pròpies. L'instrument més característic és la ''[[gaita]] de tres tubs'', que es fa sevir en nombroses dances populars.

==Vegeu també==
*[[Bable]]
*[[Art d'Astúries]]
*[[Gastronomia asturiana]]
*[[Llista de municipis d'Astúries]]
*[[Andecha Astur]]
*[[Conceyu Nacionalista Astur]]
*[[Eleccions autonòmiques d'Astúries]]
*[[President d'Astúries]]
*[[Bandera d'Astúries]]

[[Categoria:Astúries]]

{{CCAA d'Espanya}}

{{commonscat|Asturias}}

[[af:Asturië]]
[[an:Prenzipato d'Asturias]]
[[ar:منطقة أستورياس ذاتية الحكم]]
[[ast:Asturies]]
[[be-x-old:Астурыя]]
[[bg:Астурия]]
[[bs:Asturija]]
[[cs:Asturie]]
[[cy:Asturias]]
[[de:Asturien]]
[[el:Αστούριας]]
[[en:Asturias]]
[[eo:Asturio]]
[[es:Principado de Asturias]]
[[et:Astuuria]]
[[eu:Asturiasko Printzerria]]
[[fa:آستوریاس]]
[[fi:Asturia]]
[[fr:Asturies]]
[[frp:Asturies]]
[[fy:Astuerje]]
[[ga:Asturias]]
[[gl:Principado de Asturias]]
[[he:אסטוריאס]]
[[hr:Asturija]]
[[ht:Asturies]]
[[hu:Asztúria]]
[[id:Asturias]]
[[io:Asturia]]
[[it:Asturie]]
[[ja:アストゥリアス州]]
[[jv:Asturias]]
[[ka:ასტურია]]
[[ko:아스투리아스 지방]]
[[kw:Asturya]]
[[la:Principatus Asturiarum]]
[[lad:Asturias]]
[[lb:Asturien]]
[[lij:Asturias]]
[[lv:Astūrija]]
[[mi:Asturias]]
[[ms:Asturias]]
[[nah:Asturia]]
[[nl:Asturië]]
[[nn:Asturias]]
[[no:Asturias]]
[[nov:Asturias]]
[[oc:Astúrias]]
[[pl:Asturia]]
[[pms:Asturie]]
[[pt:Astúrias]]
[[ro:Asturia]]
[[ru:Астурия]]
[[sk:Astúria]]
[[sr:Кнежевина Астурија]]
[[sv:Asturien]]
[[th:แคว้นอัสตูเรียส]]
[[tl:Asturias (Espanya)]]
[[tr:Asturias]]
[[uk:Астурія]]
[[vec:Asturie]]
[[zh:阿斯图里亚斯]]

Revisió del 16:56, 12 oct 2008

Plantilla:Infotaula geografia políticaAstúries
Principado de Asturias (es)
Principáu d'Asturies (ast) Modifica el valor a Wikidata
Bandera
Bandera
Escut d'armes
Escut d'armes
Imatge
HimneAsturias, patria querida
Lema«Hoc signo tuetur pius. Hoc signo vincitur inimicus.» Modifica el valor a Wikidata
EpònimPrincipat d'Astúries Modifica el valor a Wikidata
Localització
Modifica el valor a Wikidata Map
 43° 21′ 41″ N, 5° 50′ 52″ O / 43.3614°N,5.8478°O / 43.3614; -5.8478
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
CapitalOviedo Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població1.011.792 (2021) Modifica el valor a Wikidata (95,42 hab./km²)
GentiliciAsturià, asturiana
Idioma oficialcastellà
Geografia
Part de
Superfície10.603,57 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perMar Cantàbrica Modifica el valor a Wikidata
Punt més altTorre de Cerredo (2.648 m) Modifica el valor a Wikidata
Punt més baixnivell mitjà del mar (0 m) Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Dia festiu
Organització política
OrganitzacióProvíncies i municipis
Forma de govern(parlamentarisme)
Òrgan executiuConsell de Govern del Principat d'Astúries Modifica el valor a Wikidata
• President Modifica el valor a WikidataAdrián Barbón Rodríguez (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Òrgan legislatiuJunta General del Principat d'Astúries , Modifica el valor a Wikidata
Màxima autoritat judicialTribunal Superior de Justícia del Principat d'Astúries Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Fus horari
ISO 3166-2ES-AS Modifica el valor a Wikidata
Codi NUTSES12 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webasturias.es Modifica el valor a Wikidata

El Principat d'Astúries (en castellà i oficialment: Principado de Asturias, en asturlleonès: Principáu d'Asturies) és un país, que té la forma d'un Principat on el Príncep d'Astúries és l'hereu a Cap d'Estat del Regne d'Espanya. El seu territori és d'uns deu mil quilòmetres quadrats, i compta amb una població, en retrocés, que supera lleugerament el milió d'habitants, que parlen castellà i també, encara, la seva llengua autòctona l'asturià.

La seva capital és la ciutat d'Oviedo i Gijón és la població més poblada i, a més, situada a la costa amb grans platges.

Toponímia

El terme Astúries prové del nom dels antics pobladors, els asturs, els primers habitants de les vores del riu Astura (Esla) fins l'arribada dels romans. Astura, que abans es deia Estura o Estula, prové de l'arrel celta -stour que significa "riu". Aquest topònim apareix també a Bretanya. A la Gran Bretanya encara hi ha tres rius amb el nom de Stour, a Kent, Stuffolk i Dorset. A la desembocadura del Riu Elba hi ha un altre riu Stör, que abans es deia "Sturia". També, al Piemont hi vivia la tribu celta dels esturi, prop d'unriu que es deia Stura. La mateixa arrel s'ha conservat fins l'actualitat en el gaèlic ster i el bretó stour que signifiquen "riu".

Història

Ocupada per grups humans des del Paleolític Inferior, durant el superior la regió es va caracteritzar per les pintures rupestres de l'est de la Comunitat. En el mesolític es va desenvolupar una cultura original, l'Asturiense, introduient-se a continuació l'Edat de Bronze, caracteritzada pels megalits i túmuls. A l'Edat de Ferro, el territori va estar sotmès a la influència cultural celta.

Després de més d'un segle sense presència estrangera, els visigots van ocupar el territori en el segle VI, que acabaria a principis del segle VIII amb la invasió musulmana. El territori, com havia succeït amb Roma i Toledo, no va ser fàcil de sotmetre, establint-se el 722 una independència de facto com a Regne d'Astúries. La monarquia asturiana donaria pas en el segle X al Regne de Lleó. Durant els segles medievals, l'aïllament propiciat per la serralada cantàbrica i la poca vocació marinera dels naturals fa que les referències històriques siguin escasses. Desprès de las rebel·lió del fill d'Enric II de Trastàmara, s'estableix el Principat d'Astúries.

En el segle XVI el territori va arribar per primera vegada als 100.000 habitants, provocant la seva duplicació l'arribada del blat de moro americà en el segle següent.

El 8 de maig de 1808, la Junta General del Principat d'Astúries declara la guerra a França, essent el primer organisme oficial d'Espanya en fer aquesta passa. L'1 de gener de 1820, l'oficial Rafael del Riego se subleva a Cadis proclamant la Constitució Espanyola de 1812.

A partir de 1830 comença l'explotació del carbó, iniciant la revolució industrial a la Comunitat. Més tard s'establiria la indústria siderúrgica i naval.

El 5 d'octubre de 1934 es va produir una rebel·lió, principalment de miners, contra l'entrada de la CEDA en el govern.

La guerra civil va produir la divisió de la regió en dos bàndols des del 19 de juliol, acabant el conflicte el 20 d'octubre de 1937.

Després de 20 anys d'estancament econòmic, els seixanta, es va produir la definitiva industrialització de la regió. L'Antiga ENSIDESA, avui Arcelor, amb dues grans factories a Gijón i Avilés va ser el principal impuls de l'important creixement econòmic fins als 80. Amb la incorporació a la Unió Europea de l'Estat, l'altra font tradicional de riquesa, el carbó, va patir de la "reconversión minera". El carbó ja no es considerava essencial com a recurs energètic i el seu alt cost d'extracció va provocar un canvi total de l'economia asturiana. Avui el creixement econòmic està condicionat per l'envelliment de la població i la manca d'infraestructures. L'últim intent de revitalització, es bassa en la creació d'un model metropolità nou, "Ciudad Astur". Degut a que el 80% de la població es concentra a la zona central, (Oviedo, Gijón i Avilés), se suposa que la creació d'aquesta nova entitat amb una població de 800.000 persones, es pot convertir en un pols de serveis i indústria capaç de competir amb altres ciutats en l'àmbit del Arc Atlàntic Europeu.

Geografia

Somiedo

Astúries es troba a la costa septentrional d'Espanya, entre Galícia a l'oest, Cantàbria a l'est, Castella i Lleó al sud i la mar Cantàbrica al nord. La serralada Cantàbrica constitueix la frontera natural d'Astúries amb la província de Lleó al sud. La serralada de l'est, el Parc Nacional dels Pics d'Europa contenen els pics més alts i espectaculars d'Astúries, amb una altitud màxima al pic de Torrecerrado amb 2648 m. També s'hi troben el Parc Natural de Redes, de pedra calcària al centre-est, les Ubiñas al sud d'Oviedo, i el Parc Natural de Somiedo a l'est. Les muntanyes Catnàbriques ofereixen nombroses oportunitats per escalar, esquiar i explorar, i s'estenen des de Galícia a l'est cap a Cantàbria a l'est.

A la costa asturiana s'hi troben les platges del Silencio, el poble de Cudillero i les platges al voltant de Llanes, com ara Barro i Torimbia. El cima d'Astúries, és molt més variats que no pas el clima de les regions al sud del país. Els estius són, generalment, humits i calorosos acompanyats d'algunes precipitacions. Els hiverns són lleugerament freds, sobretot a les muntanyes, cobertes de neu des de novembre fins al maig. Tant la pluja com el sol són característiques regulars dels hiverns asturians. La precipitacions anuals són de 900 mm, i s'incrementa en allunyar-se de la costa, amb un màxim de 1800 mm als Pics d'Europa. Atesa la humitat i la vegetació d'Astúries, el principat és conegut com l'Espanya verda.

Entorn natural

Es tracta d'una comunitat montanyosa i costera que compta amb nombrosos i coneguts enclavaments naturals (alguns d'ells protegits com a Parcs Nacionals, Naturals o com a Reserves de la Biosfera); cal destacar:

Vegetació d'Astúries

La vegetació és variable a les muntanyes d'Asturies varia segons l'altitud. A les parts mes baixes hi ha alzines i pins en les sones seques, roures i faigs en les humides. A la muntanya hi ha boscos frondosos de fulla caduca i, mes amunt, boscos de coníferes. Per damunt dels 2.000 metres, només hi ha prats. A la part on toca al mar Cantàbric la vegetació és molt abundant i variada gràcies a les pluges. Consta d'arbres de fulla caduca, com roures castanyers i faigs, i de prats naturals.

Organització política

Institucions de govern

L'organització i l'estructura política del Principat d'Astúries és regit per l'Estatut d'Autonomia aprovat el 1981. Segons l'Estatut, el govern asturià es divideix en tres òrgans constitucionals: la Junta General, el Consell de Govern i la Presidència de Govern. La forma de govern del Principat es basa en el parlamentarisme: la Junta General és el cos legislatiu que elegeix, en nom del poble, el President del Consell de Govern. El President de Govern és el cap de la branca executiva i és responsable davant la Junta General, la qual, amb una moció de censura o qüestió de confiança pot cessar les seves funcions.

El poder legislatiu recau sobre la Junta General, integrada pels representants del poble asturià. Entre les seves funcions estan l'aprovació dels pressupostos, i l'orientació i control de l'acció del Consell de Govern. La Junta està integrada per 45 diputats, electes per un període de quatre anys per mitjà del sufragi universal dins un sistema de representació proporcional en què l'assignació de diputats es basa en el mètode D'Hondt.

Divisió administrativa

Vegeu també: Comarques d'Astúries
Els consells d'Astúries

El Principat està dividit en 78 consells, equivalents, legalment, al concepte de municipi. Els consells, al seu torn, estan dividits en parròquies, que no coincideixen necessàriament amb les parròquies eclesiàstiques. Cada parròquia està formada per barris. Encara que l'Estatut parla de la possibilitat de l'ordenació en base a comarques, encara no s'han conformat. En termes electorals, Astúries està dividida en tres circumscripcions. En termes judicials, Astúries es divideix en 18 partits judicials.

Economia

El sector primari de l'economia del Principat està en retrocés i ocupa aleshores el 6% de la població activa, dedicada a la ramaderia vacuna, l'agricultura (blat de moro, patata, poma) i la pesca. La mineria de carbó encara és molt important, encara que no ocupa el paper predominant de fa un segle. El sector secundari ocupa al 30% de la població activa en indústries com ara la siderúrgia, la indústria dels aliments, d'armament, química, i de fabricació d'equip de transportació. El sector terciari ocupa el 65% de la població activa, sobretot als centres urbans, i impulsat pel creixent turisme.

Demografia

Dinàmica de població

Creixença de població d'Astúries. En vermell els consells amb taxes negatives, en verd els consells amb taxes positives

La població actual es caracteritza per posseir la més alta taxa de mortalitat d'Espanya (12 per mil) i la més baixa taxa de natalitat (6 per mil), de manera que des de 1987 la població ha estat decreixent, encara que les ciutats grans mantenen la seva població. La taxa de migració neta és negativa; el flux d'emigrants es dirigeix principalment a la Comunitat de Madrid i a Castella i Lleó.

La capital del Principat és Oviedo. Les ciutats més importants són situades a la zona central del Principat i la població va descendent des de la mar cap a les muntanyes de l'interior. La ciutat més poblada és Gijón amb 273.932 habitants, seguida d'Oviedo, la capital, amb 212.174 i Avilés amb 84.171, encara que aquesta té un àrea metropolitana de 130.000 habitants. La població total d'Astúries és d'1.076.635 habitants.

Llengües

L'idioma originari de la major part d'Astúries és l'asturlleonès; encara que està protegit, no hi està oficialitzat. Deriva directament del llatí. El primer text que es coneix en lleonès és la Nodicia de Kesos que data de l'any 959; sent el primer document normatiu escrit en asturià el Fur d'Avilés, que data de l'any 1085. L'asturlleonès té algunes variants dintre del Principat. Així mateix, existeixen dialectes de la mateixa arrel asturlleonesa a les zones d'antic domini del Regne de Lleò, com en Lleó, Zamora o la província del Tras-os-Montes a Portugal. A la zona d'Eo-Navia hi ha una parla que és amplament reconeguda com a una variant del gallec però no pel govern asturià o l'Academia de la Llingua Asturiana que la consideren dialecte asturlleonès.

El castellà, és l'únic idioma que gaudeix de l'estatus d'oficialitat al Principat.

Cultura

Art

Astúries posseeix un ric llegat artístic del que destaca una arquitectura autòctona preromànica (Art asturà) amb monuments com Santa María del Naranco i San Miguel de Lillo (Oviedo), Tots dos i juntament amb la Fuente de Foncalada formen part del patrimoni universal segons la UNESCO.

L'art romànic està molt present ja que tota la regió estava creuada per una de les rutes jacobees, destacant el monestir de San Pedro de Villanueva (prop de Cangas de Onís) i Santa María del Junco (Ribadesella).

El gòtic no és abundant, encara que existeixen bones mostres d'aquest estil com la Catedral de San Salvador a Oviedo.

Entre els pintors del segle XX destaquen Darío de Regoyos (1857-1913) i Evaristo Valle (1878-1951).

Gastronomia

Té elements que l'emparenten amb la cuina gallega, normanda i bretona. El plat més conegut és la fabada, potent apat fet amb faves, acompanyades per xoriço, botifarró, cansalada, i pernil. Això se serveix a part i es coneix amb el nom de compango. A més destaca la varietat de peixos frescos del cantàbric i la qualitat de la seva carn de vedella i de bou. Existeixen més de cent varietats diferents de formatges artesans, dels que el de cabrales és el més popular. Si es prefereix un postre dolç, el més tradicional és l'arròs amb llet. La beguda asturiana per excel·lència és la sidra.

Literatura

Entre les seves personalitats cal destacar:

Música

La música i la dansa són variades i pròpies. L'instrument més característic és la gaita de tres tubs, que es fa sevir en nombroses dances populars.

Vegeu també


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Astúries
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Astúries&oldid=2759425»