4 de 9 amb folre i l'agulla
| 4 de 9 amb folre i l'agulla | |
|---|---|
 Dues imatges del primer 4 de 9 amb folre i l'agulla carregat pels Castellers de Vilafranca |
|
| Altres noms | 4 de 9 amb folre i agulla, 4 de 9 amb l'agulla, 4 de 9 amb agulla, 4 de 9 amb el pilar al mig, 4 de 9 amb el pilar |
| Nomenclatura | 4de9fa, 4d9fa, 4de9fp, 4d9fp, 4/9fa, 4/9fp |
| Estructura composta | Quatre amb agulla |
| Pisos | Nou |
| Tècnica | Normal |
| Categoria | Gamma extra |
| Punts descarregat (2016) | 1800 |
| Punts carregat (2016) | 1630 |
| Núm. colles | 2 d, 1 c |
| Primer carregat | 1 de novembre del 1995 (Castellers de Vilafranca)[1] |
| Primer descarregat | 1 de novembre del 1996 (Castellers de Vilafranca)[2] |
El 4 de 9 amb folre i l'agulla, també anomenat quatre de nou amb folre i el pilar, és un castell d'una estructura composta de 4 persones per pis de tronc i de 9 pisos d'alçada. En aquesta construcció, l'estructura de quatre amb agulla està formada per un 4 de 9 amb folre exterior, que en descarregar-se deixa enmig hi ha un pilar de 7 amb folre. L'estructura d'aquest castell és més oberta que la d'un 4 de 9 amb folre normal per tal que el pilar tingui espai a l'interior del castell. Una vegada l'enxaneta fa l'aleta al quatre i comença a baixar del castell, l'acotxador entra al pilar com a enxaneta. Com la resta de castells amb l'agulla, només es considera carregat quan el pilar al complet resta sobre el folre, és a dir, quan els terços del quatre es deixen d'agafar.
Encara que les estructures amb agulla són característiques dels castells de quatre, també s'ha fet de vegades en castells de tres persones per pis, com el 3 de 6 amb l'agulla, 3 de 7 amb l'agulla, el 3 de 8 amb l'agulla i el 3 de 9 amb folre i l'agulla, i el cinc, com el 5 de 6 amb l'agulla, el 5 de 7 amb l'agulla i el 5 de 8 amb l'agulla. És considerat un castell de gamma extra, categoria de les construccions de màxima dificultat. La taula de puntuacions del Concurs de castells de Tarragona de 2012 el situa a una posició per sobre el 5 de 9 amb folre i per sota el 3 de 9 amb folre i l'agulla.[3]
Contingut
Història[modifica | modifica el codi]
Malgrat que algunes fonts afirmen que aquest castell es podria haver assolit a Tarragona el 1873, la comunitat castellera està d'acord a establir el sostre dels agullats al segle XIX als 8 pisos i nega que el 4 de 9 amb folre i l'agulla fos una realitat durant aquells anys.[4]
El primer 4 de 9 amb folre i l'agulla carregat de la història el van fer els Castellers de Vilafranca a Vilafranca l'1 de novembre de 1995 per la Diada de Tots Sants. Van aconseguir carregar-lo en la primera vegada que s'intentava aquest castell.[1] Un any després, també per Tots Sants, els Castellers de Vilafranca van ser la primera colla de la història en descarregar aquest castell.[2]
Posteriorment ha estat assolit per la Colla Vella dels Xiquets de Valls que el carregà l'any 1998 en el XVII Concurs de castells de Tarragona i el descarregà l'any 2002 per Santa Úrsula. Els Minyons de Terrassa l'han carregat diverses vegades des de l'any 1999, però no l'han descarregat mai.
Colles que han fet el 4 de 9 amb folre i l'agulla[modifica | modifica el codi]
Actualment hi ha 3 colles castelleres que han aconseguit carregar el 4 de 9 amb folre i l'agulla, de les quals 2 l'han descarregat.[5] La taula següent mostra la data (any/mes/dia), diada i plaça en què les colles el carregaren i/o descarregaren per primera vegada en el segle XX o XXI:
| Núm. | Colla | Carregat | Diada | Plaça | Descarregat | Diada | Plaça |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 | Castellers de Vilafranca | 1 de novembre de 1995[1] | Diada de Tots Sants | Plaça de la Vila, Vilafranca del Penedès | 1 de novembre de 1996[2] | Diada de Tots Sants | Plaça de la Vila, Vilafranca del Penedès |
| 2 | Colla Vella dels Xiquets de Valls | 4 d'octubre de 1998 | XVII Concurs de castells de Tarragona | Plaça de Braus de Tarragona | 27 d'octubre de 2002 | Diada de Santa Úrsula | Plaça del Blat, Valls |
| 3 | Minyons de Terrassa | 21 de novembre de 1999 | XXI Diada dels Minyons de Terrassa | Raval de Montserrat, Terrassa | No descarregat | No descarregat | No descarregat |
Nombre de vegades que s'ha fet[modifica | modifica el codi]
- Actualitzat el 19 de setembre de 2016
Fins a l'actualitat s'han fet 99 temptatives d'aquest castell, de les quals en 48 ocasions s'ha aconseguit descarregar. De la resta de vegades que s'ha provat, 19 cops s'ha carregat, 23 més ha quedat en intent i 9 altres cops el castell s'ha desmuntat abans de ser carregat sense que caigués. La colla que més vegades la portat a plaça són els Castellers de Vilafranca amb un total de 50 vegades, seguida de la Colla Vella dels Xiquets de Valls (41) i dels Minyons de Terrassa (8).[6]
| Núm. | Colla | Resultats globals | Total | Resultats parcials | |||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| D | C | I | ID | Assolit | No assolit | Caigudes | |||
| 1 | Castellers de Vilafranca | 31 | 6 | 8 | 5 | 50 | 37 | 13 | 14 |
| 2 | Colla Vella dels Xiquets de Valls | 17 | 7 | 13 | 4 | 41 | 24 | 17 | 20 |
| 3 | Minyons de Terrassa | 0 | 6 | 2 | 0 | 8 | 6 | 2 | 8 |
| Total | 48 | 19 | 23 | 9 | 99 | 67 | 32 | 42 | |
| Percentatge | 48,48% | 19,19% | 23,23% | 9,09% | 100% | 67,68% | 32,32% | 42,42% | |
D=Descarregat C=Carregat ID=Intent Desmuntat I=Intent
Poblacions on s'ha fet[modifica | modifica el codi]
- Actualitzat el 19 de setembre de 2016
Fins a l'actualitat el 4 de 9 amb folre i l'agulla s'ha intentat a 13 poblacions diferents. D'aquestes tretze poblacions, en onze s'hi ha descarregat i/o carregat almenys un 4 de 9 amb folre i l'agulla, i en dos no s'ha assolit mai. La població on s'ha provat més cops aquest castell és Vilafranca del Penedès amb un total de 42 vegades, seguida de Tarragona (22), Valls (12) i deu poblacions més —Sitges, Terrassa, Girona, Barcelona, Reus, La Bisbal del Penedès, Mataró, Altafulla, El Catllar, Reus i l'Arboç— on se n'hi han fet un, dos, tres o quatre intents com a màxim.[6]
| Colla | D | C | I | ID | Total |
|---|---|---|---|---|---|
| Vilafranca del Penedès | 23 | 6 | 10 | 3 | 42 |
| Tarragona | 12 | 6 | 3 | 2 | 23 |
| Valls | 5 | 2 | 4 | 1 | 12 |
| El Catllar | 2 | 0 | 0 | 0 | 2 |
| L'Arboç | 2 | 0 | 0 | 0 | 2 |
| Terrassa | 1 | 2 | 1 | 0 | 4 |
| Sitges | 1 | 0 | 0 | 0 | 1 |
| Reus | 1 | 0 | 2 | 1 | 4 |
| La Bisbal del Penedès | 1 | 0 | 1 | 1 | 3 |
| Girona | 0 | 2 | 0 | 0 | 2 |
| Barcelona | 0 | 1 | 1 | 0 | 1 |
| Tarragona | 0 | 0 | 1 | 0 | 1 |
| Mataró | 0 | 0 | 0 | 1 | 1 |
| Total | 48 | 19 | 23 | 9 | 99 |
D=Descarregat C=Carregat ID=Intent Desmuntat I=Intent
Vegeu també[modifica | modifica el codi]
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Fortià, Artur «Apoteósico "4 de 9 amb folre i l'agulla"» (en castellà). El Mundo Deportivo, 4 novembre del 1995, p. 32 [Consulta: 23 octubre del 2014].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Francàs, Ramon «Los Castellers de Vilafranca completan por vez primera una compleja torre de nueve pisos» (en castellà). La Vanguardia, 2 novembre del 1996, p. 22 [Consulta: 23 octubre del 2014].
- ↑ «Taula de puntuacions». concursdecastells.cat, 2012. [Consulta: 11 octubre del 2012].
- ↑ lawebdelscastellers.com, Els primers grans castells (de 1851 a 1875)
- ↑ «Tots els castells: 4de9fa». castell.manies.cat. [Consulta: 4 febrer del 2012].
- ↑ 6,0 6,1 «Estadístiques del 4 de 9 amb folre i l'agulla». moncasteller.cat. [Consulta: 22 abril del 2012].
Bibliografia[modifica | modifica el codi]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 4 de 9 amb folre i l'agulla  |
- Brotons, Xavier; Beumala, Joan. «Quatre de nou amb folre amb el pilar al mig. El majestuós invent dels "verds"». A: Les meravelles del món casteller (II). El dos de nou, el pilar de vuit, el cinc de nou i el quatre de nou amb el pilar. Cossetània Edicions, juny del 2002, p. 183-212 (L'aixecador). ISBN 84-95684-85-3.
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
