Amics de l'Art Litúrgic

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióAmics de l'Art Litúrgic
Història
Fundació 1922
Organització i govern
Afiliacions Cercle Artístic de Sant Lluc
Modifica dades a Wikidata

Els Amics de l'Art Litúrgic foren una secció del Cercle Artístic de Sant Lluc, creada l'any 1922 amb l'objectiu de fomentar un art religiós renovat i modern, que fos alhora funcional i respectuós de les necessitats de la litúrgia. Seguint com a model les reivindicacions sobre el cant gregorià que Pius X expressa en Motu proprio, els Amics de l'Art Litúrgic porten la renovació litúrgica en l'àmbit de les arts, amb una especial atenció a les anomenades arts decoratives. Dirigida pel vilafranquí Manuel Trens, consiliari del Cercle Artístic de Sant Lluc i director del Museu Diocesà de Barcelona, l'associació comptava amb una doble presidència d'honor: d'una banda Francesc Vidal i Barraquer, cardenal-arquebisbe de la seu de Tarragona i gran defensor de la predicació en català; d'altra banda Josep Puig i Cadafalch, president de la Mancomunitat i antic soci del Cercle Artístic de Sant Lluc.

President efectiu n'era Vicenç de Moragas Rodes, secretari Josep Francesc Ràfols, tresorer Jaume Busquets i Mollera, bibliotecari Joan Bergós i vocals Darius Vilàs i Jaume Figueras Sagués. El cos consultiu estava format per artistes com Joan Llimona i Josep Llimona, Francesc Galí o Francesc Folguera i clergues vinculats al moviment litúrgic com Josep Gudiol, expert en arqueologia, Josep Llobera, canonge de la Seu de Barcelona, Lluís Carreras i Mas i Josep Tarré.

Entre 1922 i 1936 els Amics de l'Art Litúrgic van promoure exposicions, conferències i publicacions amb l'objectiu de difondre un model d'art sacre al pas amb els temps i apte a les necessitats litúrgiques.

El caràcter confessional de l'entitat en provocarà la desaparició: a l'esclat de la Guerra Civil, el sindicat d’artistes pintors i escultors de Catalunya de la UGT en demana la clausura, conjuntament a la del Cercle Artístic de Sant Lluc. Un decret publicat el 28 d’agost en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya posa en acte aquesta instància.

A la postguerra, i novament gràcies a la iniciativa de mossèn Trens, el grup Ars Sacra en recollirà l'herència.

Candeler d'Alfons Serrahima
Creu esmaltada amb Crist de ferro treballat de Carles Collet
Detall de casulla bordada en punt de tapís de Jaume Busquets
Detall de casulla al batic de Mme. N. Collet
Calze d'argent i or amb esmalts de Ramon Sunyer

Objectius i principis[modifica | modifica el codi]

Manuel Trens es fa portaveu de les istàncies de dels Amics de l'Art Litúrgic que volen ressuscitar un art modern per a les esglésies, ja que «l’art cristià s’ha servit de les formes artístiques vives de cada època».[1] Per assolir aquesta missió proposa combatre la decadència de l'art religiós provocada per la industrialització de les peces sacres que genera excessiva sumptuositat i falta de dignitat. Per això, reivindica la qualitat de l'artesania i la necessitat de recuperar les arts decoratives tradicionals. A més de fomentar un art modern i sobri, els Amics de l'Art Litúrgic defensen un art funcional, al servei de la liturgia, reivindicant que «l’art de fora el temple té circumstancialment un valor substantiu i independent, que pot anar al compte seu. L’art de dins del temple sempre té un valor adjectiu, supeditat a un conjunt i a una missió transcendent... l’artista que treballa per una iglésia té uns límits, com evidentment també els té l’artista que treballa per un teatre».[2]

Amics de l'Art Litúrgic i arts decoratives[modifica | modifica el codi]

Tot i el rebuig anacronístic cap a la industrialització, els Amics de l'Art Litúrgic donaren exemples de gran modernitat sobretot en l'àmbit de les arts decoratives, adoptant un llenguatge sobri i polit, que filtava a través de la simplificació les influències dels corrents d'avantguarda.


Amics de l'Art Litúrgic i gaudinisme[modifica | modifica el codi]

Els Amics de l'Art Litúrgic elevaren l'obra d'Antoni Gaudí a màxim exemple de renovació de l'art litúrgic. Les obres gaudinianaes són les més representades als Anuaris del grup. A la mort de l'arquitecte reusenc, els Amics de l'Art Litúrgic, conjuntament amb el Cercle Artístic de Sant Lluc promouen un cicle de conferències, presentades per arquitectes que n’havien estat deixebles espirituals, tots ells membres del grup. Josep Francesc Ràfols, primer biògraf del mestre, parla de “La vida d’en Gaudí. Estudi conjunt de la seva activitat arquitectònica”; els continuadors de les obres de la Sagrada Família, Lluís Bonet i Garí i Isidre Puig i Boada, intervenen, respectivament, sobre “Les diferents etapes en l’obra d’en Gaudí. Evolució del sentit plàstic de la seva arquitectura” i “L’ideal del temple cristià i la Sagrada Família. Realització tècnica i artística de l’obra cabdal d’en Gaudí”; Francesc Folguera conclou el cicle parlant de “La posició innovadora d’en Gaudí vista a través dels estils històrics, el moviment actual i els assaigs per una nova arquitectura”. L'any 1927, a més organitzen amb l'Associació d'Arquitectes, l'Arxiu Mas i el Cercle Artístic de Sant Lluc la primera exposició dedicada a Antoni Gaudí que té lloc a la Sala Parés. S'hi exposen projectes, croquis, maquetes, mobiliari, però sobretot fotografies. En els anys següents, els deixebles espirituals del mestre seran els primers a defensar el valor de la seva obra, amb visites a la Sagrada Familia i assajos crítics. Tots ells seran membres actius dels Amics de Gaudí que, a la postguerra, es faran responsables de la definitiva consagració de a trajectòria d'Antoni Gaudí.


Exposicions[modifica | modifica el codi]

  • I Exposició General d'Art Litúrgic (1925).

S'hi exposen obres o projectes dels següents autors: Arquitectura: Joan Bergós, Lluís Bonet, Francesc Folguera, Antoni M.Gallissà, Antoni Gaudí, Josep Goday, Josep Maria Jujol, Bernardí Martorell, Joan Martorell, Rafael Masó, Isidre Puig i Boada; Escultura: Eusebi Arnau, Josep Maria Camps i Arnau, Joan Maria Flotats, Josep A. Homs, Pere Jou, Josep Llimona, Francesc Llobet, F. Martorell, Ramon Perera, Joan Baptista Porcar i Ripollés; Pintura: Josep Aragay, Dionís Baixeras, Francesc Galí, Jaume Guardia, Joan Llimona, Josep M. Marquès i Puig, Josep Obiols, Antoni Vila Arrufat, Darius Vilàs; Mosaic: Lluís Gaspar; Estampes: Francesc Canyelles, Joan Baptista Porcar i Ripollés, Josep Ribot, Joan A. Fremís; Art decoratives (artistes i tallers): Lluís Bracons, Rigalt Bulbena i Cia., Jaume Busquets, N.Collet, P.Corberó, Josep Garriga Pvre., Narcís Masó, Jaume Mercadé, Josep Maria Pericas, T. Priu, Reig i Sabaté, Rafael Solanic i Balius, Ramon Sunyer Clarà, Joan Vilàs

  • Exposició Joan Vilàs – Homenatge dels Amics de l'Art Litúrgic (1925)
  • II Exposició d'Art Litúrgic (1928)

Anuaris[modifica | modifica el codi]

Els Amics de l'Art Litúrgic van difondre el seu pensament a través de la publicació de tres anuaris, correspondents als anys 1925, 1926-1928 i 1929-1930.

Revistes[modifica | modifica el codi]

La publicació que va donar espai a totes les activitats dels Amics de l'Art Litúrgic de forma pràcticament oficial va ser la revista Vida cristiana, a la qual s'afegirà successivament la revista La Paraula Cristiana.

Membres il·lustres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Trens, Manuel «Els moments actuals de l’art cristià». Vida Cristiana, núm. 74, 1922, pàg. 135-144.
  2. Trens, Manuel «Al voltant de la decadència de l’Art Sagrat». Vida Cristiana, núm. 92, pàg. 161-167 i núm. 93, pàg. 212-216, 1925.