William Blake

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: And did those feet in ancient time)
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de personaWilliam Blake
William Blake by Thomas Phillips 2.png
Biografia
Naixement 28 novembre 1757
Londres
Mort 12 agost 1827 (69 anys)
Londres
Lloc d'enterrament Bunhill Fields Tradueix
Residència Green Street Tradueix
Grup ètnic Anglesos
Ideologia política Anarquisme
Educació Royal Academy Schools Tradueix (1779–)
Henry Pars Drawing School Tradueix (1767–)
Activitat
Ocupació Pintor, poeta, escriptor, teòleg, col·leccionista i gravador
Moviment Romanticisme i fairy painting Tradueix
Professors Henry Pars Tradueix, James, the elder Basire, George Michael Moser i James Barry
Alumnes Thomas Trotter Tradueix
Influències Mary Wollstonecraft, Dante Alighieri, Emanuel Swedenborg, Ben Jonson, Jakob Böhme, John Milton, William Pars Tradueix i James Barry
Mecenes Thomas Butts Tradueix
George Cumberland
John Hawkins Tradueix
Joseph Johnson Tradueix
Joseph Thomas Tradueix
Richard Edwards Tradueix
John Flaxman (1783–)
William Hayley Tradueix (1799–)
John, the elder Linnell (1818–)
Obra
Obres destacables And did those feet in ancient time
The Marriage of Heaven and Hell Tradueix (1790)
Songs of Innocence and of Experience Tradueix (1794)
Família
Cònjuge Catherine Blake Tradueix (1782–)
Pares James Blake TradueixCatherine Hermitage Tradueix
Germans Robert Blake Tradueix, James Blake Tradueix, John Blake Tradueix, Richard Blake Tradueix i Catherine Elizabeth Blake Tradueix
Signatura

Spotify: 4JrwSPaJWL066Tlv7zkYr4 IMDB: nm0086759
Modifica les dades a Wikidata

William Blake (Londres, 28 de novembre del 1757 – Londres, 12 d'agost del 1827) va ser un poeta, pintor, gravador i místic anglès. Encara que va romandre en gran part desconegut durant el transcurs de la seva vida, actualment el treball de Blake té una alta consideració. Per la relació que en la seva obra tenen la poesia i els seus gravats respectius, sol posar-se Blake com a exemple de l'artista total: "William Blake és, de molt, l'artista més gran que Gran Bretanya ha produït".[1]

Considerar els assoliments de Blake en poesia o en les arts visuals per separat seria perjudicial per a entendre la magnitud de la seva obra: Blake veia aquestes dues disciplines com dos mitjans d'un esforç espiritual unificat, i són inseparables per a apreciar correctament el seu treball. Per aquesta raó, les edicions il·lustrades de l'obra de Blake han estat especialment valorades en el passat, fins que els avanços en les tècniques d'impressió n'han permès una major difusió, en fer aquestes més accessibles.[2]

Obra[modifica]

Una mare desitja alegria al seu fill en el poema de William Blake «Infant Joy». Aquesta còpia, que va ser impresa i pintada en 1826, es troba actualment en poder del Fitzwilliam Museum[3]

Blake es presenta com el reformador artístic de Gran Bretanya al bell mig de les guerres napoleòniques. Ressentit per la manca de reconeixement, es mostra com a pintor d'història centrat en el fracàs d'Anglaterra a l'hora de sumar-se al fervor revolucionari d'Amèrica i de França. Republicà radical, que sovinteja els cercles de Thomas Paine i la feminista Mary Wollstonecraft, reflecteix els ideals del liberalisme polític enfront de la despòtica autoritat de l'església i l'estat (les polítiques repressives del primer ministre William Pitt contra qualsevol expressió organitzada de dissensió social).[4]

En La rosa d'Albió, dóna testimoni de les esperances de la revolució anglesa que mai no es va arribar a consumar. Seguint els comentaris de Brian Lukacher, aquest gravat en color commemora l'experiència de Blake en els avalots de Gordon del 1780, unes protestes contra les guerres anticatòlica i colonial que iniciaren un període en què es va estendre la violència popular; Blake es trobava entre la multitud que va assaltar i cremar la presó de Newgate, un episodi que Dickens va recollir en la seva novel·la Barnaby Rudge (1841). El jove nu d'Albió, encès damunt d'un turó en pendent, conté els elements essencials del llenguatge plàstic de Blake: la figura humana utilitzada com un signe corpori de les posicions espirituals, intel·lectuals i polítiques.[4]

And did those feet in ancient time és un poema seu del pròleg de l'obra Milton a Poem. Avui dia, és molt conegut com a himne Jerusalem, amb la música escrita per sir Hubert Parry el 1916.

Vegeu també[modifica]

Traduccions al català[modifica]

  • Les noces del cel i de l'infern (Barcelona: Llibreria Catalonia, 1935). Trad. de Agustí Esclasans. També conté la traducció d'El jardí de les roses, de Sa'di.
  • Cançons d'innocència i d'experiència (Barcelona. Llibres del mall, 1975). Trad. de Toni Turull.
  • Llibres profètics de William Blake [selecció] (Barcelona: Edicions 62, 1976). Trad. i pròleg de Marià Manent. 2a ed., 1981.
  • Les noces del cel i de l'infern (Barcelona: Llibres del Mall, 1981). Trad., pròleg i notes de Segimon Serrallonga. 2a. ed. corregida, (Vic: Eumo-Cafè Central, 2012).
  • Llibres profètics de Lambeth. 2 Vols. (Barcelona: Proa, 1987 i 1989). Trad. i pròleg de Miquel Desclot. Conté: Visions of the Daughters of Albion; America, a Prophecy; Europe, a Prophecy; The Book of Urizen; The Book of Ahania; The Book of Los.
  • Milton: un poema (Barcelona: Quaderns Crema, 2004). Trad. i postfaci d'Enric Casasses.

Referències[modifica]

Vegeu texts en català sobre William Blake a Viquitexts, la biblioteca lliure.
  1. Blake's heaven, Guardian Unlimited
  2. Introducció de Sir Geoffrey Keynes a Songs of Innocence and Experience, Oxford University Press, 1977.
  3. «Songs of Innocence and of Experience, copy AA, object 25 (Bentley 25, Erdman 25, Keynes 25) "Infant Joy"». William Blake Archive. [Consulta: 28 març 2016].
  4. 4,0 4,1 «Història de l'Art». UOC OpenCourseware, Web, 2009 [Consulta: 1r agost 2013].