Anucis
  | |
| Tipus | divinitat egípcia |
|---|---|
| Context | |
| Mitologia | religió de l'antic Egipte |
| Dades | |
| Gènere | femení |
| Família | |
| Mare | Satis |
| Pare | Chnum |
| Altres | |
| Part de | mitologia egípcia |
| Equivalent | Hestia i Vesta |
Anucis (nom egipcià: ˁnq.t Anuqet; nom grec: Ανούκις Anūkis) era l'antiga deessa egípcia de les cascades del Nil i de la Baixa Núbia en general. Se l'adorava especialment a Elefantina, propera a la Primera Cascada.[1]
| Anuket en jeroglífic | ||||
| ||||
Etimologia[modifica]
En egipci antic, era coneguda com a Anuket, Anaka,[2] o Anqet.[3] El seu nom significa «la que subjecta» o «la que abraça».[2] En grec, això es va convertir en Anucis,[2] de vegades també escrit Anukis.[4] En la Interpretatio graeca, es considerava l'equivalent a Hèstia o Vesta.[2]
Representacions[modifica]
Anucis es representava generalment com a una dona amb un tocat de plomes de canya o d'estruç. Generalment, se la representava sostenint un ceptre rematat amb un ankh, i el seu animal sagrat era la gasela. També se la mostrava alletant el faraó durant l'Imperi Nou i es va convertir en una deessa de la luxúria a mesura que va anar passant el temps.[3] En períodes posteriors, es va associar amb el cauris, especialment la seva closca, que s'assembla a una vagina.[3]
Història i rols[modifica]
Originalment, era filla de Ra, tot i que sempre, d'alguna manera, va estar relacionada amb Satet. Per exemple, ambdues deesses eren anomenades «Ull de Ra», juntament amb Bastet, Hathor i Sekhmet.[3] A més, totes dues estaven relacionades amb l'Ureu.[3]
Adoració[modifica]
Anucis va formar part d'una tríada amb el déu Khnum i la deessa Satis. Potser se la considerava germana de la deessa Satis o podria haver estat considerada una consort menor de Khnum.[2][5]
A l'illa de Seheil es va erigir un temple dedicat a Anucis. Les inscripcions mostren que el faraó Sobekhotep III de la dinastia XIII li va dedicar un santuari o altar en aquest lloc. Molt més tard, durant la dinastia XVIII, Amenhotep II va dedicar-hi una capella a la deessa.[6]
Durant l'Imperi Nou, el culte d'Anucis a Elefantina incloïa una processó fluvial de la deessa durant el primer mes de Xemu. Les inscripcions esmenten la festa processional de Khnum i Anucis durant aquest període.[6]
Cerimonialment, quan el Nil començava la seva crescuda anual, començava la Festivitat d'Anucis. La gent llançava monedes, or, joies i regals preciosos al riu, en agraïment a la deessa per l'aigua que donava la vida i els beneficis derivats de la riquesa que proporciona la fertilitat. Durant aquest període s'anul·lava el tabú que existia a diverses parts d'Egipte en contra de menjar certs peixos que es consideraven sagrats, cosa que suggereix que una espècie de peix del Nil en concret devia ser un tòtem d'Anucis i que es consumien com a part del ritual de la seva festa religiosa.
Referències[modifica]
- ↑ Hart, 2005, p. 28.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 , 1878, p. 345-346.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 «Anuket» (en anglès). Ancient Egypt Online. [Consulta: 25 novembre 2021].
- ↑ Wilkinson, 2003, p. 138.
- ↑ Pinch, 2004, p. 186.
- ↑ Hawass, 2003, p. 443.
Bibliografia[modifica]
- «Anoukis». A: Encyclopædia Britannica (en anglès). vol. II. 9a, 1878.
- Hart, George. The Routledge Dictionary of Egyptian Gods and Goddesses, Revised Edition (en anglès). Routledge, 2005. ISBN 9780415344951.
- Hawass, Zahi A. Lyla Pinch Brock, Egyptology at the Dawn of the Twenty-first Century (en anglès). American Univ in Cairo Press, 2003. ISBN 9789774247156.
- Pinch, Geraldine. Egyptian Mythology: A Guide to the Gods, Goddesses, and Traditions of Ancient Egypt (en anglès). Oxford University Press, 2004. ISBN 978-0195170245.
- Wilkinson, Richard H. The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt (en anglès). Nova York: hames & Hudson, 2003. ISBN 0-500-05120-8.
