Brunyola

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaBrunyola
Bandera de Brunyola Escut de Brunyola
Bandera de Brunyola Escut de Brunyola
Sant Fruitós de Brunyola 2.jpg

Localització
Localització de Brunyola respecte de la Selva.svg
41° 54′ 23″ N, 2° 41′ 08″ E / 41.906388888889°N,2.6855555555556°E / 41.906388888889; 2.6855555555556
Estat Espanya
Autonomia Catalunya
Província província de Girona
Vegueria Comarques gironines
Comarca Selva
Entitats de població 2
Població
Total 375 (2016)
• Densitat 10,19 hab/km²
Geografia
Superfície 36,8 km²
Altitud 247 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcaldessa Anna Maria Mascort Nogué
Indicatius
Codi postal 17441
Fus horari UTC+01:00
Codi INE 17028
Codi IDESCAT 170280
Modifica dades a Wikidata

Brunyola és un municipi de la comarca de la Selva. Es troba entre en la zona de contacte entre les Guilleries i la depressió gironina, als vessants sud-orientals del turó de Santa Bàrbara (que s'alça a 854 m. d'altitud, dins el terme veí d'Anglès.

El terme[modifica | modifica el codi]

Campanar de l'església de Sant Fruitós
Castell de Brunyola

Comprèn el sector de capçalera de l'Onyar, i drena el sector nord-oriental i al qual hi aflueixen diversos torrents, com la riera de Sant Martí. Limita al nord amb els municipis de Bescanó i Anglès, a ponent amb el d'Osor, al sud amb el de Santa Coloma de Farners i a llevant amb el de Vilobí d'Onyar. Travessa el terme de sud a nord la carretera de Santa Coloma a Olot, de la qual surt un brancal cap al poble de Brunyola, que amb el de Sant Martí Sapresa, formen actualment l'entitat municipal fins al 1910 en formava part el poble de Sant Dalmai, i ara de Vilobí, i del Castell de Brunyola que havia depès del de Salitja, ara també de Vilobí.

El territori és força muntanyós, especialment el sector de les Guilleries, poblat en una bona part de boscs de pins, castanyers i alzines. L'economia és bàsicament agrícola i els conreus són destinats, sobretot, a patates, blat de moro, hortalisses, cereals i farratges; té força importància la collita de l'avellana, popularment coneguda com a avellana de la Selva, de la qual és un dels primers productors de la comarca. Anualment es celebra la fira de l'avellana des del 1995.[1] Hi ha cria de bestiar boví i porcí i hi és tradicional la fabricació de rodells per a bótes.

La majoria de la població viu en hàbitat disseminat i tendeix a disminuir d'una manera continuada, com en altres municipis rurals de la comarca, només cal mirar la taula demogràfica. El petit poble de Brunyola s'aixeca a 257 m d'altitud enlairat en un turó, al voltant de l'antic castell de Brunyola. Dins l'àmbit del conjunt fortificat s'aixeca la parròquia de Sant Fruitós de Brunyola, que aprofita com a campanar una de les torres del castell, un xic separada de l'església; aquesta amb dues làpides antigues encastades a la façana, fou refeta al segle XVI, i té annex el solar del cementiri. El castell de Brunyola era un gran edifici rectangular amb torres cilíndriques als extrems, de les quals en conserva tres (la suprimida correspon al cementiri esmentat); resta sencera la façana de tramuntana del castell, entre dues torres, amb portal adovellat, antics finestrals gòtics i restes de matacans. Estatja també l'ajuntament i les escoles.

Els agregats[modifica | modifica el codi]

L'agregat de Sant Martí Sapresa, conegut també per Sant Martí de les Esposes, es troba uns 4 km al nord de Brunyola, en un contrafort de la muntanya de Santa Bàrbara, al peu de la carretera de Santa Coloma a Olot. És el nucli amb més vitalitat del terme, amb moderns hostals i algunes cases residencials. L'església de Sant Martí, totalment renovada a partir del segle XVIII, es troba ja documentada el 1019 (Sancti Martini de Preda). Depengué inicialment de l'església de Sant Amanç era sufragània de Sant Martí. També en depenia la capella de Santa Bàrbara (a Anglès) a través de Sant Amanç. La seva jurisdicció pertanyia al castell de Brunyola.

A l'extrem nord del terme, a l'esquerra de l'Onyar, hi ha l'antiga església romànica de Sant Romà, d'una nau, amb un porxo i un campanar d'espadanya, bastant refeta. El santuari de la Mare de Déu de Serrallonga es troba prop del mas Serrallonga, a l'extrem sud-est; és esmentat ja al segle XVII (1657). Té molta tradició l'aplec del 8 de setembre.

S'han fet diverses troballes arqueològiques, entre les quals materials de sílex paleolítics, els quals poden pertànyer al mosterià o solutrià. Prop de Sant Martí Sapresa, a l'indret del Campament, Miquel Oliva i Prat recollí ceràmica ibèrica i dolium.[2]

Entitat de població Habitants
Brunyola 263
Sant Martí Sapresa 125
Dades: 2011. Font: Idescat

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
40 43 41 252 254 1.502 1.487 1.443 1.403 965
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
993 1.026 997 1.024 916 682 484 399 375 381
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
376 405 383 364 348 362 363 367 - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Fira de l’avellana». Associació de Turisme la Selva. [Consulta: 17 novembre 2015].
  2. Fundació Enciclopèdia Catalana Gran Geografia Comarcal de Catalunya, Volum núm. 3, pàg. 221-22' (ISBN 84-85194-17-9)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]