Carles Pius d'Habsburg-Lorena i Borbó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Carles Pius d'Habsburg-Lorena i Borbó
Príncep de Toscana
Esposa Christa Satzger de Bálványos (1914–2001)
Casa reial Coat of arms of the House of Lorraine.png Habsburg-Lorena
Nascut 4 de desembre de 1909
Viena[1]
Mort 24 de desembre de 1953(1953-12-24) (als 44 anys)
Barcelona
Enterrament 1953

L'Arxiduc Carles Pius d'Hasburg-Lorena i Borbó, Príncep de Toscana, (Viena, 4 de desembre del 1909 - Barcelona, 24 de desembre del 1953) fou un noble espanyol, arxiduc d'Àustria i pretendent carlista al tron espanyol amb el nom de "Carles VIII", encara que els seus "drets", provenien de la seva mare Blanca de Borbó,[2] que segons els postulats carlistes no tenia cap dret al tron d'Espanya, ja que l'origen dels "reis" carlistes venien que Carles Maria de Borbó no va reconèixer a la seva neboda Isabel II com a reina, per ser liberal.

Joventut[modifica | modifica el codi]

Va néixer a Viena, fill de Leopold Salvador d'Habsburg, príncep de Toscana, i de la Infanta d'Espanya Blanca de Borbó (1868-1949),[3] filla del Duc de Madrid Carles de Borbó i Àustria-Este i es postulà com a pretendent carlí al tron d'Espanya amb el nom de Carles VIII. Era, per tant, descendent directe de Leopold II del Sacre Imperi Romanogermànic i de Carles IV d'Espanya. Els seus padrins de bateig van ser el Papa Pius X i la comtessa de Bardi.

Carles va créixer en el Palau Toscana a Viena. En 1919 el govern republicà d'Àustria va confiscar totes les propietats dels Habsburgs. Carles va emigrar amb la seva família a Tenuta Reale, propietat de la família materna a Viareggio a Itàlia. Després es van traslladar a Barcelona. En 1926 Carles va rebre la nacionalitat espanyola.

Els Cruzadistas[modifica | modifica el codi]

En 1932 un sector del carlisme, cridat el Nucli de la Lleialtat, vinculat a El Cruzado Español, va començar a dipositar les seves esperances en els fills de Blanca de Borbó, en considerar que no existia cap altra branca que fos hereva ideològica del tradicionalisme monàrquic i que per tant la successió havia de buscar-se entre els descendents de la dona més propera a Alfons Carles. Aquest moviment considerava que el liberalisme d'Alfons XIII l'excloïa de la successió.

El 29 de juny de 1943 Carlos publica un manifesto en el qual es proclama legítim hereu del tron. En aquest temps ell tenia tres germans majors, però cap d'ells s'havia mostrat interessat a reclamar aquests drets dinàstics.[4] En 1947 dos dels seus germans, Leopold i Francesc José, renuncien als seus drets. En 1948 Antoni Maria ho fa verbalment a Barcelona. A la mort de Carles, Francesc Josep i Antoni Maria reclamen els drets per a si mateixos.

Carles va ser reconegut pels seus seguidors com Carles VIII, i el seu moviment va ser conegut com el Carloctavisme.[5] Va morir a Barcelona d'una hemorràgia cerebral. Fou sebollit al monestir de Poblet.

Matrimoni i família[modifica | modifica el codi]

El 8 de maig de 1938 Carlos va contreure matrimoni a la catedral de Sant Esteve de Viena amb Christa Satzger de Bálványos (1914-2001). En tractar-se d'un matrimoni morganàtic, la descendència va ser exclosa de la successió:

El 30 de novembre de 1990 Alejandra i María Inmaculada van rebre el títol de Comtesses d'Habsburg (Gräfin von Habsburg) de part de l'arxiduc Otto, cap de la Casa imperial,

Ancestres[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Las Heras y Borrero, Francisco de. Carlos de Habsburgo, un pretendiente desconocido: El otro candidato de Franco. Madrid: Dykinson, 2004.
  • "Archduke Carlos of Spain, Was 44". The New York Times (December 25, 1953): 17.
  • Obituari fr Christina Sandor


Precedit per:
Autoproclamat
Coat of Arms used by the supporters of the Carlist Claimants to the Spanish Throne (adopted c.1890).svg
Pretendent Carlí al tro d'Espanya

1943-1953
Succeït per:
Antoni d'Habsburg i Borbó