Castell de Castellfollit de Riubregós
 |
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. Un viquipedista hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Castell  | |||
| Localitzat en l'àrea protegida | Espai Natural Protegit de les Valls del Sió-Llobregós | |||
| Característiques | ||||
| Altitud | 525 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Comarca | L'Anoia | |||
| Castellfollit de Riubregós | ||||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 654-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0005361 | |||
| Id. IPAC | 736 | |||
| Id. IPAPC | 7713 | |||
El Castell de Castellfollit o de Castellfollit de Riubregós és un castell, és a dir una fortificació, situat al municipi de Castellfollit de Riubregós, a la comarca de l'Anoia (Catalunya). També se'l sol anomenar Castell de Sant Esteve perquè hi havia un temple dedicat a aquest sant. Es troba a cinc minuts caminant de la població. Actualment està força malmès, atès que els militars el van intentar destruir a consciència l'any 1822. [1]
Ubicació
Castellfollit està emplaçat en un estrep de les serres que cauen de l’altiplà de Calaf com a continuació de la serra de Pinós al nord i la serra de Rubió al sud. El castell d’alça a 500 metres d’altitud dominant la vall del Llobregós que duu les seves aigües des de l’esmentat altiplà fins al Segre a l’alçada de Ponts. Domina, doncs, el corredor que va permetre durant el regnat del comte Ramon Borrell (992-1017) l’allargament de la frontera comtal vers el sud dels Montsecs. Aquest fet esdevindria cabdal perquè marcava una frontera que els musulmans ja no creuarien terres amunt vers el Pallars, permetent que gairebé cent anys després s’acabés de consolidar amb la conquesta de Balaguer (1105) en temps de Ramon Berenguer III.[1]
Arquitectura
Una muralla i tres torres
Està construït sobre una carena, així que la base és un terreny irregular. Està envoltat d'un recinte emmurallat de 106 metres de perímetre construït amb la tècnica de l'encofrat i la tàpia. La major part segueix dreta, si bé alguns trams estan en ruïnes. La muralla és la part més antiga del castell, va ser construïda fa més de mil anys, quan estava en poder dels musulmans. Està reforçada amb dues torres circulars parcialment conservades, una a l'extrem nord i l'altra a l'oposat. Una tercera torre de base quadrangular s'alça a la banda sud-oest. Està feta de morter de calç, terra i pedres i fa 12 metres d'alçada. Totes tres són perfectament habitables. Originàriament, el castell havia tingut quatre torres com a mínim, la quarta està en runes i se'n poden veure els fonaments.
La torre del Ballester
La torre del Ballester, o d’en Balet, en mal estat de conservació, és situada dalt d’un turó al nord-oest, separada del castell per una clotada. De planta rodona, té uns 14,60 m d’alçària i un diàmetre extern de 8,5 m, amb un mur de 2,5 m de gruix. A l’interior comprèn una planta baixa i dos pisos, separats amb voltes cupulars. L’accés als diferents nivells es fa per una graonada helicoïdal encastada a la paret. Sobre la porta d’entrada, rectangular, podem veure dues obertures, l’una al primer pis i l’altra al segon, on també hi ha, encarada al nord, una espitllera i nombrosos forats. L’aparell, fet a base de pedruscall travat amb morter, com un encofrat, s’ha recobert amb un arrebossat, més ben conservat a l’interior. La torre del Raval, en un estat de conservació no gaire bo, s’aixeca al sud, en un pujol deslligat del castell per una depressió. Té uns 12 m d’alçària, amb una forma poligonal a l’exterior i trapezoïdal a l’interior. S’organitza a partir de tres pisos, coronats per un terrat emplaçat sobre l’últim sostre de la torre i fet amb unes peces de formigó soldades que formen una volta de mig punt. [1]
L'albacar
Al centre del recinte hi ha un albacar, un pati interior típic de la zona. És un espai força ampli sense contruccions ni columnes al voltant.
Les habitacions
En un nivell més inferior, hi trobem una gran sala rectangular coberta amb volta apuntada. Quatre arcades ogivals divideixen les cinc habitacions del castell. Hi ha parts malmeses i d'altres de ben conservades. Es nota que han rebut forts impactes.
La presó
Entre aquestes estances es troba una presó amb finestres enreixades. Aquesta dependència conserva les parets arrebossades de guix, calç i sorra sobre les quals hi ha unes pintures d'escenes de cavallers, festes i guerres. Els cavallers porten escuts d'armes reconeixibles, com ara el dels Cardona. També hi ha representades diferents armes, com l'espasa i la ballesta, i màquines de guerra com el fonèvol.
Història del conjunt
El castell, també conegut com a castell de Sant Esteve, pertanyia als comtes de Cervera cap a la meitat del segle XI, datant del 1039 els primers documents que ens parlen de la seva existència. Al s. XII va passar per herència a la casa comtal de Barcelona. A la fi del s. XII i a l’inici del XIII eren castlans d’aquesta fortalesa alguns membres del llinatge de Malacara. Cap a la segona meitat del s. XIII n’eren senyors els Cardona, com a feudataris de la casa reial. El 1375 el castell, que pertanyia aleshores als Sabater, va passar al comtat de Cardona. L’any 1822, durant la persecució contra la Regència d’Urgell, el comte de la Mina va arrasar el poble i va fer volar el castell. [1]
Vegeu també
Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Castell de Castellfollit dins de La Catalunya Romànica. Volum 3. Barcelona. Editorial Pòrtic, 1999. ISBN 84-7306-541-7
Bibliografia
- Catalunya Romànica, vol. XIX El Penedès L'Anoia. Enciclopèdia Catalana, 1921, p.499 a 502.
- La Catalunya Romànica (Guies Comarcals), vol. 3. Editorial Pòrtic, juny 1999.
- Gran Enciclopèdia Catalana, volum 3, col·laboració de Teresa Lloret i Armand de Fluvià. Enciclopèdia Catalana, S.A., 1971.