Vés al contingut

Cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics d'estiu de 2024

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article o secció s'està elaborant i està inacabat. L'usuari Amadalvarez hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal: es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat.
Aquest article o secció s'està traduint a partir de: «Cérémonie d'ouverture des Jeux olympiques d'été de 2024» (francès) en la versió del 01-08-2024, amb llicència CC-BY-SA
Hi pot haver llacunes de contingut, errors sintàctics o escrits sense traduir.
Podeu ajudar a traduir-lo. Si roman sense traducció completa durant molt de temps podria passar al registre de pàgines per esborrar.
Plantilla:Infotaula esdevenimentCerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics d'estiu de 2024
Imatge
Map
 48° 51′ 34″ N, 2° 17′ 30″ E / 48.85942°N,2.29167°E / 48.85942; 2.29167
Tipuscerimònia d'inauguració
cerimònia dels Jocs Olímpics Modifica el valor a Wikidata
Part deJocs Olímpics d'estiu de 2024 Modifica el valor a Wikidata
Data26 juliol 2024 (19:30. UTC+02:00) Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata →
LocalitzacióSena (França) Modifica el valor a Wikidata, París Modifica el valor a Wikidata
EstatFrança Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorComitè Olímpic Internacional Modifica el valor a Wikidata
DireccióThomas Jolly Modifica el valor a Wikidata
Assistència326.000 Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt32810933 Letterboxd: paris-2024-olympic-opening-ceremony TMDB.org: 1311546 Modifica el valor a Wikidata

La cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics d'estiu de 2024, batejada com «El Sena Olímpic»,[1] va tenir lloc el vespre del 26 de juliol de 2024 al riu Sena, a París, amb les cerimònies protocol·làries al peu de la torre Eiffel i als jardins del Trocadéro.

Aquesta cerimònia d'inauguració dels Jocs Olímpics d'estiu de 2024 destaca de les anteriors per desenvolupar-se a l'exterior d'un estadi, la primera a la història dels Jocs Olímpics, amb l'espectacle localitzat principalment a la vora del Sena. L'espectacle s'estructurava en dotze quadres temàtics que presentaven el saber fer i els èxits culturals de França (art, moda, cinema, dansa, música) i alguns episodis de la seva història .

A França, la cerimònia, retransmesa a France 2, va reunir 23,24 milions d'espectadors (83,1% quota de mercat). Es tracta d'un rècord d'audiència per al canal de servei públic i la segona millor audiència de la història de la televisió francesa, després de la final de la Copa Mundial de la FIFA 2022.

Aquest marc d'execució únic va permetre un nombre excepcional d'espectadors per a una cerimònia d'obertura, que va estar acompanyada d'una pluja torrencial. L'espectacle va comptar amb la presència de nombroses llegendes de l'esport i les actuacions de celebritats internacionals de la indústria musical, com Lady Gaga i Celine Dion.

Preparatius

[modifica]

Tot i que durant la fase de candidatura, l'Estadi de França era l'indret previst d'una manera força clàssica per celebrar-hi les cerimònies, el 13 de desembre de 2021, el comitè organitzador de París 2024, va anunciar que l'obertura dels Jocs Olímpics de París seria el 26 de juliol en forma de desfilada de vaixells pel Sena [2] - el lema de París és Fluctuat nec mergitur ("Agitada per les onades, però no s'enfonsa"), que esmenta la idea de vitalitat, força, perpetuïtat... d'aquesta ciutat -[3]

Grades instal·lades davant del Museu d'Orsay .

El setembre de 2022, el comitè organitzador va nomenar el director teatral Thomas Jolly [4] com a director artístic de les quatre cerimònies (obertura i clausura dels Jocs Olímpics i dels Jocs Paralímpics).[5] El seu equip el formen l'historiador Patrick Boucheron,[6] la guionista Fanny Herrero,[7] el dramaturg Damien Gabriac i l'escriptora Leïla Slimani. Aquest treball de construcció inclou les localitzacions de vaixells i de tallers d'escriptura conjunta.[7]

Thomas Jolly justifica aquest càsting per la necessitat de trobar talent "complementaris". Patrick Boucheron cita com a inspiració la desfilada de Jean-Paul Goude durant el bicentenari de la Revolució i admet haver imaginat el «contrari d'una història viril, heroica i providencial».[8]

El matí del 17 de juliol de 2023 s'organitza un assaig amb una quarantena d'embarcacions (en comparació dels 170 vaixells previstos per al 2024, entre elles 91 per a esportistes, complementades per una reserva de 25 més) entre els ponts d'Austerlitz i Iéna.[9] S'organitzà una segona passada amb una prova remolcant un vaixell avariat.[9] El trànsit fluvial es distribueix en tres carrils: un per als esportistes, un per als mitjans de comunicació i un per a l'assistència i seguretat [9] .

El 8 de maig 2024, amb motiu de l'arribada de la flama olímpica a Marsella, Victor Le Masne va ser seleccionat com a director musical de les cerimònies i compositor del tema musical oficial dels Jocs [10] .

El 24 de juny, Daphné Bürki va ser nomenada directora d'estilisme i vestuari de les quatre cerimònies de París 2024.[11]

Al costat de Thomas Jolly, Maud Le Pladec és la coreògrafa i directora de dansa de les diferents cerimònies, inclosa la inauguració, per dirigir els aproximadament 3.500 ballarins que van actuar als molls, ponts i marges de París, amb l'ambició d'«integrar totes les cultures de la dansa».[12] [13]

A partir del 20 de juliol, alguns dels vaixells de la desfilada s'amarren entre el pont Nelson Mandela a Ivry-sur-Seine i el pont Charles-de-Gaulle, al districte 13 de París. La navegació s'interromp en aquesta part del Sena fins al 27 de juliol a les 11 h.[14] Els vols sobre la ciutat, així com l'enlairament i l'aterratge d'avions a la conca de París, i en una zona 150 km al seu voltant, restà prohibit durant tota la cerimònia.[15]

Grades d'espectadors davant del museu de la Legió d'Honor .

L'endemà de la cerimònia, Thomas Jolly va declarar al diari Le Monde que l'objectiu de la seva posada en escena era destacar «idees republicanes, inclusió, bonhomia, generositat i solidaritat». Així, Thomas Jolly afirma que la cerimònia que va organitzar tenia una dimensió política.[16] Patrick Boucheron, que rebutja l'etiqueta d'«assessor històric» per la d'«autor»,[8] també assumeix que “[se'n va apartar] dels tòpics i [han] mirat com es treballava" i assegura que no «esborrem res de la nostra història. Al contrari, hem augmentat, hem afegit».[6]

El Servei Olímpic de Radio-televisió (OBS) desplegà més d'un centenar de sistemes de càmeres, així com vuit drons, tres helicòpters i quatre vaixells estabilitzats i equipats a mida.[17].

Procés

[modifica]

Recorregut extraordinari

[modifica]

La desfilada de les delegacions durant la cerimònia d'inauguració té lloc en barcasses que baixen pel Sena cap als jardins del Trocadéro. Prop de 10.500 atletes representant 206 delegacions internacionals es van embarcar en 160 vaixells.[2] [18]

El recorregut de sis quilòmetres va ser escollit per la seva riquesa arquitectònica il·lustrada per nombrosos monuments parisencs. La cerimònia comença a 19h 30 (hora local) al pont d'Austerlitz, on es realitzava l'embarcament.[19]

Map
Recorregut dels equips esportius a la Cerimònia d'obertura pel Sena.

El recorregut passa per més de vuit ponts i passarel·les, inclòs el pont Alexandre-III, abans d'arribar al Pont d'Iéna davant la Torre Eiffel. El recorregut de la cerimònia transcorre entre l'Île de la Cité i l'Île Saint-Louis, permetent una visió impressionant de diferents punts de localització de la capital. La ruta destaca els nombrosos monuments a la vora del Sena.

Precedit per un concert de cançons a càrrec de Slimane i Lara Fabian, amb el suport d'una orquestra simfònica davant la Basílica de Saint-Denis,[20] el programa de la cerimònia d'obertura dels Jocs va estar dividit en onze capítols temàtics [21]:

N°. Títol Horaris (CEST : UTC+2)
1 Introducció 19:30–19:45
2 Encantat 19:45–20:00
3 Sincronització 20:10-20:20
4 Llibertat, igualtat, fraternitat 20:20–21:00
5 Sororitat 21:00–21:05
6 Esportivitat 21:05–21:25
7 Festivitat 21:25–22:15
8 Obscuritat 22:15–22:20
9 Solidaritat 22:20–22:35
10 Solemnitat 22:35–23:05
11 Eternitat (conclusió) 23:05–23:30

Polèmiques i errors

[modifica]

Crítiques a la participació d'Aya Nakamura

[modifica]

A finals de febrer de 2024, segons L'Express, el president de la República Emmanuel Macron va demanar a la cantant Aya Nakamura que interpretés una cançó d'Édith Piaf durant l'acte d'inauguració.[22]

L'anunci va provocar fortes reaccions, especialment de l''extrema dreta.[23] El 9 de març, un col·lectiu identitari anomenat «Els nadius» es va manifestar a la vora del Sena [24] a París contra la possible participació del cantant.[25] El col·lectiu denunciava «una elecció molt política i completament demagògica» per part del cap de l'estat.[26] L'endemà, Aya Nakamura va reaccionar a l'acció del col·lectiu al seu compte de Twitter, declarant: «Pots ser racista però no sord. Això és el que et fa mal ! Em converteixo en el tema número 1 de l'estat en debats, etc. però què et dec realment? ? Kedal» (sic). [25]

Presentació de Corea del Sud

[modifica]

Durant la cerimònia d'obertura, es va presentar Corea del Sud com la «República Popular Democràtica de Corea», nom oficial de Corea del Nord.[27] El Comitè Olímpic Internacional publicà una disculpa al seu compte X en coreà,[28] però no es publicà cap disculpa als comptes de xarxes socials oficials anglesos o francesos.

Ofensa contra el cristianisme durant una escena d'exaltació del col·lectiu LGBT i wokista

[modifica]

Un passatge amb drag queens reunits al voltant d'una taula de banquet i Philippe Katerine nu i pintat de blau brillant va provocar controvèrsia. Es va interpretar per molts com una paròdia de L'últim sopar, una pintura de Leonardo da Vinci que representa l'últim àpat testamentari de Jesucrist, considerant-se una blasfèmia per a molts cristians.[29] [30] [31] Altres ho van considerar una bacanal [32] inspirada en El festí dels déus del pintor Jan van Bijlert, que representa els déus de l'Olimp [33] .

El compte oficial deTwitter dels Jocs va afirmar que no es tractava d'una versió de la Santa Cena, sinó que era una representació de Dionís, pare de la deessa del Sena a les mitologies grega i gal·la.[34] Dionís (o Baccus) és el déu de la festa i de la vinya, «una de les joies de França», en paraules de Thomas Jolly. El director artístic explica que només volia mostrar inclusió: «el nostre tema no volia ser subversiu. Mai hem volgut ser subversius. Volíem parlar de diversitat […]. Volíem incloure a tothom, és tan senzill com això»;[35] nega haver-se inspirat en la Santa Cena;[36] algunes drag queens que hi van participar ho confirmen,[37] i d'altres no,[38] [39] [40] sense reconèixer tanmateix el seu caràcter provocador.[40] Els productors dels Jocs de París 2024, per la seva banda, afirmen que la controvertida pintura artística es va inspirar estèticament en el quadre de Leonardo da Vinci.[41]

El 28 de juliol de 2024, dos dies després de la cerimònia d'obertura, l'organització dels Jocs de París, a través d'Anne Descamps, la seva directora de comunicació, va presentar una disculpa oficial: «És evident que la nostra intenció no era mostrar falta de respecte a cap grup religiós. Per contra, la nostra intenció era mostrar tolerància i comunió. Si la gent s'ha ofès, demanem disculpes.».[37] [42] El 30 de juliol, Philippe Katerine va demanar perdó, pel canal nord-americà CNN, als cristians que hagués molestat.[43] Philippe Katerine reiterà les seves disculpes en una entrevista al diari Le Monde publicada el mateix dia: «Ho sento, si hagués pogut escandalitzar la gent».[44]

Les drag queens ja havien participat a la cerimònia de clausura dels Jocs Olímpics d'estiu de 2000 a Sydney, per retre homenatge a la pel·lícula Priscilla, Madness of the Desert. [45]

Retrat de Maria Antonieta

[modifica]

Prohibició del hijab

[modifica]

La cerimònia olímpica de París 2024 prohibeix l'ús de roba religiosa a les atletes musulmanes franceses, inclòs el hijab, invocant el laïcisme de l'estat francès, un dels valors de la República Francesa .

Així, l'atleta musulmana franco-guineana Sounkamba Sylla gairebé no participa a la cerimònia (autoritzada només després d'un acord que li permetia portar una gorra en comptes del hijab). [46] Tot i que la decisió no s'aplica, atletes musulmans d'altres països, una coalició d'organitzacions, entre elles Human Rights Watch i Amnistia Internacional, va escriure al Comitè Olímpic Internacional per condemnar la prohibició i demanar la seva anul·lació.[47] [48]

La delegació de Grècia .

Referències

[modifica]
  1. ↑ «« La Seine olympique » en carte». lemonde.fr, 26 juillet 2024.
  2. ↑ 2,0 2,1 paris.fr. «La Seine, superstar de la cérémonie d’ouverture des Jeux de Paris 2024». www.paris.fr, 13-12-2021. [Consulta: 17 febrer 2024].
  3. ↑ Anatole de Coëtlogon; Service historique de la ville de Paris. «Les devises de la ville de Paris». A: Les armoiries de la ville de Paris. 1. Imprimerie nationale, 1874, p. 177–192, en particulier sur Plantilla:Latin, p. 180–181 Plantilla:Lire en ligne et 189–192 Plantilla:Lire en ligne (Histoire générale de Paris, collection de documents publiée sous les auspices de l'édilité parisienne). Coëtlogon1874. 
  4. ↑ Sylvie Kerviel. «Thomas Jolly sur les JO de Paris 2024 : « On peut être sobre et spectaculaire »» (en francès). Le Monde, 22-09-2022. [Consulta: 23 juliol 2024]..
  5. ↑ Paris 2024 / cérémonie d'ouverture - Thomas Jolly, le choix de "l'audace" pour Tony Estanguet.
  6. ↑ 6,0 6,1 Jérôme Gautheret. «Cérémonie d’ouverture des JO 2024 à Paris : « Ce qu’on a essayé de faire, c’est renverser la boule à neige »», 27 juillet 2024. [Consulta: 28 juillet 2024]..
  7. ↑ 7,0 7,1 Émilie Gavoille. «Fanny Herrero : “Préparer la cérémonie d’ouverture des JO m’a fait me sentir très connectée à mon pays”», 16 juillet 2024. [Consulta: 27 juillet 2024]..
  8. ↑ 8,0 8,1 Ariane Chemin. «« Si la cérémonie d’ouverture des JO 2024 n’est là que pour produire de l’éclat éphémère, quel intérêt ? »», 16 juillet 2024. [Consulta: 28 juillet 2024]..
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 «JO 2024 : la jauge pour la cérémonie d’ouverture revue à la baisse, à environ 300 000 spectateurs» (en francès). Libération, 31-01-2024. [Consulta: 17 février 2024].
  10. ↑ «Victor le Masne, Directeur Musical des Cérémonies et Compositeur du Thème musical officiel des Jeux de Paris 2024» (en francès). presse.paris2024.org, 08-05-2024. [Consulta: 13 maig 2024]..
  11. ↑ Paris 2024. «Daphné Bürki, Directrice Stylisme et Costumes des quatre cérémonies des Jeux de Paris 2024» (en francès). presse.paris2024.org, 24 juin 2024. [Consulta: 20 juillet 2024]..
  12. ↑ «Maud Le Pladec, Directrice de la Danse des quatre cérémonies des Jeux de Paris» (en francès). presse.paris2024.org. [Consulta: 24 juliol 2024].
  13. ↑ Île-de-France, Les équipes de l’ARS «L’organisation des soins en Île-de-France pour les Jeux olympiques et paralympiques». La Revue de l'Infirmière, 73, 302, 2024-06, pàg. 16. DOI: 10.1016/j.revinf.2024.05.003. ISSN: 1293-8505 [Consulta: 28 juliol 2024].
  14. ↑ Cérémonie d’ouverture des jeux olympiques sur www.interieur.gouv.fr, consulté le 26 juillet 2024
  15. ↑ Dorine Goth. «Cérémonie d'ouverture des JO 2024 : cette carte impressionnante de l'espace aérien de Paris vide». Actu Paris, 26 juillet 2024. [Consulta: 29 juliol 2024]..
  16. ↑ «Thomas Jolly, metteur en scène : « Hier soir, c’était des idées républicaines, d’inclusion, de bienveillance, de générosité et de solidarité »» (en francès). Le Monde.fr, 27-07-2024 [Consulta: 27 juliol 2024].
  17. ↑ https://www.lemonde.fr/sport/article/2024/07/27/ceremonie-d-ouverture-des-jo-2024-sur-france-televisions-la-pluie-a-l-ecran-et-les-larmes-en-plateau_6259111_3242.html
  18. ↑ «JO 2024 : Zinédine Zidane, Lady Gaga, Céline Dion, un spectacle total sur la Seine et le déluge… Paris s’offre une cérémonie d’ouverture inoubliable» (en francès). Le Monde, 27-07-2024 [Consulta: 28 juliol 2024]..
  19. ↑ «Paris 2024 - La Seine en vedette de la cérémonie d'ouverture, le 26 juillet à 20 h 24». www.lamontagne.fr, 26-07-2023. [Consulta: 27 juliol 2023].
  20. ↑ Sdlf. «JO de Paris 2024 : Slimane offre un concert émouvant avant la cérémonie d’ouverture». NRJ.fr, 27-07-2024.
  21. ↑ «Jeux Olympiques Paris 2024 : revivez les temps forts de cette cérémonie d’ouverture historique !». vogue.fr, 27 juillet 2024. [Consulta: 27 juillet 2024].
  22. ↑ «Aya Nakamura chantant Piaf : les exigences secrètes d'Emmanuel Macron pour les JO 2024» (en francès). L'Express, 29-02-2024. [Consulta: 12 març 2024].
  23. ↑ «Aya Nakamura : la chanteuse a été prise pour cible par l’extrême droite sur les réseaux sociaux» (en francès). Franceinfo, 12-03-2024. [Consulta: 12 març 2024].
  24. ↑ «Aya Nakamura, qui pourrait chanter Édith Piaf aux JO, ciblée par l'extrême droite» (en francès). Franceinfo, 11-03-2024. [Consulta: 12 març 2024].
  25. ↑ 25,0 25,1 «« Vous pouvez être racistes, mais pas sourds » : Aya Nakamura répond aux attaques des « Natifs »» (en francès). leparisien.fr, 10-03-2024. [Consulta: 12 març 2024].
  26. ↑ «Aya Nakamura cible de l’extrême droite : 5 minutes pour comprendre la polémique autour de son potentiel show aux JO» (en francès). Le Parisien, 12-03-2024. [Consulta: 12 març 2024].
  27. ↑ «Cérémonie d'ouverture des JO de Paris 2024 : le CIO s'excuse auprès de la Corée du Sud pour avoir présenté sa délégation comme la Corée du Nord». www.francetvinfo.fr..
  28. ↑ «S. Korea demands meeting with IOC chief over opening ceremony gaffe» (en anglès). www.koreatimes.co.kr.
  29. ↑ «JO de Paris 2024 : la gauche emportée par la cérémonie d’ouverture, la droite davantage divisée», 27 juillet 2024. [Consulta: 27 juillet 2024]..
  30. ↑ «La cérémonie d’ouverture des JO de Paris enthousiasme la gauche mais indigne une partie de la droite et de l’extrême droite». Le Monde, 27-07-2024 [Consulta: 28 juliol 2024]..
  31. ↑ James McKern. «Aussie legend slams ‘demonic’ detail in opening ceremony that upsets billions» (en anglès). news.com.au, 27-07-2024. [Consulta: 28 juliol 2024].
  32. ↑ «Olympics opening ceremony ‘Last Supper’ controversy a misunderstanding, Birmingham business owner says». al, 28 juillet 2024.
  33. ↑ «"J'ai voulu faire une cérémonie qui répare, qui réconcilie" : Thomas Jolly dévoile les coulisses de l'événement et réagit aux polémiques». France Info, 08-07-2024. [Consulta: 8 juliol 2024]..
  34. ↑ Joséphine Bindé. «Toutes les références artistiques de la cérémonie d’ouverture des JO décryptées» (en francès). Beaux Arts, 29-07-2024. [Consulta: 30 juliol 2024].
  35. ↑ «Olympics Drag Performance Seemingly Resembling ‘Last Supper’ Draws Backlash From Conservative Leaders» (en anglès americà). The Hollywood Reporter, 28-07-2024. [Consulta: 28 juliol 2024].
  36. ↑ Aurélien Brossier. «Cérémonie d’ouverture des JO : Thomas Jolly et Daphné Bürki répondent aux critiques de Jean-Luc Mélenchon». rmcsport.bfmtv.com, 28 juillet 2024. [Consulta: 28 juillet 2024]..
  37. ↑ 37,0 37,1 «Cérémonie d’ouverture des JO 2024 : l’organisation présente ses excuses « si des gens ont été offensés »» (en francès). Le Parisien, 28-07-2024. [Consulta: 28 juliol 2024].
  38. ↑ «Polémique sur la Cène lors de la cérémonie : « Personne n’était habillé en Jésus », se défend la drag-queen Piche» (en francès). leparisien.fr, 27-07-2024. [Consulta: 28 juliol 2024].
  39. ↑ «« Moi, cette religion, j’adhère », applaudit la drag queen la Big Bertha» (en francès). www.20minutes.fr, 27-07-2024. [Consulta: 28 juliol 2024].
  40. ↑ 40,0 40,1 Carla Loridan. «JO 2024: la drag-queen Piche répond aux critiques après sa performance à la cérémonie d'ouverture» (en francès). RMC Sport Jeux Olympiques, 28-07-2024. [Consulta: 28 juliol 2024].
  41. ↑ «Paris Olympics Producers Say 'The Last Supper' Inspired That Opening Ceremony Scene: 'Many Have Done It Before'» (en anglès americà). TheWrap, 28-07-2024. [Consulta: 30 juliol 2024].
  42. ↑ Joshua Robinson «Paris Olympics Organizers Apologize for Opening Ceremony’s ‘Last Supper’ Scene» (en anglès). WSJ, July 28, 2024.
  43. ↑ «Philippe Katerine aux JO : «Je n’ai pas de problème avec les gens qui ne voient pas les choses comme moi»» (en francès). Le Figaro, 30-07-2024. [Consulta: 30 juliol 2024].
  44. ↑ Aureliano Tonet «Philippe Katerine : « Ce qu’il y a de plus beau dans la foi chrétienne, c’est le pardon »» (en francès). Le Monde, 30-07-2024 [Consulta: 30 juliol 2024].
  45. ↑ Malika Cheklal. «« Wokiste », « fierté »… La gauche enchantée par la cérémonie d’ouverture, une partie de l’extrême droite indignée», 27 juillet 2024. [Consulta: 27 juillet 2024]..
  46. ↑ «Voile à visière et œillères sur le voile» (en francès). Causeur, 27-07-2024. [Consulta: 29 juliol 2024].
  47. ↑ «France Struggles With Its Hijab Rules For Paris Olympics Opening Ceremony» (en anglès). WE News English. [Consulta: 29 juliol 2024].
  48. ↑ «JO de Paris 2024 : la France interdit le port du voile pour ses sportives… contre l'avis du CIO» (en francès). www.marianne.net, 26-09-2023. [Consulta: 29 juliol 2024].

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics d'estiu de 2024
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Cerimònia_d%27obertura_dels_Jocs_Olímpics_d%27estiu_de_2024&oldid=33738539»