Ch'ortí

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de llenguaCh'orti'
Tipus llengua VOS i llengua aglutinant
Parlants
~11.800 principalment a Departament de Chiquimula
Parlants nadius 30.000 (1990)
Parlat a Guatemala Guatemala 11.764[1]
Hondures Hondures 10 (1997)[2]
El Salvador El Salvador (†)
Oficial a a Guatemala té reconeixement com a llengua nacional[3][4]
Autòcton de Chortís
Classificació lingüística

Ameríndia
  Llengües maies
   Ch'ol-tzetzal
    Cholan

     Ch'ortí
Sistema d'escriptura alfabet llatí
Institució de normalització AMLG
Codis
ISO 639-1 --
ISO 639-2 caa
ISO 639-3 caa
Glottolog chor1273
UNESCO 1864
IETF caa
Modifica dades a Wikidata

El Ch'orti' és un idioma maia parlat pels chortís, principalment als municipis de Jocotán i Camotán en el departament de Chiquimula, Guatemala. Té les seves arrels en el ch'ol. En temps prehispànics també va ser parlat a l'occident d'Hondures i al nord del Salvador, però en l'actualitat és gairebé extint en aquests dos països. Dels 4.200 chortís a Hondures només quenen 10 parlants de l'idioma ch'ortí en 1997.[2][5] El grup cholan de la família de llengües maies és considerat com un conjunt de llengües bastant conservadores. S'ha sostingut que aquesta llengua, juntament amb el chontal i el ch'ol, estaria relacionada amb el maia clàssic utilitzat en l'antiga escriptura maia del període clàssic.[6]

Història prehispànica[modifica]

Cap a començaments del segle XVI els chortís s'organitzaven en una confederació coneguda com a regne o senyoria Payaquí.[7] Durant la conquesta espanyola foren liderats per Copán Galel qui presentà resistència en l'actual Copán Ruinas a Hondures i posteriorment a Citalá (El Salvador), on va ser derrotat i es va veure obligat a acceptar la rendició i l'evangelització.[8]

Referències[modifica]

  1. Guatemala al web del Sistema de Información de los Pueblos Indígenas de América (UNAM)
  2. 2,0 2,1 Gordon, Raymond G., Jr. «Ethnologue report for language code:agu» (en (anglès)). Ethnologue. Ethnologue.com.
  3. Congreso de la República de Guatemala. «Decreto Número 19-2003. Ley de Idiomas Nacionales». ALMG.
  4. «Proyecto de Reformas a la Constitución Política». Base de Datos Políticos de las Américas, 26-10-1998.
  5. Fhis Los Chortis, Consultat el 31 de juliol de 2009
  6. Houston, S., O. Chinchilla, Stuart D. "The Decipherment of Ancient Maya Writing", U. of Oklahoma Press, 2001.
  7. Chiquimula Online Orígenes de Chiquimula, consultat el 31 de juliol de 2009
  8. Força Armada d'El Salvador Historia de la Fuerza Armada: Fuerzas Armadas Medievales, consultat el 31 de juliol de 2009

Bibliografia[modifica]

  • Houston, SD, J. Robertson, y DS Stuart, The Language of Classic Maya Inscriptions, Antropología actual 41:321-356 (2000).
  • Hull, Kerry M, (2003). Verbal art and performance in Ch'orti' and Maya hieroglyphic writing electronic resource. Disertación doctoral, Universidad de Texas en Austin. Disponible en http://hdl.handle.net/2152/1240

Enllaços externs[modifica]