Consistoris de Benet XVI

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
El Papa Benet XVI

Aquest article recull l'elenc complert dels consistoris ordinaris públics per la creació de nous cardenals presidits pel Papa Benet XVI, amb la indicació de tots els cardenals creats.

El Papa Benet XVI va crear 90 cardenals (provinents de 37 països) en 5 consistoris.

24 de març de 2006[modifica]

El 24 de març de 2006, durant el seu primer consistori, papa Benet XVI creà quinze nous cardenals (dotze electors i tres de més de vuitanta anys).[1] Amb la creació dels nous dotze cardenals electors el nombre de cardenals electors arribà als 120, el límit màxim fixat pel Papa Pau VI el 1973:

A més dels dotze cardenals electors va crear tres cardenals de més de vuitanta anys "en consideració del servei que han rendit a l'Església amb exemplar fidelitat i amorosa dedicació ":

24 de novembre de 2007[modifica]

El 24 de novembre de 2007 en el seu segon consistori restablí el plenum de cent vint cardenals electors amb la creació dels següents cardenals:[2]

A més d'aquests divuit, el Pontífex elevà a la dignitat cardenalícia «tres venerables bisbes i dos benemèrits eclesiàstics, particularment meritoris per la seva tasca al servei de l'Església» que no entraren a formar part dels cardenals electors, en tenir més de vuitanta anys:

A més, Benet XVI resolgué concedir també la porpra cardenalícia a Ignacy Ludwik Jeż, bisbe emèrit de Koszalin-Kołobrzeg, (Polònia), mort però el 16 d'octubre de 2007, el dia abans a l'anunci.[3]

20 de novembre de 2010[modifica]

El 20 de novembre de 2010 el Papa Benet XVI convocà el seu tercer consistori per a la creació de vint-i-quatre nous cardenals, dels quals vint eren electors:[4]

A més d'aquests vint, el Pontífex elevà a la dignitat cardenalícia "dos bisbes i dos eclesiàstics, que s'han distingit per la seva generositat i dedicació en el servei a l'Església", i que no passaren a formar part dels cardenals electors perquè ja tenien més de vuitanta anys:

En aquest consistori es creà el tercer cardenal més ancià en el moment de la creació de la història de l'Església catòlica (després de Loris Francesco Capovilla, creat el 22 de febrer de 2014 i de José de Jesús Pimiento Rodríguez, creat el 14 de febrer de 2015): Domenico Bartolucci (93 anys, 6 mesos i 13 dies).

18 de febrer de 2012[modifica]

El 18 de febrer de 2012 Benet XVI va crear vint-i-dos nous cardenals, dels quals divuit eren electors:[5]

A més d'aquests divuit, el Pontífex elevà a la dignitat cardenalícia "un venerat Prelat, que realitzà el seu ministeri de Pastor i Pare d'una Església, i tres benemèrits eclesiàstics, que s'han distingit per la seva tasca al servei de l'Església", i que no passaren a formar part dels cardenals electors perquè ja tenien més de vuitanta anys:

Amb el consistori del 18 de febrer de 2012 el Sacre Col·legi assolia la xifra de 213 cardenals vius (compresos els no electors), provinents de 70 països, nou rècord històric, mai assolit abans a la història de l'Església Catòlica. A partir del 18 de febrer de 2012 la majoria absoluta dels cardenals electors estava constituïda per purpurats creats pel Papa Benet XVI.

24 de novembre de 2012[modifica]

Com s'havia anunciat el 24 d'octubre de 2012, el 24 de novembre d'aquell mateix any el papa Benet XVI creà sis nous cardenals electors:[6]

Es tracta del primer consistori des del 24 de març de 1924 al qual cap dels nous cardenals era europeu. També des de 1929 no s'havien realitzat en un mateix anys dues creacions cardenalícies diferents. Amb Joan XXIII se celebraren dos consistoris en només tres mesos de diferència, però en anys solars diferents (14 de desembre de 1959 i 28 de març de 1960).

Referències[modifica]

Vegeu també[modifica]