Economia d'Espanya

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula economia paísEconomia d'Espanya
Moneda euro
Organitzacions comercials OMC, Unió Europea, OCDE
Estadístiques
PIB nominal 1.381.342.101.735 $ (2014)
PIB (en PPP) 1 434 miliards (2012)
Rànquing PIB 15è (2012)
Taxa del PIB -1,4% (2012)
PIB per càpita 31 100 (2012)
PIB (PPP) per càpita 33.629 $ (2014)
PIB per sector agricultura 3,3%, indústria 26,4%, serveis 70,3%
Inflació 2,4% (2012)
Taxa de creixement real 3,2 % (2016)
Població sota el llindar de pobresa 21,1% (2012)
Força laboral 23.050.000 (2012)
Ocupació laboral per sector agricultura 4,2%, indústria 24%, serveis 71,7% (2009)
Taxa d'atur 25,1% (2012)
Indústries principals tèxtil i roba (inclòs el calçat), aliments i begudes, metal·lúrgia, productes químics, construcció naval, automòbils, Turisme, maquinària i equipament, ceràmica i refractories, farmacèutics, equips médics
IDH 0,702 (1980)
Socis comercials
Exportacions 291,7 miliards (2012)
Productes d'exportació maquinària, vehicles de motor, aliments, fàrmacs, altres béns de consum
Socis principals França 16,8%, Alemanya 10,8%, Itàlia 7,7%, Portugal 7,1%, Regne Unit 6,5% (2012)
Importacions 323,7 miliards (2012)
Productes d'importació maquinària i equipament, carburants, articles semielaborats, mercaderies, productes químiques, aliments, béns de consum, instruments de mesura i controle
Socis principals Alemanya 11,8%, França 11,5%, Itàlia 6,7%, República Popular de la Xina 5,6%, Països Baixos 5,4%, Regne Unit 4,1% (2012)
Finances públiques
Deute extern 2 311 miliards (2012)
Ingressos 491,2 miliards (2012)
Despeses 634,6 miliards (2012)
Reserves totals 50.411.867.873 $ (2014)
Nota: dades monetàries en dòlars (US$)
Font: [1]
Modifica dades a Wikidata
Vista d'AZCA (districte empresarial) des del passeig de la Castellana a Madrid.

Espanya té una economia mixta, amb un PIB per capita equivalent al PIB per capita de les quatre economies europees més grans. Espanya va ser del primer grup de països a adoptar l'euro, l'1 de gener, 1999. L'administració d'Aznar va promoure la liberalització i la privatització de l'economia, i va realitzar reformes al sistema de cobrament d'impostos. La taxa d'atur va disminuir durant la seva gestió, però, el 2005 encara va ser alta, prop del 10%. Aquesta taxa és un gran assoliment comparada amb el 20% al començament de la dècada de 1990. La taxa de creixement del 2,4% el 2003 va ser molt satisfactòria, en comparació amb la resta dels països europeus, i la taxa analitzada de creixement per al 2005 és de 3,3%. El president José Luis Rodríguez Zapatero ha planejat reduir la intervenció governamental en els negocis, combatre l'evasió i el frau fiscal, donar un nou suport a la innovació, la recerca i el desenvolupament, i també contrarestar algunes reformes al mercat laboral realitzades pel govern d'Aznar. Els reptes d'Espanya avui dia són reduir la taxa d'atur i ajustar les polítiques monetàries i econòmiques a la resta de la Unió Europea. D'acord a la mesura de la Renda Nacional Bruta, Espanya és la vuitena economia més gran del món, i d'acord a la mesura del Producte Intern Brut, la quinzena.

Turisme[modifica]

Barcelona - Plaça de Catalunya en la imatge - és la ciutat espanyola més visitada d'Espanya.

Espanya és la segona destinació turística més important del món, segons dades de l'Organització Mundial de Turisme, darrere de França i superior al turisme que reben els Estats Units i Itàlia. El 2004, Espanya va rebre 37.000 milions d'euros derivats d'aquesta indústria, la qual cosa va posicionar l'estat en la segona posició mundial en termes de renda econòmica derivada del turisme, darrere dels Estats Units. S'estima que el 2005 més de 52 milions de turistes estrangers van visitar Espanya. Catalunya és la primera destinació turística; les Illes Balears, la segona, i les Illes Canàries la tercera.

Sistema financer[modifica]

El sistema financer espanyol està constituït pel sistema bancari, el sector de les assegurances, els fons de pensions i el mercat de valors.[2] Les entitats amb més pes són les entitats de crèdit, les quals el 2007 posseïen el 68% dels actius financers.[3] La regulació i supervisió del sistema financer recau sobre el Banc d'Espanya per a les institucions de crèdit, la Comissió Nacional del Mercat de Valors per als mercats de valors i la Direcció d'Assegurances per a les companyies d'assegurances.[4]

Reptes i preocupacions[modifica]

Taxa d'atur de Grècia, Espanya, Irlanda, Portugal i EU-28 de 2007 a 2014. Dades de l'Eurostat descarregades el 17 d'agost de 2015.
Taxa de creixement del PIB de Grècia, Espanya, Irlanda, Portugal i EU-28 de 2007 a 2014. Dades de l'Eurostat descarregades el 17 d'agost de 2015.

El model de creixement espanyol ha estat basat en el turisme massiu (Espanya és la segona destinació turística més important del món, després de França), la indústria de la construcció i el sector manufacturer, d'acord a alguns economistes, no podrà continuar creixent amb el mateix ritme. L'Observatori de la Sostenibilitat ha publicat un report, amb suport del Ministeri del Medi Ambient i de la Universitat d'Alcalà, mostra que el PIB per capita va créixer 25% els últims deu anys mentre que les emissions de gasos d'efecte hivernacle han augmentat un 45% des de 1990. Encara que la població espanyola va créixer menys del 5% entre el 1990 i el 2000, les àrees urbanes es van expandir més del 25%; el consum energètic d'Espanya s'ha duplicat des de 1985, i creix a una taxa de 6% anual. Espanya depèn força del petroli importat (que supleix el 80% de les necessitats energètiques de l'estat).

Autonomies[modifica]

Autonomies més desenvolupades[modifica]

Les zones més desenvolupades d'Espanya, és a dir, les que sobrepassen la mitjana de la UE-15 són:

Zones menys desenvolupades[modifica]

Zones industrials[modifica]

Encara que avui en dia la indústria no és tan important com durant el s.XX, les zones més industrials en el passat i en l'actualitat són:

Empreses espanyoles[modifica]

Canals de Televisió[modifica]

- Públics:

- Privats:

Autonòmiques[modifica]

Cadenes de ràdio[modifica]

Premsa[modifica]

Moda[modifica]

Línies aèries[modifica]

Telecomunicacions[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Economia d'Espanya Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. ↑ CIA. «The World Factbook». [Consulta: 16 novembre 2013].
  2. ↑ Gonzalo, Gil «El sistema financiero español». Perspectivas de los mercados de valores, pàg. 34.
  3. ↑ Banco de España. «Boletín stadístico» p. 116. [Consulta: 30 juliol 2015].
  4. ↑ Gonzalo, Gil «El sistema financiero español». Perspectivas de los mercados de valores, pàg. 34-36.
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Economia_d%27Espanya&oldid=19761731»