Vés al contingut

Eleccions al Parlament Europeu de 1979 (França)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Eleccions al Parlament Europeu de 1979 (França) Modifica el valor a Wikidata
Eleccions al Parlament Europeu de 1979
 ← cap valor Modifica el valor a WikidataFrança Modifica el valor a Wikidata 1984 Modifica el valor a Wikidata  → 
Data10 juny 1979 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions al Parlament Europeu a França Modifica el valor a Wikidata
Part deEleccions al Parlament Europeu de 1979 Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegir81 diputat al Parlament Europeu ≈ I legislatura del Parlament Europeu. Durada del mandat: 5 anys Modifica el valor a Wikidata
Participació
Electorat35.180.531 Modifica el valor a Wikidata
21.356.960
   60.71٪
Nombre de vots vàlids20.242.347    Nombre de vots en blanc  ?    Nombre de vots nuls 1.114.613
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata
<1
2>
 UDF  — Simone Veil
5.588.851   27.61٪
Diputat 25
<1
2>
 PS  — François Mitterrand
coalició política
Partit Socialista de França, Partit Radical d'Esquerra
4.763.026   23.53٪
Diputat 22
<1
2>
 PCF  — Georges Marchais
coalició política
Partit Comunista Francès, Partit Comunista Reunionès, Unió Progressista
4.153.710   20.52٪
Diputat 19
<1
2>
 RPR  — Jacques Chirac
3.301.980   16.31٪
Diputat 15

Les eleccions al Parlament Europeu de 1979 a França van ser les eleccions celebrades el 10 de juny per a escollir als 81 eurodiputats francesos per a la I legislatura del Parlament Europeu.[1] Les eleccions van superar el 60% de la participació i van ser guanyades per la Unió per a la Democràcia Francesa.[2]

Context

[modifica]

El 6 de desembre de 1978, l'exprimer ministre de França Jacques Chirac va llançar el manifest "Appel de Cochin" en el que denunciava que la Unió per a la Democràcia Francesa era un "partit estranger" per la seva adhesió al supranacionalisme europeu. Chirac va utilitzar les eleccions per mesurar la seva popularitat contra el llavors president de França Valéry Giscard d'Estaing, en anticipació d'una candidatura presidencial el 1981, i va confrontar el seu partit Reagrupament per la República amb l'UDF, sent l'única vegada que es va presentar fora de la unió.[3][4]

A més, el Front Nacional no va aconseguir formar una llista comuna amb el Partit de les Noves Forces i es va absentar de les eleccions, demanant l'abstenció.[5] Per la seva banda, la llista Regions-Europa i la llista Europa - Autogestió presentada pel Partit Socialista Unificat no van repartir paperetes, i van demanar als seus electors que fessin vot nul.[6]

Resultats

[modifica]

La Unió per a la Democràcia Francesa va ser la guanyadora de les eleccions amb més de 5,5 milions de vots i el 27,61% dels vots enfront dels més de 4,7 milions i el 23,53% de la llista del Partit Socialista i dels 4,1 milions i 20,52% de la llista liderada pel Partit Comunista Francès. Per la seva part, la llista de Jacques Chirac va obtenir 3,3 milions de vots i un 16,31% dels vots.[2]

Candidatura Facció Europea Sufragis Escons
Vots % Dip. Dif.
Unió per a França a Europa (UDF) LDE / PPE 5.588.851 27,61% 25
Llista socialista amb la participació dels radicals d'esquerra (PS-MRG) UPSCE (PS) 4.763.026 23,53% 22
Llista presentada pel Partit Comunista Francès (PCF-PCR-UP) 4.153.710 20,52% 19
Defensa dels interessos de França a Europa (RPR) 3.301.980 16,31% 15
Europa - Ecologia (CIME) 888.134 4,39%
Per als Estats Units Socialistes d'Europa (LO-LCR) 623.663 3,08%
La cinquena llista: Ocupació - Igualtat - Europa (dissidents UDF) 373.259 1,84%
Unió de defensa interprofessional per a una França independent en una Europa solidària 283.144 1,40%
Unió francesa per a l'Eurodreta (PFN) 265.911 1,31%
Regions - Europa 337 0,00%
Llista Europa - Autogestió presentada pel Partit Socialista Unificat (PSU) 332 0,00%
Vots a candidatures 20.242.347 94,78% 81
Vots nuls o no vàlids 1.114.613 5,22% France Politique
Vots emesos 21.356.960 60,71%
Cens total 35.180.531

El resultats inclouen la resolució del Consell Constitucional francès que va modificar, el 22 d'octubre de 1979, el resultat electoral concedint l'acta d'eurodiputat a Edgard Pisani (PS) en lloc de Michel Debatisse (UDF).[7]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Decissió 76/787» (en anglès). Consell de la Unió Europea, 08-10-1976. [Consulta: 17 juliol 2024].
  2. ↑ 2,0 2,1 «Resultat de les eleccions europees de 1979 a França» (en francès). Europe Politique. [Consulta: 15 agost 2024].
  3. ↑ «Europa: Elegir un nou Parlament» (en anglès). The Time, 11-06-1979. Arxivat de l'original el 15-10-2010. [Consulta: 17 març 2024].
  4. ↑ de Boissieu, Laurent «La integració dels partits polítics francesos en el sistema partidista europeu» (en francès). Revista Internacional de Política Comparada, 16, 4, 2009, pàg. 721–735. DOI: 10.3917/ripc.164.0721. ISSN: 1370-0731.
  5. ↑ Crépon, Sylvain. Les faux-semblants du Front national: Sociologie d'un parti politique (en francès). Presses de Sciences Po, 2015-10-29, p. 228. ISBN 978-2-7246-1812-9. 
  6. ↑ «Les eleccions europees del 7 al 10 de juny de 1979» (en francès). Correu setmanal de CRISP, 861, 36, 1979, pàg. 1–28. DOI: 10.3917/cris.861.0001. ISSN: 0008-9664.
  7. ↑ «Grup del Partit Popular Europeu - Demòcrates Cristians (PPE)» (en francès). Europe Politique. [Consulta: 21 agost 2024].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eleccions_al_Parlament_Europeu_de_1979_(França)&oldid=33894978»