Elsa Morante

Elsa Morante
	;
Biografia
Naixement	18 agost 1912 ; Roma (Regne d'Itàlia)
Mort	25 novembre 1985 (73 anys); Roma (Itàlia)
Causa de mort	infart de miocardi
Activitat
Camp de treball	Poesia
Ocupació	escriptora, traductora, novel·lista, poetessa, prosista
Obra
Obres destacables	Obres destacables (1974) History (en) ;
Família
Cònjuge	Alberto Moravia (1941–1961)
Germans	Marcello Morante
Parents	Laura Morante, neboda
Premis
	(1984) Premi Médicis estranger, per l'obra Aracoeli (fr) ; (1957) Premi Strega, per l'obra L'illa d'Artur; (1948) Premi Viareggio, per l'obra House of Liars (en) ;

Elsa Morante (Roma, 18 d'agost de 1912 - 25 de novembre de 1985) va ser una escriptora italiana. Algunes fonts donen 1915 com a data de naixement.^[1]^[2]

És l'autora de la lletra d'Ai giochi addio, una cançó amb música de Nino Rota que apareix a la pel·lícula Romeu i Julieta, de Franco Zeffirelli, interpretada per Bruno Filippini; la cançó també ha estat interpretada per Luciano Pavarotti i Natasha Marsh.^[3]

Biografia

Elsa Morante passa la seva infantesa al barri popular del Testaccio, a Roma. Filla d'una professora de confessió jueva i d'un empleat de correus, és de fet reconeguda per Augusto Morante, vigilant en un correccional i marit de la seva mare.^[2]

Des dels tretze anys, publica relats en diversos periòdics per a nens i, als divuit anys, decideix de dedicar-se a l'escriptura: abandona família i estudis. Col·labora al setmanal Oggi, de 1939 a 1941.

Després de conèixer-lo el 1936, es casa amb l'escriptor Alberto Moravia l'any 1941 (la parella se separarà l'any 1962, sense divorciar-se mai). El segueix a l'exili decretat pels feixistes de 1943 a 1944. Elsa Morante publica la novel·la Mentida i sortilegi (Menzogna e sortilegio) l'any 1948, que li suposa el Premi Viareggio. L'any 1957, rep el Premi Strega gràcies a la seva segona novel·la, L'illa d'Artur (L'isola di Arturo).^[4]

Viatja a Espanya, a l'URSS, a la Xina i, l'any 1960, als Estats Units, on es relaciona amb un jove pintor, Bill Morrow, que se suïcida l'any 1962. L'any següent publica el recull de noves narracions El xal andalús (Lo scialle andaluso). Participa a continuació en la preparació del film de Pier Paolo Pasolini L'Evangeli segons sant Mateu, estrenat l'any 1964.

Després d'un silenci d'un decenni, publica l'any 1974 La storia, gran novel·la que suscita polèmica i esdevé un best-seller mundial abans de ser adaptada a la televisió italiana l'any 1986 per Luigi Comencini.

Amb Aracoeli, aparegut l'any 1982, rep el Premi Médicis estranger 1984. Malalta a conseqüència d'una fractura de fèmur, intenta suïcidar-se l'any 1983. Mor l'any 1985.

Llista d'obres

Narrativa

Il gioco segreto, 1941
Le bellissime avventure di Caterì dalla Trecciolina e altre storie, 1942
Menzogna e sortilegio, 1948
Lo scialle andaluso, 1953
L'isola di Arturo, 1957. Publicada en català per Falzia editorial l'any 2019 amb el títol L'illa d'Artur. Memòries d'un noi. ISBN 9788494757655.
Le straordinarie avventure di Caterina, 1959
La Storia, 1974
Aracoeli, 1982
Piccolo manifesto dei comunisti (senza classe né partito); Lettera alle Brigate rosse, 1988
Racconti dimenticati, 2002

Poesia

Alibi, 1958
Il mondo salvato dai ragazzini e altri poemi, 1968

Assaig

Pro o contro la bomba atomica e altri scritti, 1987
Diario 1938, 1989

Traducció

Quaderno d'appunti de Katherine Mansfield, 1979.

Adaptacions

Al cinema

1962: L'isola di Arturo, pel·lícula italiana dirigida per Damiano Damiani, adaptació de la novel·la L'isola di Arturo
2009: Santina, pel·lícula italiana dirigida per Gioberto Pignatelli

A la televisió

1986: La storia, minisèrie italiana dirigida per Luigi Comencini, amb Claudia Cardinale, de la qual es va treure un film de 135 minuts per a distribució en sales de cinema

Referències

↑ «Elsa Morante». Encyclopédie Universalis.
↑ ^2,0 ^2,1 «Elsa Morante». El Boomeran(g). Arxivat de l'original el 2020-06-26. [Consulta: 23 juny 2020].
↑ SHS. Entrada: Ai giochi addio
↑ «Morante, Elsa» (en italià). Enciclopedia Treccani. [Consulta: 23 juny 2020].

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Elsa Morante

[1] «Elsa Morante». Encyclopédie Universalis.

[:0-2] 2,0 ^2,1 «Elsa Morante». El Boomeran(g). Arxivat de l'original el 2020-06-26. [Consulta: 23 juny 2020].

[3] SHS. Entrada: Ai giochi addio

[4] «Morante, Elsa» (en italià). Enciclopedia Treccani. [Consulta: 23 juny 2020].

[1]

[2]

[3]

[4]

Guanyadors del Premi Viareggio
1930s	Anselmo Bucci – Lorenzo Viani (1930) Corrado Tumiati (1931) Antonino Foschini (1932) Achille Campanile (1933) Raffaele Calzini (1934) Mario Massa – Stefano Pirandello (1935) Riccardo Bacchelli (1936) Guelfo Civinini (1937) Vittorio Giovanni Rossi – Enrico Pea (1938) Arnaldo Frateili – Orio Vergani – Maria Bellonci (1939)
1940s	Silvio Micheli – Umberto Saba (1946) • Antonio Gramsci (1947) • Aldo Palazzeschi – Elsa Morante – Sibilla Aleramo (1948) • Arturo Carlo Jemolo – Renata Viganò (1949)
1950s	Francesco Jovine – Carlo Bernari (1950) • Domenico Rea (1951) • Tommaso Fiore (1952) • Carlo Emilio Gadda (1953) • Rocco Scotellaro (1954) • Vasco Pratolini (1955) • Carlo Levi – Gianna Manzini (1956) • Italo Calvino – Pier Paolo Pasolini (1957) • Ernesto de Martino (1958) • Marino Moretti (1959)
1960s	Giovanni Battista Angioletti (1960) • Alberto Moravia (1961) • Giorgio Bassani (1962) • Antonio Delfini – Sergio Solmi (1963) • Giuseppe Berto (1964) • Goffredo Parise - Angelo Maria Ripellino (1965) • Ottiero Ottieri – Alfonso Gatto (1966) • Raffaello Brignetti (1967) • Libero Bigiaretti (1968) • Fulvio Tomizza (1969)
1970s	Nello Saito (1970) • Ugo Attardi (1971) • Romano Bilenchi (1972) • Achille Campanile (1973) • Clotilde Marghieri (1974) • Paolo Volponi (1975) • Mario Tobino – Dario Bellezza – Sergio Solmi (1976) • Davide Lajolo (1977) • Antonio Altomonte – Mario Luzi (1978) • Giorgio Manganelli (1979)
1980s	Stefano Terra (1980) • Enzo Siciliano (1981) • Primo Levi (1982) • Giuliana Morandini (1983) • Gina Lagorio – Bruno Gentili (1984) • Manlio Cancogni (1985) • Marisa Volpi (1986) • Mario Spinella (1987) • Rosetta Loy (1988) • Salvatore Mannuzzu (1989)
1990s	Luisa Adorno – Cesare Viviani – Maurizio Calvesi (1990) • Antonio Debenedetti (1991) • Luigi Malerba (1992) • Alessandro Baricco (1993) • Antonio Tabucchi (1994) • Maurizio Maggiani – Elio Pagliarani (1995) • Ermanno Rea – Alda Merini (1996) • Claudio Piersanti – Franca Grisoni – Corrado Stajano (1997) • Giorgio Pressburger – Michele Sovente – Carlo Ginzburg (1998) • Ernesto Franco (1999)
2000s	Giorgio van Straten – Sandro Veronesi (2000) • Niccolò Ammaniti – Michele Ranchetti – Giorgio Pestelli (2001) • Fleur Jaeggy – Jolanda Insana – Alfonso Berardinelli (2002) • Giuseppe Montesano (2003) • Edoardo Albinati – Andrea Tagliapietra – Livia Livi (2004) • Raffaele La Capria – Alberto Arbasino – Milo De Angelis (2005) • Gianni Celati – Giovanni Agosti – Giuseppe Conte – Roberto Saviano (2006) • Filippo Tuena – Paolo Mauri – Silvia Bre – Simona Baldanzi – Paolo Colagrande – Paolo Fallai (2007) • Francesca Sanvitale – Miguel Gotor – Eugenio De Signoribus (2008) • Edith Bruck – Adriano Prosperi – Ennio Cavalli (2009)
2010s	Nicola Lagioia – Michele Emmer – Pierluigi Cappello (2010) • Alessandro Mari – Mario Lavagetto – Gian Mario Villalta (2011) • Nicola Gardini – Franco Lo Piparo – Antonella Anedda (2012) • Paolo Di Stefano – Giulio Guidorizzi – Enrico Testa (2013) • Francesco Pecoraro – Alessandro Fo – Luciano Mecacci (2014) • Antonio Scurati – Massimo Bucciantini – Franco Buffoni (2015) • Franco Cordelli – Bruno Pischedda – Sonia Gentili (2016) • Gianfranco Calligarich – Giuseppe Montesano – Stefano Carrai (2017) • Fabio Genovesi – Giuseppe Lupo (2018) • Emanuele Trevi – Renato Minore – Saverio Ricci (2019)
2020s	Paolo Di Paolo – Luciano Cecchinel – Giulio Ferroni (2020) • Edith Bruck - Flavio Santi - Walter Siti (2021)

Registres d'autoritat	WorldCat CANTIC (1) BNE (1) BNF (1) GND (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SELIBR (1) SUDOC (1) BIBSYS (1) NLA (1) NDL (1) NKC (1) ICCU (1)
Bases d'informació	GEC (1)