Escola Natural

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

L'escola natural o l'educació natural és un ventall de filosofies i pràctiques educatives centrades a permetre que els nens i nenes aprenguin mitjançant les seves experiències de la vida natural, incloent-hi les responsabilitats de la llar, la interacció social, l'experiència laboral, el joc dirigit pels nens i nenes... Així doncs, en l'educació natural, aquests estan a l'aire lliure el màxim de temps possible juntament amb el seu instructor i aprenen a través de l'experiència de la natura i l'observació, així com mitjançant l'aprenentatge, el qual ha de tenir lloc en espais naturals sense recórrer a la institució de l'escola. A més a més, aquest aprenentatge requereix l'abandonament de la forma i la funció de l'escola, tallant tots els vincles amb aquesta.[1]

En l'educació natural no hi ha un pla d'estudis establert perquè cada nen i nena aprèn una matèria específica d'una manera particular, al seu propi ritme i en un moment determinat independentment dels seus interessos, necessitats, habilitats, capacitats, desenvolupament i personalitat personal. Així doncs, no hi ha la necessitat de planejar l'aprenentatge per avançat, ja que seria massa restrictiu. Aquesta educació ha de ser lliure del seu ésser, de les seves dimensions naturals, de les seves pròpies actituds i de ser només un element de les seves vivències, obtenint valuoses experiències pràctiques, comunitàries, espontànies i reals.[2]

Jean-Jacques Rousseau va ser el precursor de l'educació natural. L'objectiu de Rousseau en educació és que els nens treguin les seves pròpies conclusions de les seves experiències personals en el seu propi temps. Ell va creure que aquesta era la intenció de la natura, ja que la naturalesa per si sola permet als nens desenvolupar-se en el seu propi temps sense l'ajuda externa dels adults.

El filòsof va dir "L'home neix lliure però a tot arreu està encadenat". Amb aquesta idea en ment, té sentit que el treball de Rousseau sobre el desenvolupament i l'educació infantil es concentri en l'educació natural, lliure d'influències socials.

Rousseau va argumentar que l'educació ha de ser individualitzada, satisfent les curiositats naturals i el nivell de desenvolupament de cada persona. A més, l'observació constant de les habilitats i interessos de l'individu és esencial.[3][4][5]

Altres pensadors que van parlar sobre l'educació natural i el seu sistema educatiu són: Maria Montessori, Ellen Key, Rosa Agazzi, Carolina Agazzi, Célestin Freinet, entre altres.

Origen[modifica]

L’educació natural sorgeix principalment del pensament de Jean-Jacques Rousseau. Rousseau (1712-1778) és el pare d’una pedagogia de “deixar fer”. Defensa que la pràctica educativa implica actuar al contrari del que imposen les costums instituïdes per la societat, ja que “l’ésser humà és bo per naturalesa i és corromput per la influència nefasta de la societat” (del que es fa, el que es pensa o el que es diu). Per això, sorgeix el terme d’educació negativa. L’educació negativa doncs, és la ruptura de l’ordre social establert, ja que l’home natural es transforma a partir de l’entrada en societat. Aquesta educació està centrada a la voluntat i els desitjos del nen i nena, ja que la voluntat de l'alumne i de l’alumna no ha de ser una situació de frustració, sinó una situació satisfactòria i que li produeixi un plaer permanent. El filòsof fa esment d’uns instruments amb els quals l’educació negativa pot produir-se. Un d’ells és l’educació natural.[3]

L’obra principal de Rousseau és Emili, o De l’educació, escrita l’any 1762. És un tractat d’educació que descriu a un nen fictici, l’Émile, al qual cria i ensenya segons el que ell creu que és el pla de la natura per al desenvolupament del nen i nena. Rousseau creia que l’educació es du a terme de manera natural, a través de les experiències quotidianes. 

L’educació natural tracta de formar individus i individues capaços i capaces de viure totes les condicions humanes a partir de desnaturalitzar-se socialment. Això s’aconsegueix a través d’estar en contacte amb la natura, perquè la natura és el camí cap a la verdadera felicitat i saviesa. L’estat natural té la funció de ser un sistema on els i les alumnes desenvolupen una acció experimental on s’admet el dret de l’error i on l’únic hàbit que s’ha d’aprendre és deixar que els nens i nenes no adquireixin cap hàbit. En aquest estat els nens i nenes tenen autonomia en el seu propi aprenentatge, és a dir, cada individu i individua és responsable del seu futur. 

La intervenció de l’educador o educadora és despertar els desitjos dels seus i de les seves alumnes i permetre la seva lliure expressió. No ha de donar instruccions, sinó que ha de proporcionar que ells mateixos prenguin les seves pròpies decisions, ja que en l’educació natural predomina la llibertat dels alumnes i a més a més, cada individu la porta adquirida des de la seva naixença. Tot i així, pot estar modificada, ja que l’ésser humà passa per tres períodes durant la seva vida. En primer lloc, passa per la infància (dels 0 a 12 anys) on l’infant desenvolupa les seves principals actituds. En segon lloc, l’etapa d’adolescència (dels 12 a 15 anys) on adquireix el seu major aprenentatge. I per últim, entra a l’etapa adulta (des dels 15 fins al matrimoni) on és capaç de jutjar i establir relacions entre les coses a partir de la imaginació.[6][7]

Altres Autors[modifica]

Metodologia[modifica]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Natural Learning». [Consulta: 7 desembre 2017].
  2. «family based education».
  3. 3,0 3,1 Pierre Jouvenet, Louis. Rousseau. Alcalá de Guadaría (sevilla): Eduforma, 2005, p. 104. ISBN 84-665-4197-7. 
  4. Colin Éditeur, Armad. Quinze pedagogs. i la seva influència, avui (en català). 1995. Barcelona: Universidad Oberta de Catalunya, p. 247. ISBN 84-8256-192-8. 
  5. «Jean-Jacques Rousseau on nature, wholeness and education» (en en-us). infed.org, 07-01-2013.
  6. Conforti Rojas, M.C. (2016). Educación de la naturaleza y profesión de fe del vicario de Rousseau. Universitas Philosophica, 34(68), pp. 285-296. ISSN 0120-5323, ISSN en línea 2346-2426. doi:10.11144/Javeriana.uph34-68.epvr
  7. Paiva, Wilson Alves de. (2016). Considerations around Rousseau's political pedagogical project. Educação & Sociedade37(134), 245-262. https://dx-doi-org.sabidi.urv.cat/10.1590/ES0101-73302016136649