Joan Santacana i Mestre

Joan Santacana i Mestre (Calafell, 1948) és un arqueòleg i professor universitari català, considerat el gran teòric i impulsor de la museografia didàctica i interactiva a Catalunya.

Biografia

Joan Santacana i Mestre

Biografia
Naixement	7 desembre 1948 (75 anys) Calafell (Baix Penedès)
Dades personals
Formació	Universitat de Barcelona (–1973) Universitat de Valladolid (–1994)
Activitat
Ocupació	arqueòleg, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Barcelona (1995–)
Lloc web	didcticadelpatrimonicultural.blogspot.com

Joan Santacana i Mestre estudià el Batxillerat a Tarragona i es va llicenciar el 1974 en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona. La seva tesi de llicenciatura va versar sobre “Aproximación a la cultura del bronce medio en Catalunya meridional”, dirigida per Joan Maluquer de Motes, de qui fou deixeble, així com de Miquel Tarradell. El mestratge d'aquests va ser determinant en la seva formació científica i d'aquesta manera Santacana es va especialitzar, amb un brillant expedient, en Arqueologia i Història Antiga.

Durant les primeres dècades de la seva carrera professional, va combinar les tasques de docent i la vessant arqueològica. Com a arqueòleg, va dirigir nombrosos treballs d'excavació, essent un dels primers, el de la Cova del Garrofet (Querol, Alt Camp), l'any 1973, juntament amb Salvador Vilaseca i Anguera. L'any 1976 va obtenir per concurs oposició una càtedra de Geografia i Història en l’Ensenyament Secundari, per haver estat el primer de la seva promoció. La seva tasca acadèmica i de gestió es va desenvolupar de la següent manera:

• Catedràtic d'Ensenyamen secundàri als instituts San Vicente Ferrer de Cullera, Mercè Rodoreda de l'Hospitalet de Llobregat i Vall d'Hebron de Barcelona.
• Vicedirector i Cap de Seminari de Geografia i Història de l'Institut San Vicente Ferrer de Cullera.
• Director i Cap de Seminari de Geografia i Història dels instituts de Batxillerat Vall d'Hebron de Barcelona i Mercè Rodoreda de l'Hospitalet de Llobregat.
• Cap Adjunt d’Ensenyaments Secundaris i Professionals dels Serveis Territorials d’Ensenyament de Barcelona.
• President de la Comissió de Construccions escolars de la Província de Barcelona, adscrita als Serveis Territorials del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

Preocupat per l'ensenyament i l'aprenentatge de la Història, va participar en els moviments més renovadors del moment. Va ser membre fundador de diversos grups d’innovació educativa, com “Garbí”, pel qual va rebre el premi INCIE del Ministeri d’Educació i Ciència l’any 1977, i del grup de renovació de didàctica "Història 13-16"; aquest darrer va ser un dels projectes més innovadors ja que, juntament amb el Doctor Joaquim Prats Cuevas, adaptava al context català les experiències didàctiques britàniques esdevingudes del projecte "History 13-16" del Schools Council.

En paral·lel, va continuar la seva tasca de recerca arqueològica i es va especialitzar en el període de la Protohistòria. Va dur a terme l'excavació del jaciment protohistòric de La Mussara a la Serra de Prades, juntament amb Jordi Rovira i Port. Durant els anys vuitanta, va dirigir l'excavació del Castell de la Santa Creu de Calafell, primera fortalesa medieval totalment excavada i estudiada a Catalunya. En aquesta mateixa dècada, juntament amb Joan Sanmartí Grego, va dirigir l'excavació de la Ciutadella Ibèrica de Calafell. Posteriorment, va co-dirigir amb Joan Sanmartí i Maite Mascort l'excavació del jaciment arqueològic d'Aldovesta a Benifallet (la qual va posar de manifest la gran importància del factor fenici a Catalunya) i de l'assentament del bronze final del Barranc de Gàfols, (també conegut com El Pomeralet) a Ginestar. A més a més, va dirigir l'excavació arqueològica d'Argilera a Tarragona.

L'any 1994 es va doctorar en Pedagogia per la Universitat de Valladolid. La seva tesi doctoral, titulada "Didáctica del patrimonio arqueológico: el proyecto del poblado ibérico de Alorda Park o Les Toixoneres" i dirigida per Isidoro González Gállego, va obtenir la qualificació d'Excel·lent cum laude. En el marc d'aquesta tesi, va dur a terme una de les experiències pioneres en el camp de l'arqueologia reconsctructora. Es tractà de la concepció, disseny, direcció i execució del projecte de restitució i recreació d'Alorda Park mitjançant tècniques d'arqueologia experimental urbana in situ. Aquest projecte, inspirat en el jaciment suec d'Eketorp, és el primer del seu gènere a la Península Ibèricamotiu pel qual esdevingué el gran referent de la museografia didàctica en protohistòria.

En doctorar-se, va passar a ser professor titular de Didàctica de les Ciències Socials a la Facultat de Formació del Professorat de la Universitat de Barcelona. A partir d'aquell moment, s'involucrà en les principals iniciatives que es feren a Catalunya a l'entorn del patrimoni, la Història i la seva didàctica. En aquest sentit, desplegà una important activitat en el camp de la museografia, essent durant quatre anys l'investigador principal del grup de recerca i innovació de la Universitat de Barcelona 'Didàctica del patrimoni, Museografia Comprensiva i Noves Tecnologies' (DIDPATRI). Durant aquests anys, DIDPATRI es va convertir en grup de recerca consolidat de la Generalitat, dins del programa de suport del Govern de Catalunya SGR (2005SGR00621). Sota la direcció de Santacana, DIDPATRI va ser capdavanter en projectes museístics basats en noves formes d'implicació. Un exemple d'això és la definició del Museu d'Història de Catalunya (MHCAT), en la qual el grup va participar de manera determinant. També impulsà la singular experiència del "Taller de Projectes. Patrimoni i museologia" (adscrit a la Fundació Bosch i Gimpera de la Universitat de Barcelona), el qual va posar en relació la Universitat amb empreses punteres en el camp de la cultura com SONO, Grup Transversal, Espai Visual i Expociència, entre d'altres. Arran d'aquest taller de projectes, Santacana va desplegar una gran activitat en el camp de la museografia, dirigint més de 200 projectes d'intervenció a museus, centres d'interpretació, conjunts patrimonials i jaciments arqueològics. Seus són, entre molts d’altres, els projectes museogràfics de:

• Museo Arqueológico Regional de la Comunidad de Madrid
• Museo Arqueológico de Murcia
• Museu de Belles arts de Castelló
• Centre d'interpretació de Madina Yabisa i els conjunts monumentals de Dalt Vila (Eivissa)
• Centro de interpretación de la historia de Ubrique (Cadis)
• Bletisa. Centro de interpretación histórica de Ledesma (Salamanca)
• Centro de interpretación de Lerma (Burgos)
• Centre del Romànic de la Vall de Boí (Lleida)
• Cuevas del Conventico i recintes fortificats (Melilla)
• Villa romana de La Olmeda (Palència)
• Centro de Interpretación de los Yacimientos Arqueológicos (CIYA) de Baza (Granada)
• Ruta de Castros y Verracos (Salamanca)
• Museu de les Mines de Cercs (Burguedà)
• Museu comarcal de ciències naturals (Tremp)

En els darrers anys, les seves recerques i projectes es centren en la museografia interactiva i el m-learning. En aquest sentit ha desenvolupat els següents:

• Musealització didàctica d’espais patrimonials a partir d’aplicacions recreatives amb continguts multiplataforma: telefonia mòbil i superfícies tàctils.
• Redacció, execució, direcció facultativa i manteniment del projecte de museografia didàctica dels recintes fortificats de Melilla (II fase).
• Investigació per definir els criteris museogràfics i didàctics de l'exposició "L'Hospitalet, 75 anys de la ciutat" .
• Projecte executiu sobre Recursos museogràfics per explicar la història de l’Hospitalet, de l’any 1925 al 2000.
• Disseny i elaboració un Projecte Museològic del Museu d’Arqueologia de Catalunya i Conjunt Monumental d’Ampúries
• Investigació sobre estratègies de museïtzació del conjunt arqueològic i parc històric-arqueològic de Elviña (La Coruña)
• Creació dels “UB Projects Patrimonio & Museología” per la realització d’investigacions sobre el disseny de projectes audiovisuals i multimèdia dirigits a conjunts arqueològics, museístics, culturals i patrimonials.
• Investigació sobre la museïtzació del dolmen de Dombate
• Dinamització del turisme cultural de Catalunya i assessorament tècnic de diversos projectes vinculats amb aquesta temàtica

Membre de diverses societats científiques, fundà l'Editorial Llibres de Matricula, dedicada a la microhistòria, i la revista Her&Mus. Heritage & Museography, La seva àmplia obra científica i divulgativa comprèn més de 900 publicacions entre llibres, quaderns i articles. Amb una quinzena de tesis doctorals dirigides i tasques de direcció en màsters universitaris, hom el considera un dels referents de la nova historiografia i didàctica a Catalunya.

Premis

• 1977. Premi INCIE a la Investigació Educativa pel Projecte Experimental per la renovació de l'Ensenyament de la geografia Humana i Econòmica.
• 1988. Premi Josep Puig i Cadafalch de l'Institut d'Estudis Catalans per l'obra d'investigació històrica, Els fenicis a Catalunya: noves aportacions i assaig de síntesi.

Obres i articles

L’obra publicada abasta, entre llibres i articles, mes de cinc-centes publicacions en les quals ha estat, autor, coautor, coordinador o editor. Se'n destaquen les següents:

Llibres

Autor

• Santacana, J. (2012). Manual del museo rodante: una aproximación al automóvil como objeto de museo. Gijón: Trea. ISBN: 978-84-9704-669-5
• Santacana, J. (2011). Lo sagrado y lo abominable. La cocina de los pueblos prerromanos de España. Gijón: Trea. ISBN: 978-84-9704-597-1
• Santacana, J. (2011). Museos de historia. Entre la taxidermia y el nomadismo. Gijón: Trea. ISBN: 978-84-9704-526-1
• Santacana, J. (2010). Manual de museografía interactiva. Gijón: Trea. ISBN: 978-84-9704-531-5
• Santacana, J. (2000). Petita historia de Calafell. Barcelona: Editorial Mediterrània. ISBN-13: 978-8483341919

Coautor 

• Asensio, M., Llonch, N. i Santacana, J. (2018). App, arqueologia & m-learning. Reconstruir, restituir, interpretar i avaluar. Barcelona: Rafael Dalmau. ISBN/ISSN: 978-84-232-0833-3
• Llonch, N. i Santacana, J. (2018). Entre fogons i baguls. Menjar i vestir a la catalunya del segle XVIII.  Barcelona: Rafael Dalmau. ISBN/ISSN: 978-84-232-0841-8
• Santacana, J. i Revilla, V. (2015). Catalunya Romana. Barcelona: Rafael Dalmau. ISBN: 9788423208050
• Llonch, N. i Santacana, J. (2012). Manual de didáctica del objeto en el museo. Gijón: Trea. ISBN: 978-84-9704-621-3Martínez, T. i Santacana, J. (2013). La cultura museística en tiempos difíciles. Gijón: Trea. ISBN: 978-84-9704-736-4
• Masriera, C. i Santacana, J. (2012). La arqueología reconstructiva y el factor didáctico. Gijón: Trea. ISBN: 978-84-9704-620-6
• Duran, J. i Santacana, J. (2011). La cuina dels ibers: De la llar de foc als fogons. Barcelona: Rafael Dalmau.  ISBN-13: 978-8423207596
• Hernàndez, X., López, R., Miralles, P., Molina, S., Prats, J., Rivero, P., Santacana, J., Albert, JM., Fuentes, C. i Gutiérrez, JM. (2011). Geografía e historia. Investigación, innovación y buenas prácticas. Barcelona: Graó. ISBN-13: 978-8499803012
• Souto, XM., Trepat, C., Prats, J., Prieto-Puga, R. i Santacana, J. (2011). Didáctica de la Geografía y la Historia. Barcelona: Graó. ISBN-13: 978-8499800899
• Llonch, N. i Santacana, J. (2011). Claves de la museografía didáctica. Barcelona: Milenio. ISBN/ISSN: 978-84-9743-455-3
• Coma, L. i Santacana, J. (2010). Ciudad educadora y patrimonio. Cookbook of heritage. Gijón: Trea. ISBN: 978-84-9704-537-7
• Llonch, N. i Santacana, J. (2008). Museo local: la cenicienta de la cultura. Gijón: Trea. ISBN: 978-84-9704-370-0
• Hernàndez, X. i Santacana, J. (2006). Museología crítica. Gijón: Trea. ISBN: 84-9704-226-3           
• Hernàndez, X. i Santacana, J. (1999). Enseñanza de la arqueología y la prehistoria: Problemas y métodos. Barcelona: Milenio. ISBN-13: 978-8489790797
• L'assentament del bronze final i primera edat del ferro del Barranc de Gàfols

Coordinador

• Egea, J., Arias, L. i Santacana, J. (Coords.) (2018). Y la arqueología llegó al aula. La cultura material y el método arqueológico para la enseñanza de la historia y el patrimonio. Gijón: Trea. ISBN: 978-84-17140-18-2
• Santacana, J., Asensio, M., López, V. i Martínez, T. (Coords.) (2018). La evaluación de las «apps» en el patrimonio cultural. Gijón: Trea. ISBN: 978-84-17140-39-7
• Coma, L. i Santacana, J. (Coords.) (2017). Ciudad educadora y turismo responsable. Gijón: Trea. ISBN: 978-84-17140-19-9
• Martínez, T., Santacana, J. i Victoria, M. (Coords.) (2017). La ciencia que no se aprende en la red. Modelos didácticos para motivar el estudio de las ciencias a través de la arqueología. Barcelona: Graó. ISBN/ISSN: 978-84-9980-755-3
• López, V. i Santacana, J. (Coords.) (2015). Educación, tecnología digital y patrimonio cultural. Para una educación inclusiva. Gijón: Trea. ISBN: 978-84-9704-851-4
• Coma, L. i Santacana, J. (Coords.) (2014). El m-learning y la educación patrimonial. Gijón: Trea. ISBN: 978-84-9704-794-4
• Santacana, J. i Serrat, N. (Coords.) (2007). Museografía didáctica. Barcelona: Ariel. ISBN 13: 9788434452367

Editor

• Santacana, J. i Llonch, N. (Eds.) (2016). El patrimonio cultural inmaterial y su didáctica. Gijón: Trea. ISBN: 978-84-9704-899-6

Capítols de llibres

• Santacana, J. i Martínez, T. (2017). La arqueología reconstructiva y la obtención de imágenes virtuales: estado de la cuestión. En M. Delgado (Coord.). Rescate: del registro estratigráfico a la sociedad del conocimiento: el patrimonio arqueológico como agente de desarrollo sostenible (pp. 287-306). Córdoba: Servicio de publicaciones Universidad de Córdoba.
• Santacana, J., Martínez, T. i Martín, C. (2016). La enseñanza-aprendizaje de la historia mediante el método de problemas: entre el razonamiento histórico y la empatía. En S. Molina, N. Llonch i T. Martínez (Coords.). Identidad, ciudadanía y patrimonio: educación histórica para el siglo XXI (pp. 105-119). Gijón: Trea.
• Santacana, J., López, V. i Llonch, N. (2016). ¿Museos inclusivos o "exclusivos"?: la percepción de los adolescentes sobre patrimonio, los museos y su didáctica. En S. Molina, N. Llonch i T. Martínez (Coords.). Identidad, ciudadanía y patrimonio: educación histórica para el siglo XXI (pp. 153-166). Gijón: Trea.
• Santacana, J. (2014). Patrimonio, educación e historia: el poder invisible del pasado. En J. Prats, I. Barca i R. López (Eds.). Historia e identidades culturales (pp. 41-50). Minho: CIED.
• Arqué, M.T., Llonch, N. i Santacana, J. (2012). Interpretación y didáctica del patrimonio. En X. Hernàndez i M.C. rojo (Coords.). Museografía didáctica e interpretación de espacios arqueológicos (pp. 39-58). Gijón: Trea.
• Santacana, J. (2012). Arqueología, museología y comunicación. En C. Ferrer i J. Vives-Ferrándiz (Coords.). Construcciones y usos del pasado: patrimonio arqueológico, territorio y museo: Jornadas de debate del Museu de Prehistória de València (pp. 137-151). Valencia: Diputación de Valencia.
• Santacana, J. i Serrat, N. (2009). La dimensión patrimonial del paisaje. En J. Busquets i A. Cortina (Coords.). Gestión del paisaje: Manual de protección, gestión y ordenación del paisaje (pp. 201-220). Barcelona: Ariel.

Enllaços externs

• Entrevista a Joan Santacana
• Converses amb Joan Santacana
• Vídeo de l'entrevista a Joan Santacana al Congreso Internacional de educación UNAE