Calella

Calella

Escut d'armes
Localització
41° 37′ 01″ N, 2° 39′ 51″ E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Barcelona
Àmbit funcional territorial	Àmbit Metropolità de Barcelona
Comarca	Maresme
Població humana
Població	19.862 (2023) (2.482,75 hab./km²)
Llars	93 (1553)
Gentilici	Calellenc/a
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	8 km²
Banyat per	mar Mediterrània
Altitud	5 m
Limita amb	Pineda de Mar Sant Pol de Mar Sant Cebrià de Vallalta
Organització política
• Alcalde	Marc Buch Rigola (2023–)
Identificador descriptiu
Codi postal	08370
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	08035
Codi IDESCAT	080351
Altres
Agermanament amb	Illa
Lloc web	calella.cat

Calella és un municipi de la comarca del Maresme. És coneguda com la capital turística de la Costa del Maresme i es caracteritza per ser una ciutat cosmopolita i alegre amb un clima típic del Mediterrani. Està situada a 50 km de Barcelona, a 50 km de Girona i a 6 km del Parc Natural Montnegre-Corredor.

La configuració de la seva trama urbana, amb una gran zona de vianants i comercial —així com la disposició de 15 places, agradables espais verds i una gran oferta d’allotjament, fan de Calella una de les destinacions turístiques més importants del país.

Una oferta de prop de tres quilòmetres de longitud de platges i més de 180.000 m2 de sorra daurada i neta, aigües intensament blaves, i zones naturals —com el Parc Dalmau, el passeig de Manel Puigvert, el passeig de Garbí, El Far o Les Torretes—, fan de Calella una ciutat dinàmica, moderna i acollidora, que permet gaudir al visitant d’una destinació amb una singularitat pròpia.

Des de fa uns anys, s'ha endegat un procés ambiciós: esdevenir una ciutat de referència en el turisme esportiu, de salut, cultural i familiar. La clara aposta de la població per l’esport i la cultura es demostra en una àmplia oferta d’activitats esportives, culturals, artístiques, lúdiques i familiars promogudes per l’Ajuntament, així com en la gran varietat d’instal·lacions i disciplines esportives que es poden practicar a la ciutat.

Des del gener de 2016 Calella compta amb El Museu del Turisme,  una proposta museística única al món que té com a objectiu mostrar de manera atractiva, didàctica i participativa, la història del trisme i els seus efectes socioculturals i econòmics a nivell global.

Calella és una ciutat amb gairebé de 700  anys d'història. Ha estat, i és encara avui dia, una ciutat oberta al mar i a la muntanya, gelosa de la seva història, d'un passat ric en fets i sempre oberta a la catalanitat, que ha esdevingut, amb el pas dels anys, una comunitat receptora de persones nouvingudes de molts països, culturalment diferents, però amb una gran riquesa personal i col·lectiva.

Geografia

El terme municipal de Calella limita amb:

Sant Cebrià de Vallalta		Pineda de Mar
Sant Pol de Mar		mar

Respecte al seu terme municipal:

• al nord hi ha els turons, amb Can Carreras.
• a l'est hi ha el rierany dels Frares, que al sud separa el nucli urbà del barri del Poble Nou de Pineda.
• a l'oest, els turons arriben fins al mar formant una costa abrupta, anomenada popularment Les Roques, i on hi ha el far i les Torretes.
• al sud, hi ha el seu nucli urbà que arriba a l'oest fins a Les Roques. Entre el nucli urbà i el mar hi ha la via del tren, els passeigs marítims Manuel Puigvert (al centre) i el de les Palmeres, i finalment la platja que continua a l'est amb la del terme municipal de Pineda.
• la Riera de Calella, procedent del nord-est del terme, forma la vall d'en Guli; i que, al sud i passada la carretera, separa l'antic nucli urbà de la zona dels hotels (a l'oest), si bé aquesta zona dels hotels també s'ha estès al nord de la carretera per la vall d'en Guli.

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 - - 93 768 2.637 3.529 3.527 3.813 4.316 5.054

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 6.195 7.886 7.956 7.642 7.947 9.696 10.751 11.817 11.463 11.463

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 11.687 12.187 13.055 14.530 16.008 17.673 18.615 18.625 18.529 18.307

2016 2018 2020 2022 2024 2026 2028 2030 2032 2034 18.317 18.728 19.277 19.363 - - - - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Les següents dades del capítol procedeixen de la Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya.

Edat

Població per grups d'edat (2019)

0-14 anys	15-64 anys	65 a 84 anys	85 anys i més	Total
2.718	12.474	3.185	692	19.069

Creixement intercensal 2001-2011 de la població

Creixement total 2001	Creixement total (mitjana anual 2001-2011)	Creixement natural (mitjana anual 2001-2011)	Creixement migratori (mitjana anual 2001-2011)
4.699	29,29 (taxa per 1.000 habitants)	0,03 (taxa per 1.000 habitants)	29,26 (taxa per 1.000 habitants)

Lloc de naixement

Dades de l’any 2019

Catalunya	Resta d'Espanya	Estranger	Total
11.604	2.746	4.719	19.069

Història

De l'edat antiga al segle xiv. El naixement de Calella.

Les primeres restes que trobem a l'actual municipi de Calella, que daten dels segles I aC i I dC., corresponen a una vil·la romana coneguda com la vil·la del Roser, ja que se situen entorn del turó amb el mateix nom, prop de l'hospital de la ciutat.

No serà fins al segle xi quan trobarem dades que afirmen l'existència del veïnat de Capaspre. Aquest petit nucli s'integrava a la parròquia de Pineda de Mar i depenia del senyor del castell de Montpalau. Estava format per un reduït nombre de masies situades al capdamunt de la riera, amb una capella dedicada a Sant Quirze i Santa Julita.

El topònim de Calella apareix documentat des del principi del segle xii. En aquell moment, alguns veïns van construir les primeres cases de pescadors prop de la desembocadura de la riera. El document més antic que fa referència a Calella és el testament del Bisbe Bernat Umbert, redactat el 1101.

Altres dates importants pel naixement de la ciutat són el 1327 (quan el vescompte Bernat II de Cabrera, senyor de Montpalau, donà el privilegi de tenir mercat, per fira, i la carta de poblament ) i el 1338 (quan s'amplien els privilegis de mercat).

Aquests privilegis, confirmats el 1423 per Violant de Cabrera en nom del seu marit, i el 1426 pel mateix Bernat Joan de Cabrera, i el desenvolupament de la pesca, van afavorir el creixement urbà: durant el segle XV moltes famílies pageses del veïnat de Capaspre i de pobles veïns abandonen els masos i s'instal·len a la vila, que comptava amb una torre de defensa i una nova capella dedicada a Sant Elm.

L'edat moderna

Durant el s.XVI la ciutat va anar traçant el seu entramat urbà i, el 1525 el Papa hi autoritza construir una església. Tres anys després, s'inicien les obres del temple parroquial. Mentre durava la construcció, els calellencs rebien els sagraments a la capella de Sant Elm, dedicada a partir del segle XIX a Sant Quirze i a Santa Julita. El 1564 es consagra la nova església i el 1599 Gastó de Montcada, marquès d'Aitona i vescompte de Cabrera, atorga nous privilegis establint l'organització definitiva del consell municipal, representat per jurats i consellers, renovables anualment, i dividint els habitants en tres classes: acomodats, menestrals i jornalers. A la dècada de 1570, Abraham Ortelius cartografia per primera vegada el nom de Calella en un mapa de la península. El 1586 Calella ja comptava amb un plànol urbà fet a escala.

Després d'un llarg període d'estancament a causa de les guerres i les epidèmies que assolaren el país durant el segle xvii, a partir del 1714, un cop acabada la guerra de Successió, la vila inicia un procés de creixement demogràfic i econòmic, passant dels 768 habitants del 1718 als 2.637 el 1787. Durant aquests anys, les tradicionals activitats agrícoles i pesqueres es van veure ampliades amb la construcció de vaixells. El darrer terç de segle, gràcies a la liberalització del comerç amb les colònies americanes, va ser l'època daurada del comerç ultramarí, que contribuí decisivament al desenvolupament industrial de tota la comarca. El 1790 ja hi havia més de 200 telers dedicats a la fabricació de mitges de seda i de cotó.

A la fi del segle, molts nous carrers s'havien afegit al nucli inicial, mentre els grans eixos de desenvolupament eren el carrer de l'Església i el carrer de Jovara.

Els segles XIX i XX

Tot i les guerres i revolucions, l'activitat industrial (tèxtil) i el comerç transatlàntic mantenen la seva producció. A partir de 1854 s'inicia la construcció de grans vaixells i barques de pesca. El dia 1 d'agost de 1861 el tren arriba oficialment a Calella, tot i que ja feia parades a un baixador provisional des de 1859. La població començava un periode de creixement des dels 3500 habitants el 1860 fins als 4316 de l'any 1900. La causa d'aquest creixement va ser la instal·lació de les primeres fàbriques mogudes a vapor, que va compensar el sotrac del comerç marítim causat per la pèrdua de les colònies.

Les primeres dècades del segle xx van ser una època d'esplendor per a la indústria calellenca, estroncada per la guerra civil. La davallada del sector tèxtil va anar paral·lela a l'espectacular desenvolupament del turisme, sobretot a partir dels anys seixanta. Aquest procés queda reflectit clarament en la demografia: un fort creixement entre 1900 i 1930, un estancament entre 1930 i 1960, i un creixement espectacular durant els anys seixanta i setanta.

En els anys 1970 i fins a la meitat dels anys 1990, va ser un destinació turística molt important per al turisme centreeuropeu (alemany, holandès, danès, anglès, francès), i així va ser coneguda popularment com a Calella dels Alemanys, ja que se n’arribà a triplicar la seva població en la temporada alta de turisme (que coincideix amb final de la primavera, l’estiu i el principi de tardor). Actualment s'ha ampliat la varietat turística, arribant a rebre visitants de pràcticament tots els països d'Europa.

Llocs d'interès històric i patrimonial

Església Parroquial de Santa Maria i Sant Nicolau L’any 1525 Calella obtingué del papa Climent VII la butlla que li atorgava el dret a constituir-se en parròquia independent. La construcció del nou temple fou encomanada al mestre d’obres barceloní Pere Suarís el 1539. Posteriorment l’obra fou confiada al constructor Antoni Mateu, però la seva mort prematura va obligar a contractar el famós escultor i mestre d’obres Jean de Tours, que va morir a Calella el 1563 deixant l’obra inacabada. Finalment, s’encarregà l’enllestiment del temple als mestres Joan Soler, calellenc, i Perris Rohat, francès resident a Mataró. La nova església va ser consagrada el 1564.

La portada, d’estil barroc, obra de Jean de Tours, consta d’un retaule de pedra del segle XVI, d’estil plateresc, amb els caps dels dotze apòstols. A la fornícula hi ha Sant Nicolau de Bari, sota l’advocació del qual junt amb la de Santa Maria va ser consagrada la parròquia.

Capella de Sant Quirze i Santa Julita A finals del segle XIV Calella tenia una capella dedicada a Sant Elm, prop de la platja, que va ser habilitada com a parròquia el 1528, mentre es construïa la nova església de Santa Maria i Sant Nicolau. El mes de març de 1820, els patrons de Calella, Sant Quirze i Santa Julita, són acollits a la capella de Sant Elm degut a l’esfondrament de l’ermita situada a la riera de Capaspre, canviant-ne l’advocació.

Can Galceran (can Giol) Iniciada la seva construcció el 1430, fou engrandida en dates posteriors mitjançant diferents compres de terrenys, podent considerar-se la totalitat com a una obra dels segles XV i XVI. Fou la casa pairal de les nissagues dels Monet Ballester (segle XV) i després Galceran (segle XVII). Els elements a destacar són la portalada de punt rodó, els finestrals renaixentistes, l’escut parlant (un galceran, arbust) i el matacà sobre la porta principal. L’esgrafiat clàssic imitant carreus es troba molt deteriorat.

Can Salvador de Plaça Esplèndid casal amb teulada a 4 vessants, aixecat al segle XIV. Aquesta casa pot ser considerada com una de les primeres que formaren l’actual nucli urbà de Calella al voltant del mercadal. Els seus elements més destacats són el seu portal renaixentista, la decoració dels finestrals i el matacà defensiu sobre l’angle del carrer Bartrina, el carrer que donava a mar. Actualment és la seu de la Biblioteca municipal.

Can Bartrina Casa pairal dels Coma de Capaspre, amb escut sobre la porta, i també dels Bataller i després dels Prim, notaris barcelonins. Els seus elements singulars són la portalada, els finestrals, els seus esgrafiats clàssics i la torre defensiva per a protegir la façana,amb cantoneres de pedra i coronada amb un matacà del qual només en resten les mènsules que el sostenien. El conjunt, junt amb la torre de defensa, va quedar completat al segle XVI.

Can Basart Antigament havia estat la casa de la família Pla, que va enllaçar amb la família Basart a principis del segle XVIII. La casa és d’estil barroc i part de la façana conserva els esgrafiats amb motius geomètrics.

(Fonts: Ruta Renaixentista / “Compilació Històrica de Calella”, de Domènec Mir. Ed. Cedro, 1982)

Far És un dels símbols més característics de la ciutat. Està situat al cim del Capaspre, al mateix lloc on s’havia alçat una antiga torre medieval. Fou inaugurat l’any 1859, amb una llanterna de llum d’oli d’oliva. El far albergava la vivenda del faroner en planta baixa, i tant la llanterna com l’edifici ha patit diverses modificacions al llarg del temps. Des del 2011 alberga el Centre d’Interpretació del Far de Calella, on s’expliquen les relacions de comunicació del far envers el seu entorn.

Torretes A mitjans segle XIX van ser construïdes al cim del Capaspre dues torres, una d’ús civil i l’altre militar, destinades a la transmissió de senyals òptics mitjançant el sistema de telegrafia òptica.

(Fonts: POUM i “Les Torretes de Calella un estudi”, de Pere F. Porti i Gallart. Ajuntament de Calella, 1984.)

Obres de l’arquitecte Jeroni Martorell Terrats:

*Parc Dalmau Extensa zona verda situada al centre de la ciutat, projectada a finals dels anys 20 del segle XX a partir de la compra del terreny de la finca de can Pelayo per part de l’Ajuntament, presidit llavors per Jaume Dalmau. És un paratge únic per passejar i gaudir de la natura, amb un itinerari botànic i paratges com la Font dels Lleons o el Pati de l’Ós. Acull anualment l’Aplec de la Sardana i diversos actes culturals i festius. Dins el Parc s’hi construí, l’any 1937, un Refugi Antiaeri per protegir la població dels bombardejos de la Guerra Civil

*Passeig de Manuel Puigvert Paral·lel a la platja s’estén aquest passeig arbrat amb plataners centenaris, que ha esdevingut una de les icones de la ciutat. L’alcalde Manuel Puigvert (1843-1913) va embellir aquest entorn transformant-lo en un lloc d'oci i relació social, un espai ideal per gaudir de l'ombra i la brisa marina de les caluroses tardes d'estiu. Jeroni Martorell feu construir una magnífica balustrada ornamentada amb fanals, copes i escalinates. Al Passeig s’hi desenvolupen, entre moltes altres activitats, la Fira de Calella i l’Alt Maresme o la prova esportiva Ironman.

*Mercat municipal Edifici d’estil noucentista construït l’any 1927 a l’antiga plaça de l’Hostal (o del Rei). Consta d’una sola nau de 15x24 metres, i una porxada a la façana principal del carrer Sant Joan. Al seu costat hi ha una torre d’aigües semblant a la de l’escorxador. El mercat disposava d’un annex de porxos coberts a l’altra banda de la carretera, del mateix estil, ja desapareguts.

*Antiga biblioteca Costa i Fornaguera L’edifici, que segueix l’estil noucentista del mercat i l’escorxador, fou projectat com a grup escolar i s’inaugurà l’any 1923, sota l’alcaldia de Narcís Baronet. Més tard, l’any 1931, s’instal·là la biblioteca popular a la primera planta. La planta baixa es divideix en dues ales a l’entorn d’un pati central, mentre que l’entrada principal de la façana consta d’un porxo amb columnes clàssiques que suporten arcs de mig punt. Actualment és la seu de la llar d’infants municipal El Carrilet.

*Antic escorxador municipal Construcció noucentista, coetània del mercat i la biblioteca, inaugurada l’any 1927. Originalment presentava unes construccions annexes per als corrals, cambres frigorífiques o la casa del vigilant. Al seu costat també s’hi construí una torre d’aigües.

(Fonts: POUM i “Jeroni Martorell i Terrats, un arquitecte per a Calella”. Ajuntament de Calella. 2004.)

Museu Arxiu de Calella

Cultura

Tradició oral – La història de “La Llopa”

La figura de la Llopa de Calella prové d’un fet ocorregut a l’entorn de 1920: en Quico de ca l’Urreli, rabasser de les terres d’en Francesc d’Assís Bartrina, explicà a la gent de la taverna de can Banús que havia vist un llop en baixar pel torrent de Can Comas. Al cap d’uns dies, féu saber a l’alcalde Casillanis que havia vist dos llops més. Alarmats, pagesos, voluntaris i uns quants sometents sortiren a cercar-los, matant un dels dos animals i l’exposaren a la porxada de l’horta de l’alcalde per tal que tot el poble el veiés.

Però la realitat era que aquella parella d’animals eren uns gossos llop d’una finca situada entre Sant Pol de Mar i Calella, que cada dia passejaven fins a l’escorxador per atipar-se de les deixalles. Des de llavors, els ciutadans dels pobles dels voltants, en referir-se als calellencs, exclamen en to burleta “Calella, la Llopa!”.

(Font:  "Anècdotes, Fets i Personatges de la Calella antiga". Calella, 1978)

Principals esdeveniments culturals

• Aplec de la Sardana: el primer diumenge de juny. Se celebra des de 1926.
• Festa major petita: 16 de juny, en honor de sant Quirze i santa Julita.
• Festa major de la Minerva: 23 de setembre
• Fira de Calella i l'Alt Maresme: la fira, celebrada el mes de setembre, pretén ser una mostra dels productes i de les tradicions catalanes
• Festa de la Cervesa (Oktoberfest): intentant emular la tradició alemanya, durant el mes d'octubre una gran carpa acull bandes d'arreu i ofereix una mostra culinària de productes d'aquell país.
• Exposició de Roses de Catalunya
• Rua de Carnaval de l'Alt Maresme
• Setmana de la Salut: "Per la teva salut Vincula't"
• Fira Animalista
• Festival de Cant Coral Europeu
• Moments de Flors
• Festimatge
• Screamin' Festival
• Calella Film Festival
• Festival Nits d'Estiu a Calella
• Festival Internacional de Folklore "Alegria"
• Calella Folk Festival
• Fira Renaixentista
• Concurs de Teatre Amateur
• Calella Rockfest Festival
• Festival Internacional "Canta al Mar"
• Temporada lírica
• Calella està de Moda
• Jornades internacionals Folklóriques de Cataluynya
• Fira de la Gent Gran
• Jocs Florals
• Fira del Llibre
• Fira del Disc
• Calella Film Festival

Museus

Museu del Turisme. El Museu del Turisme a Calella neix com una proposta museística única al món que té com a objectiu mostrar de manera atractiva, didàctica i participativa la història del turisme i els seus efectes socioculturals i econòmics a nivell global. El Museu del Turisme (MUTUR) proposa un passeig a través de la història del turisme, explicant des de les rutes dels primers viatgers i exploradors fins a l'actualitat.

Museu-Arxiu Municipal de Calella Josep Maria Codina Bagué . Es troba situat en un gran casal dels segles XVl i XVll que al llarg dels anys s'ha destinat a usos diversos. Des de 1979 és la seu de Museu-Arxiu. Aquest és un museu local pluridisciplinar que investiga, conserva i difon els diferens aspectes del patrimoni de la ciutat. S'hi exposen col·leccions de temàtiques variades, destacant entre d'altres, les deicades al passat tèxtil, al comerç amb ultramar, la Pinacoteca Gallart, la Farmàcia Barri o les puntes de coixí.

Centre d'Interpretació del Far . Entorn de la figura del Far de Calella, el centre pretén explicar les relacions de comunicació d'aquest evers el seu entorn des de tres punts de vista: les comunicacions marítimes per la seva funcionalitat intrínseca d'orientació a les embarcacions, les comunicacions terrestres a través de la telegrafia òptica que podem contemplar en les Torretes, tocant al Far, i la comunicació urbana, amb la ciutat, a través de les campanes de l'església i els diversos campanars.

Refugi Antiaeri . A Calella, durant la Guerra Civil, es van construir tres refugis, el del Roser, el del Parc i el de la Granja, els quals van protegir la població dels bombardejos aeris. El refugi del Parc va ser construït seguint el model de mina d'aigua, amg una galeria principal visitable i tres galeries transversals. La visita a l'interior del refugi es complementa amb plafons explicatius, museografia específica i un documental amb el testimoni de calellencs que van patir la Guerra.

Entitats i associacions

Calella compta amb un gran teixit associatiu amb una intensa activitat associativa [1]

Audiovisuals

L'ajuntament de Calella forma part, des del 2010, de Catalunya Film Comission, una xarxa d'oficines d'atenció als rodatges arreu del territori Català creada per facilitar els rodatges als seus espais. Amb aquesta intenció, l'Ajuntament ha creat Calella Film Office, servei públic i gratuït que dóna assistència als rodatges i produccions audiovisuals en la cerca de localitzacions, gestió de permisos, per fer de Calella una Ciutat Plató.

Principals esdeveniments audiovisuals

• Calella Film Festival
• Festimatge

Economia : Turisme i Comerç

El sector de serveis i concretament el del turisme constitueix clarament el motor de l'economia del municipi.

Calella és destinació turística des que els primers turistes van descobrir la ciutat, quan els calellencs vivien de la pesca i del camp, primer, i de la indústria tèxtil, després. Amb els anys, el turisme ha esdevingut el motor de l'economia de la ciutat. Als elements naturals com el sol i la platja, s'hi han afegit atractius com turisme esportiu, que és aquell en que el motiu principal del viatge és la pràctica d’algun tipus d’esport o activitat física i la visita de la ciutat per presenciar ‘in situ’ una competició o un esdeveniment esportiu, turisme familiar i turisme cultural. En aquests ultims anys l'Ajuntament de Calella ha fet una aposta per l'organització d'esdeveniments esportius i culturals amb dimensió internacional per posicionar el municipi a nivell internacional com a destinació de turisme familiar i esportiu. Des de l'any 2009 Calella gaudeix de la distinció de Destinació de Turisme Esportiu (DTE) per la promoció i comercialització de la seva oferta turística relacionada amb l'oferta multiesportiva, i a l'any 2014 l'Agència Catalana de Turisme va atorgar a Calella la certificació de Destinació de Turisme Familiar, certificació que s'atorga a les destinacions que disposen d’una oferta certificada d’establiments d’allotjament, restauració, i d’oci i lleure adreçats als més petits.

Total places a Calella 2020
34	Hotels	10.375
5	Apartaments	557
7	Pensions	228
1	Alberg de Joventut	400
3	Càmpings	2.226
50	TOTAL	13.786

ANY	PERSONES ATESES OFICINA TURISME	PERNOCTACIONS	NACIONALITATS PRINCIPALS
2017	39.804	1.981.509	Alemanys i Russos
2018	42.279	1.903.649	Britànics i Russos
2019	35.070	1.892.034	Britànics i Russos

El comerç és un factor econòmic molt important a Calella. Els seus carrers més cèntrics conformen un gran centre comercial amb una oferta molt variada i amb un ric mixt comercial amb més de 1000 establiments de comerç i serveis. L'atracció d'aquest centre comercial rau en la combinació de la modernitat de la majoria dels seus comerços amb establiments més tradicionals i originals.

Els sectors que destaquen amb més establiments són els de complements per a la persona, serveis, alimentació i restauració, amb una gran oferta gastronòmica.

Es destaquen comerços centenaris, comerços de proximitat, botigues de gran qualitat i establiments amb marques de prestigi que generen, entre tots, un dinamisme econòmic molt important pel municipi. Calella compta també amb el mercat municipal, obert de dimarts a dissabte, i un mercat setmanat que se celebra els dissabtes, just davant del mercat municipal .

Tots els comerços poden obrir cada dia de l'any, inclòs festius.

Els comerciants de Calella participen d'una manera molt activa en la dinàmica agenda d'activitats i esdeveniments del municipi. Les activitats de dinamització comercial més destacades són La Botiga al Carrer, Calella està de Moda, la Fira de Nadal, activitats infantils i música al carrer entre altres.

Resta un sector agrari dedicat a la maduixa. Cal destacar l'associació d'empreses majoristes de fruites i hortalisses i recol·lectors (UMAC).

Esport

Calella gaudeix d’un gran entramat d’entitats esportives les quals desenvolupen activitats esportives de disciplines diverses, component que el converteix en un municipi actiu, poliesportiu i saludable.També s’ha de destacar Calella pel gran número d’activitats esportives puntuals i esdeveniments esportius que s’organitzen i es desenvolupen en el municipi, posant èmfasi en esdeveniments molt importants a nivell internacional. Així doncs, Calella és un municipi plural on conviuen entitats, activitats i esdeveniments esportius de característiques ben diferents.

Teixit associatiu esportiu

Vegeu les entitats esportives de Calella al Web de l'Ajuntament.

Principals esdeveniments esportius

• Triatlons Ironman d'àmbit internacional i amb punt de sortida i arribada a Calella:
  • Ironman Barcelona: Triatló de distància Ironman; es disputa al voltant de l'octubre.
  • Ironman 70.3 Barcelona: Triatló de mitjana distància Ironman; es disputa al voltant d'abril-maig.
• Etapa inicial de la Volta Ciclista a Catalunya
• Joscs Special Olympics
• Tornejos internacionals de Hàndbol
• Tornejos de vòlei platja i hàndbol platja
• Tormeig internacional de Catalunya de Tennis Taula
• Mitja Marató Costa de Barcelona Maresme
• Campionats de Triatló Cros, Duatló Cros i Cursa Trail
• Campionats internacionals de Petanca
• Catalunya Open Dards International
• Olimpíades de la Gent Gran

Equipaments esportiu públics

• Zona esportiva la Muntanyeta, amb pistes d'atletisme, gimnàs, campt de futbol-7 de gespa artificial, pista poliesportiva coberta, circuit perimetral de cros i 12 pistes de bitlles catalanes.
• Pavelló Municipal d'Esports " Parc Dalmau"
• Piscina Municipal coberta de 25 metres
• Camp de Futbol de Mar, de gespa artificial
• Instal·lacions esportives "Fàbrica Llobet", amb sales de tennis taula i boulders d'escalada
• Club Esportiu subaquàtic Calella
• Club de Pesca Esportiva Calella
• Espais esportius de centres educatius públics
• Base Nàutica municipal

Instal·lacions esportives privades

• Tennis Club Calella
• Club Nàutic Calella
• Club d'Escacs Calella " L'Amistat"
• Crol Centre Calella, amb piscina olímpica
• Centre d'Iniciatives i Serveis Esportius CISE
• Acadèmia Kensei
• Espai Silence Thalasso&Spa Fitness
• Espai Pàdel Sport Calella
• Saló de Billar pool 333
• Bowling Golf Calella
• Espais esportius de centres educatius concertats

CALELLA I L’ESPORT
NOMENAMENTS	ATORGAMENTS	PROGRAMES ESPORTIUS	ALTRES
Destinació de Turisme Esportiu	Vila Europea de l’Esport 2016	Portes Obertes a l’Esport per a Tothom	Xarxa d’Organitzadors d’Esdeveniments Esportius
Territori Nòrdic Walking	Ciutat del Bàsquet Català 2018	Esport i Salut	Cercles de Comparació Intermunicipal d’Esports
Calella Cycling Experience	1a Capital Catalana de l’Esport 2019	Cicle de Passejades per a la Gent Gran
Territori Triatló		Pas a Pas, fem salut
Calella Sport City Lab		Programa FutbolNet

Calella/Maresme Sport City Lab

Laboratori urbà d'innovacions en l'ambit de l'esport. Espai de creació, experimentació i execució d'idees i projectes, dirigit a tots aquells professionals independents, des d'emprenedors i creadors d'startups fins a empreses, els quals tenen un denominador comú: l'esport.

Objectius del programa:

• Promoure com a banc de proves l'aplicació i la transferència al mercat de solucions esportives i enginys.
• Identificat Calella i el Maresme com a ecosistema innovador vinculat a l'esport.
• Formar una xarxa especialitzada de col·laboradors, empreses i entitats en el món de la innovació en l'esport.
• Formar part del Projecte Sport Urban Lab, plataforma per a totes aquelles empreses que treballin la innovació esortiva.
• Aconseguir la reputació internacional de Calella com a "Certified Tester".

Serveis que ofereix:

• Servei de testeig de producte
• Servei de coworking: acollida d'emprenedors/es i professionals del sector de l'esport
• Servei d'empresa: lloguer d'espais de treball o domiciliacions.
• Servei d'assessorament a empreses i emprenedoria
• zona workshop: exposició de productes o idees, zona exposicions
• Seminaris, xerrades i formacions

Equipaments Sanitaris

• Hospital Sant Jaume: centre Hospitalari amb 160 llits d'atenció a pacients aguts, 10 places de cirugia sense ingrés, 5 quiròfans, 3 sales de part, 25 consultes expternes, 7 places d'hospital de dia, 22 boxs d'urgències
• Centre d'atenció Primària CAP
• Creu Groga: centre de medicina privada amb 35 especialitats, un quadre mèdic de 123 metges i més de 27 tècnics i professionals més.
• Tres centres de dia per gent gran (80 places)
• Cinc residències per gent gran (496 places)

Bibliografia

• Mir i Moragas, Domènec: Compilació històrica de Calella. Ed. Cedro, 1982.
• Josep M. Massons: Història de la Ciutat de Calella. Ed. de l'Arxiu Municipal de Calella, 2005.

Enllaços externs

• Pàgina web de l'Ajuntament
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Patrimoni històric i artístic de Calella