Teodor de Cirene: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m
Etiqueta: editor de codi 2017
m |thumb|200px -> |miniatura
Línia 7: Línia 7:
Teodor va estar interessat en l'estudi de la filosofia tant com l'[[astronomia]], l'[[aritmètica]], la [[música]] i l'[[educació]].
Teodor va estar interessat en l'estudi de la filosofia tant com l'[[astronomia]], l'[[aritmètica]], la [[música]] i l'[[educació]].


[[Fitxer:Spiral of Theodorus.svg|thumb|200px|Primeres passes de l'espiral de Teodor de Cirene.]]
[[Fitxer:Spiral of Theodorus.svg|miniatura|Primeres passes de l'espiral de Teodor de Cirene.]]
Com molts [[Pitagòrics]] creia que l'alegria i el bon judici eren les bases per arribar a la [[felicitat]]. Però sobretot va ser famós pel seu treball matemàtic, demostrant la [[número irracional|irracionalitat]] de les arrels dels nombres enters no quadrats (2, 3, 5... 17) fent servir el mètode tradicional pitagòric de la [[reducció a l'absurd]] i arribar a una inconsistència relacionada amb nombres parells i imparells.<ref>{{Harvnb|James R. Choike| pp=57}}</ref> També va crear l'espiral que porta el seu nom a partir del [[Teorema de Pitàgores]] i afegint perpendicularment a un segment una unitat, de manera que es formen triangles les hipotenuses dels quals són les successives arrels expressades gràficament.<ref>{{Harvnb|James Gow| pp=57}}</ref>
Com molts [[Pitagòrics]] creia que l'alegria i el bon judici eren les bases per arribar a la [[felicitat]]. Però sobretot va ser famós pel seu treball matemàtic, demostrant la [[número irracional|irracionalitat]] de les arrels dels nombres enters no quadrats (2, 3, 5... 17) fent servir el mètode tradicional pitagòric de la [[reducció a l'absurd]] i arribar a una inconsistència relacionada amb nombres parells i imparells.<ref>{{Harvnb|James R. Choike| pp=57}}</ref> També va crear l'espiral que porta el seu nom a partir del [[Teorema de Pitàgores]] i afegint perpendicularment a un segment una unitat, de manera que es formen triangles les hipotenuses dels quals són les successives arrels expressades gràficament.<ref>{{Harvnb|James Gow| pp=57}}</ref>



Revisió del 01:55, 21 ago 2019

Infotaula de personaTeodor de Cirene
Biografia
Naixement(grc) Θεόδωρος Modifica el valor a Wikidata
465 aC Modifica el valor a Wikidata
Cirene Modifica el valor a Wikidata
Mort398 aC Modifica el valor a Wikidata (66/67 anys)
Cirene Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómatemàtic Modifica el valor a Wikidata
AlumnesPlató, Teetet d'Atenes i Leodamant de Tasos Modifica el valor a Wikidata

Teodor de Cirene (Theodorus, Θεόδωρος ) fou un filòsof pitagòric grec del temps de Pèricles (segle v aC), nadiu de Cirene.[1]

Segons Procle fou una mica més jove que Anaxàgores i va ser eminent com a matemàtic. Apuleu i Diògenes Laerci diuen que Plató va anar a Cirene per estudiar geometria amb Teodor,[2] que seria aquest personatge. Iàmblic l'esmenta entre els pitagòrics eminents (De Vita Pythagorica). Teodor va ser alumne de Protàgores[3] i va viure la major part de la seva vida a Atenes, on va conèixer Sòcrates i Plató. El personatge que dóna títol al diàleg de Plató Teetet hauria estat deixeble de Teodor.

Teodor va estar interessat en l'estudi de la filosofia tant com l'astronomia, l'aritmètica, la música i l'educació.

Primeres passes de l'espiral de Teodor de Cirene.

Com molts Pitagòrics creia que l'alegria i el bon judici eren les bases per arribar a la felicitat. Però sobretot va ser famós pel seu treball matemàtic, demostrant la irracionalitat de les arrels dels nombres enters no quadrats (2, 3, 5... 17) fent servir el mètode tradicional pitagòric de la reducció a l'absurd i arribar a una inconsistència relacionada amb nombres parells i imparells.[4] També va crear l'espiral que porta el seu nom a partir del Teorema de Pitàgores i afegint perpendicularment a un segment una unitat, de manera que es formen triangles les hipotenuses dels quals són les successives arrels expressades gràficament.[5]

Referències

  1. Debra, pàg. 281-282
  2. Diògenes Laerci 3.6
  3. Plató, Teetet, 189a
  4. James R. Choike, pàg. 57
  5. James Gow, pàg. 57

Bibliografia