Diferència entre revisions de la pàgina «Estudi General Lul·lià»

Salta a la navegació Salta a la cerca
m
neteja i estandardització de codi
m (neteja i estandardització de codi)
m (neteja i estandardització de codi)
Per tal d'ordenar l'ensenyament superior que hi havia fins aleshores a [[Mallorca]], el [[Gran i General Consell]] demanà el [[1483]] al rei [[Ferran el Catòlic]] la creació d'un [[Studium Generale|Estudi General]] a la [[Ciutat de Mallorca]]. El rei accedí a la petició i crear un [[Studium Generale|Estudi General]] per a [[Palma|Ciutat]] depenent del [[Gran i General Consell]], semblant al que dos segles enrere s'havia fundat a [[Lleida]]. Primerament, el nou Estudi General ocupà els edificis de [[Monti-Sion]] i [[La Sapiència]], per després passar a les dependències del carrer de Sant Roc el [[1561]] després que Monti-Sion passés a mans dels [[Companyia de Jesús|Jesuïtes]], on encara avui en dia roman. Aquest [[Studium Generale|Estudi General]] tingué una càtedra lul·liana creada per [[Agnès de Pacs i de Quint]]. Paral·lelament, [[dominic|dominics]], [[franciscà|franciscans]] i [[la Seu de Mallorca]] conservaren les seves càtedres de [[filosofia]] i [[teologia]].
 
La creació de l'Estudi General consolidà les [[escola de gramàtica|escoles de gramàtica]], que oferien els estudis preparatoris per a accedir a l'ensenyament superior. El [[1502]] el [[Gran i General Consell]] aprovà la conversió de l'antiga [[Escola Lul·liana de Randa]] en [[Escola de Gramàtica]]. També se'n crearen a [[la Seu de Mallorca|la Seu]], a alguns convents i a les vil·les, entre les quals es podrien destacar les de [[Escola de Gramàtica de Monti-Sion|Monti-Sion de Porreres]] i la de [[Escola de Gramàtica de Santa Magdalena d'Inca|Santa Magdalena d'Inca]].
 
El [[1510]] [[Jeroni Genovard]] i [[Elisabet Cifre|Isabel Cifre]] crearen la [[Casa de Criança]] per a educar les donzelles.
 
===Atorgació del títol d'[[Universitat Pontifícia]] i consolidació de l'Estudi General===
Malgrat tot, aquest primitiu [[Studium Generale|Estudi General]] presentava molts entrebancs a l'hora de consolidar-se, el primer dels quals era el fet que es tractava d'un centre d'aprovació reial, no pas pontifícia. Això feia que els títols expedits tan sols eren vàlids a la [[Corona d'Aragó]], però no a la resta de terres cristianes. El [[Gran i General Consell]] exposà el problema al [[Vaticà]] i el [[papa]] [[Climent X]] atorgà la [[butlla pontifícia]] el [[1673]].
 
Les Constitucions de l'Estudi General tardaren vint anys a aprovar-se. Aquest va provocar una notable reorganització de l'Estudi General, que llavors passà a tenir un Canceller (que era el [[Bisbe de Mallorca]]), un Rector nomenat pel [[Gran i General Consell]], cinc Catedràtics, un Secretari i un Bidell. A més, es prohibí la matriculació als [[jueu|jueus]].
1.926.005

modificacions

Menú de navegació