Nombre ordinal: diferència entre les revisions

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot insereix {{ORDENA:Nombre Ordinal}}
m Robot esborra: da, nn, no, simple modifica: eo, nl
Línia 19: Línia 19:
[[cs:Ordinální číslo]]
[[cs:Ordinální číslo]]
[[cy:Trefnolyn]]
[[cy:Trefnolyn]]
[[da:Ordinaltal]]
[[de:Ordinalzahl]]
[[de:Ordinalzahl]]
[[en:Ordinal number]]
[[en:Ordinal number]]
[[eo:Numero]]
[[eo:Numero (matematiko)]]
[[es:Número ordinal]]
[[es:Número ordinal]]
[[fa:عدد ترتیبی]]
[[fa:عدد ترتیبی]]
Línia 33: Línia 32:
[[ja:順序数]]
[[ja:順序数]]
[[ko:서수]]
[[ko:서수]]
[[nl:Ordinaal getal]]
[[nl:Ordinaalgetal]]
[[nn:Ordenstal]]
[[no:Ordenstall]]
[[pl:Liczby porządkowe]]
[[pl:Liczby porządkowe]]
[[pt:Número ordinal]]
[[pt:Número ordinal]]
[[ru:Порядковое число]]
[[ru:Порядковое число]]
[[simple:Ordinal number]]
[[sl:Ordinalno število]]
[[sl:Ordinalno število]]
[[sv:Ordinaltal]]
[[sv:Ordinaltal]]

Revisió del 13:41, 12 abr 2010

Els nombres ordinals, o senzillament ordinals, són nombres usats per a denotar la posició a una successió ordenada: primer, segon, tercer, quart, etc... El matemàtic Georg Cantor va mostrar el 1897 com estendre aquest concepte més enllà dels nombres naturals fins a l'infinit i com fer aritmètica amb aquests ordinals transfinits .

Hom pot (i és usual de fer) definir el nombre natural n com el conjunt de tots els nombres naturals menors:

0 = {} (conjunt buit)
1 = {0} = { { } }
2 = {0,1} = { {}, { {} } }
3 = {0,1,2} = {{}, { {} }, { {}, { {} } }}
4 = {0,1,2,3} = { {} , { {} }, { {}, { {} } } , {{}, { {} }, { {}, { {} } }} }
etc.

Vist d'aquesta manera, cada nombre natural és un conjunt ben ordenat : el conjunt 4 per exemple té elements 0,1,2,3, que són ordenats naturalment com 0<1<2<3 (ben ordenats). Un nombre natural és menor que un altre si i només si és element de l'altre.