José Luis Villar Palasí

José Luis Villar Palasí
	;
Biografia
Naixement	30 octubre 1922 ; València
Mort	7 maig 2012 (89 anys); Madrid
Procurador a Corts
	11 novembre 1971 – 14 desembre 1973 – Enrique Gutiérrez Ríos, Julio Rodríguez Martínez → ; Legislatura: desena legislatura de les Corts franquistes
President del Consell Superior d'Investigacions Científiques
	1971 – 1973
Ministre d'Educació, Cultura i Esports
	29 octubre 1969 – 9 juny 1973 ; ← Manuel Lora-Tamayo Martín – Julio Rodríguez Martínez →
Procurador a Corts
	18 juny 1968 – 12 novembre 1971 ; ← Enrique García-Ramal y Cellalbo ; Legislatura: novena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
	3 juliol 1964 – 20 desembre 1965 ; Legislatura: vuitena legislatura de les Corts franquistes
Procurador a Corts
	31 maig 1961 – 6 juny 1964 ; Legislatura: setena legislatura de les Corts franquistes
Dades personals
Formació	Universitat de València
Activitat
Lloc de treball	Madrid
Ocupació	polític
Ocupador	Universitat Complutense de Madrid
Membre de	Reial Acadèmia de Jurisprudència i Legislació
Premis
	(1973) Gran Creu de l'Orde de Carles III; (1971) Gran Creu del Mèrit Militar amb distintiu blanc; (1970) Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi; (1969) Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica; (1969) Gran Creu de l'Orde de Sant Ramon de Penyafort; (1959) Gran Creu de l'Orde de Cisneros ;

José Luis Villar Palasí (València, 1922 - Madrid, 7 de maig del 2012) fou un polític valencià.^[1] Va ser President del Consell Superior d'Investigacions Científiques i Ministre d'Educació en el govern de Franco des del 18 d'abril de 1968 a l'11 de juny de 1973. Va deixar el govern després de ser nomenat President l'Almirall Luis Carrero Blanco que va nomenar en aquest lloc Julio Rodríguez Martínez. Pertanyia al que durant el Franquisme es va considerar tendència democristiana del Règim, amb vincles amb l'Opus Dei, encara que no hi va pertànyer directament.

Càrrecs

Llicenciat en Dret (1945) i Filosofia i Lletres, secció d'Història (1945), per la Universitat de València. Es va traslladar a la Universitat de Madrid, en la Facultat de la qual de Ciències Polítiques i Econòmiques va treballar com auxiliar de càtedra de Teoria Econòmica. El 1951 va ser nomenat secretari tècnic del director general del recentment creat Ministeri d'Informació i Turisme. El 1962 va arribar a sotssecretari de Comerç, un lloc per al va anar nomenat per Alberto Ullastres, ministre de Comerç de Franco. Després de tres anys servint al Ministeri de Comerç, Villar Palasí va passar a dirigir l'Institut d'Estudis Administratius situat en el Centre de Funcionaris Civils, a Alcalá^[2] El 1968 va ser nomenat Ministre d'Educació franquista. El 1971, va passar a compaginar el seu càrrec com a Ministre amb el de President del CSIC fins a la seva destitució d'ambdós el 1973.

Llei General d'Educació de 1970

Va impulsar la Llei General d'Educació de 1970 que va suposar un important esforç de modernització del sistema educatiu, entre les principals fites del qual destaquen l'ensenyament primari obligatòria fins als 14 anys (EGB) i la Universitat Nacional d'Educació a Distància, que, no obstant això, no va estar acompanyat dels recursos econòmics necessaris. L'anterior sotssecretari d'Educació, Alberto Monreal, va ser substituït per Ricardo Díez Hotchleiner a qui va fer responsable de la comissió de llibres encarregada d'establir les pautes per les quals s'anaven a regir els nous textos escolars. Hotchleiner va ser destituït per la suposada revelació a Jesús de Polanco d'informació privilegiada sobre els textos escolars i el seu lloc el va ocupar Rafael Mendizábal (Cacho, 1999: 89).

Referències

↑ «José Luis Villar Palasí». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ secreto/capitulo 7.htm Opus Dei. Política y negocios del Opus Dei^{[Enllaç no actiu]}

Bibliografia

Cacho Cortés, Jesús (1999). El negocio de la libertad. Madrid: Foca, ediciones y distribuciones, S.L.. 84-930481-9-4.

Enllaços externs

José Luis Villar Palasí al CSIC Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.

Càrrecs públics
Precedit per: Manuel Lora-Tamayo Martín	Ministre d'Educació i Ciència 1969 - 1973	Succeït per: Julio Rodríguez Martínez
Precedit per: Manuel Lora-Tamayo Martín	President del CSIC 1971 - 1973	Succeït per: Enrique Gutiérrez Ríos

[1] «José Luis Villar Palasí». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] secreto/capitulo 7.htm Opus Dei. Política y negocios del Opus Dei^{[Enllaç no actiu]}

[1]

[2]

Registres d'autoritat	WorldCat CANTIC (1) BNE (1) BNF (1) LCCN (1) VIAF (1) ISNI (1) SUDOC (1)
Bases d'informació	GEC (1) Dialnet (1)

XIè Govern de Francisco Franco (22 de juliol de 1967 – 29 d'octubre de 1969)
Cap de l'Estat	Francisco Franco Bahamonde
Vicepresident del Govern	Luis Carrero Blanco
Ministres	Camilo Alonso Vega (Governació) • Juan José Espinosa San Martín (Hisenda) • Jesús Romeo Gorría (Treball) • Fernando María Castiella (Afers Exteriors) • Antonio María de Oriol y Urquijo (Justícia) • Camilo Menéndez Tolosa (Exèrcit) • José Daniel Lacalle Larraga (Aire) • Pedro Nieto Antúnez (Marina) • Gregorio López-Bravo de Castro (Indústria) • Faustino García-Moncó Fernández (Comerç) • Federico Silva Muñoz (Obres Públiques) • Adolfo Díaz-Ambrona Moreno (Agricultura) • José María Martínez y Sánchez-Arjona (Habitatge) • Manuel Lora-Tamayo Martín/José Luis Villar Palasí (Educació) • Manuel Fraga Iribarne (Informació i Turisme) • José Solís Ruiz (Secr. Gral. del Movimiento) • Laureà López Rodó (Comissari del Pla de Desenvolupament)
(← X FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← XII FRANCO)

XIIè Govern de Francisco Franco (29 d'octubre de 1969 – 9 de juny de 1973)
Cap de l'Estat	Francisco Franco Bahamonde
Vicepresident del Govern	Luis Carrero Blanco
Ministres	Tomás Garicano Goñi (Governació) • Alberto Monreal Luque (Hisenda) • Licinio de la Fuente de la Fuente (Treball) • Gregorio López-Bravo de Castro (Afers Exteriors) • Antonio María de Oriol y Urquijo (Justícia) • Juan Castañón de Mena (Exèrcit) • Julio Salvador y Díaz-Benjumea (Aire) • Adolfo Baturone Colombo (Marina) • José María López de Letona (Indústria) • Enric Fontana Codina (Comerç) • Federico Silva Muñoz/Gonzalo Fernández de la Mora (Obres Públiques) • Tomás Allende y García-Baxter (Agricultura) • Vicente Mortes Alfonso (Habitatge) • José Luis Villar Palasí (Educació) • Alfredo Sánchez Bella (Informació i Turisme) • Torcuato Fernández Miranda Hevia (Secr. Gral. del Movimiento) • Laureà López Rodó (Comissari del Pla de Desenvolupament) • Enrique García-Ramal y Cellalbo (Relacions Sindicals)
(← XI FRANCO) Govern anterior •••• Govern següent (← XIII FRANCO)